Document Catalunya 2019

181115_portada_Catalunya-2019

 

Aquí us podeu descarregar el document “Diàleg per enfortir la convivència i recuperar consensos per avançar en l’autogovern, el progrés econòmic i l’impuls a les polítiques socials“.

Aquí os podéis descargar la versión castellana.

Anuncis

Text complet del document pel diàleg

La legislatura 2015-2017 ens va deixar una societat profundament dividida, una economia afeblida, unes institucions intervingudes, problemes socials desatesos i una feixuga hipoteca en forma de procediments judicials oberts.

La ferida oberta dificulta tenir diagnòstics compartits i, encara més, establir responsabilitats. Probablement és prematur i, fins i tot, contraproduent fer aquest exercici. En tot cas, hi ha responsabilitats en la manca de diàleg entre les institucions i en la decisió d’emprendre una via unilateral i il·legal que estava condemnada al fracàs. Per a nosaltres és obvi que mantenir el rumb de l’anterior legislatura no és una opció.

El problema que fins ara hem estat incapaços de resoldre és un problema polític, que només trobarà solució des de la política. Sense minimitzar l’impacte de la judicialització de la política, cal reconèixer que les possibilitats d’incidir des de la política sobre els processos judicials oberts són mínimes. La creació d’un clima de diàleg i acords i la renúncia expressa a vies unilaterals i il·legals poden ser una bona aportació al millor desenllaç possible de les actuacions judicials.

El millor que podem fer en les actuals circumstàncies és ser capaços d’assenyalar objectius compartits que ens permetin avançar, conscients que no estem cercant en aquests moments solucions definitives i que l’obertura d’un diàleg polític de fons exigeix un esforç previ de bastir ponts, que permetin restaurar la confiança en les institucions i el diàleg entre els diversos agents polítics.

Sense un acord àmpliament majoritari és impossible avançar en reformes profundes i per això no és sobrer recordar que està condemnada al fracàs qualsevol proposta de canvi institucional que no tingui un suport mínim de dos terços dels membres del Parlament.

Tampoc podem oblidar que la tensió política ha provocat també una tensió social que exigeix un especial esforç per garantir la convivència des del respecte a totes les opinions i cercant la reconstrucció de consensos bàsics trencats. En aquest àmbit, com també en el de la generació de consensos al si del Parlament, és imprescindible tant el lideratge de la Presidència de la Generalitat com la corresponsabilitat dels i les líders de les diferents formacions parlamentàries. Aquest lideratge només serà efectiu si parteix del reconeixement explícit i del respecte escrupolós a la pluralitat del Parlament.

Les darreres enquestes[1] posen de manifest que hi ha una majoria de catalans i catalanes, un 56 %, que aposten per explorar la via del diàleg i la negociació amb l’Estat per millorar el nostre autogovern, que el president Pedro Sánchez ha posat sobre la taula, enfront el 34,8 % que prefereixen el camí cap a l’estat propi, i són també una majoria els ciutadans i les ciutadanes (54,9 %) que afirmen que el debat independentista ha perjudicat la convivència entre catalans. Una mostra més de les darreres enquestes[2] posa de manifest que un 69,9% de catalans i un 68,8% d’espanyols advoquen per una reforma constitucional que propiciï un nou Estatut amb competències delimitades.

La situació del país exigeix diàleg. Diàleg sobre el present, diàleg sobre el futur. Diàleg Catalunya endins i també diàleg Catalunya enfora. Diàleg des del respecte i per promoure el respecte. I el primer que cal és assolir un acord prou ampli i sòlid entre els mateixos catalans.

Per això apuntem sis eixos que poden vertebrar una reflexió social i política i, a partir del necessari acord, poden assenyalar prioritats d’actuació:

1) Assegurar la convivència, el pluralisme en l’espai públic i la neutralitat de les institucions.

2) Garantir el respecte a la legalitat i a l’actual marc institucional, fins que no hi hagi el necessari consens per reformar-los a través dels mecanismes i les majories establertes.

3) Desbloquejar les institucions, evitar erosionar-les creant organismes paral·lels i refer consensos.

4) Prioritzar el desenvolupament econòmic, la igualtat d’oportunitats i el combat contra la pobresa i l’exclusió social.

5) Obrir el debat sobre la millor manera d’enfortir l’autogovern i millorar el finançament, i sobre els procediments per acreditar un suport ciutadà majoritari a l’acord al qual s’arribi.

6) Aprofundir en el diàleg amb el govern d’Espanya per avançar en la resolució de problemes pendents.

Per a nosaltres, més enllà de la imprescindible superació de la situació de profunda divisió que patim a la nostra societat, com a conseqüència del procés independentista, estem convençuts que la lluita contra la desigualtat i per un creixement just i sostenible ha de ser la prioritat de qualsevol govern. Ho és per a nosaltres en el nostre treball diari a les institucions per afavorir la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Deu anys després de l’esclat de la crisi financera constatem que han estat les classes treballadores les que han pagat la part més gran de la factura que ens ha deixat: els estrats més pobres de la nostra societat han perdut durant la crisi -entre 2008 i 2016- gairebé el 22% del que guanyaven. Els que ja estaven bé abans de la crisi, només han perdut el 7,7%. Sembla que hem après poc o res. Ha passat una dècada i el que abans eren reptes, ara ja són riscos certs: envelliment poblacional, canvi climàtic, agreujament de la dualització social, populisme…, i la recuperació econòmica és tan desigual que les xifres de creixement del PIB avergonyeixen qualsevol que les posi al costat del percentatge de pobresa infantil i de pobresa laboral. Els governs espanyol i català, amb les seves decisions, van contribuir a convertir la recuperació de l’economia en una injustícia més per a la societat.

Amb la recuperació econòmica no és suficient. S’ha trencat la base de qualsevol contracte: la confiança. La confiança en el futur, la confiança en allò que és col·lectiu. Restablir certeses i seguretats i reconstruir de nou des de l’estabilitat i la seguretat: aquest és el difícil exercici prioritari per als i les representants de la ciutadania.Necessitem posar les bases d’un nou contracte entre capital i treball que asseguri una distribució de la riquesa amb justícia social. Necessitem governs forts i cambres legislatives que, de manera responsable, legislin en benefici de tothom. Hem d’actuar per mobilitzar els recursos necessaris per contrarestar les desigualtats socials i garantir la sostenibilitat del planeta.

Enfortir la convivència i recuperar consensos vol dir també restablir el principi de confiança trencat amb els nostres ajuntaments -i fer-ho amb lleialtat, transparència i col·laboració-, i avançar cap a una Europa Federal diversa i cohesionada que defensi els drets socials i laborals de la ciutadania europea.

Els ajuntaments de Catalunya han estat, conjuntament amb les famílies, els atenuadors dels rigorosos impactes de la crisi. Ara ens calen ajuntaments més forts, amb la seva autonomia garantida, amb més recursos econòmics i amb més personal qualificat, perquè el país i la societat avancen si ho fan els seus pobles i les seves ciutats. Per això és imprescindible donar als ajuntament un nou impuls, malmès durant anys fruit de l’exercici de suplència de les responsabilitats que el Govern de la Generalitat ha desatès, i formalitzar acords que superin la fractura social que també s’ha traslladat al món local.

I necessitem que la Unió Europea i les nostres institucions comunitàries, amenaçades per tendències polítiques altament preocupants que creixen en el seu si, avancin cap a una estructura federal. Necessitem una estructura consolidada sense fronteres interiors i amb un sistema jurídic comú que permeti la prosperitat i el benestar dels seus ciutadansi la preservació de la pau. Per a nosaltres, l’enfortiment de la Unió Europea és la solució per fer front als reptes que planteja el món actual. Aquest enfortiment ha de passar indefectiblement per la cessió de sobirania, pel federalisme fiscal, com a element clau que ens permetrà fer front a noves crisis financeres -que vindran de forma cíclica- i per a la defensa comuna com a resposta a l’armament de les potències actuals.

ASSEGURAR LA CONVIVÈNCIA, EL PLURALISME EN L’ESPAI PÚBLIC I LA NEUTRALITAT DE LES INSTITUCIONS

Conscients de l’esquinçament produït durant la tardor de 2017 i de la consegüent polarització de la societat catalana, és el moment de treballar per la concòrdia, garantint que les institucions representen el conjunt de la ciutadania; per la recuperació del catalanisme integrador, plural i democràtic; per abordar els reptes de la societat catalana i construir entre tots i totes una Catalunya més justa socialment i pròspera; per restituir la centralitat de la política i, amb ella, la via del diàleg, la negociació i el pacte com a única fórmula per trobar solucions acordades que permetin al país reduir les grans desigualtats que ha provocat.

L’únic camí possible és el del respecte a tota la ciutadania i als drets de tots emparats per la legalitat vigent. Perquè la solució només la trobarem unint esforços per la reconciliació i construint un acord que pugui concitar el suport d’una àmplia majoria.

Des del Partit dels Socialistes i des d’Units per Avançar treballarem per promoure l’acord a Catalunya des d’aquest Espai de Diàleg, un espai que vol esdevenir un punt d’inflexió en la política catalana dels darrers anys, en què el Govern de la Generalitat només s’ha adreçat al 40% dels catalans i les catalanes, i també l’acord amb Espanya, amb un Govern socialista al capdavant disposat a dialogar.

Per superar l’actual situació de paràlisi en què ens trobem és imprescindible acceptar unes regles comunes perquè el diàleg i l’acord siguin veritablement possibles:

  • Erradicar del debat qualsevol forma d’intolerància, intimidació o violència al que pensa diferent. Catalunya s’ha anat al llarg del temps amb moltes aportacions i la seva identitat és plural.
  • Acceptar de forma plena i sincera la diversitat d’ideesi la plena legitimitat de tots els projectes polítics defensats en el marc democràtic. Acceptem la diferència i protegim la diversitat.
  • Dialogar sempre, de tot i amb tots, encara que no s’arribi a cap acord. Parlar no és cedir, és reconèixer l’altre.
  • Acordar els mecanismes des de la bona fe i la lleialtat institucional, fent compatibles la bilateralitat i la multilateralitat.
  • Buscar solucions factibles, encara que siguin temporals o transitòries,perquè no hi ha una solució definitiva ara. Quan els objectius polítics de cada part són el seu programa màxim, sorgeix la paràlisi que impedeix progressar i impossibilita els acords. Preparem un futur sense càrregues excessives i confiem en les properes generacions.
  • Tenir present que el nostre esforç s’adreça a tota la societat, catalana i espanyola, en la seva diversitat i complexitat. Necessitem la concòrdia. Una nova oportunitat per entendre’ns.

És el temps de la cooperació i la lleialtat institucional; és el temps de la paraula i l’enteniment per assolir un ampli consens, que ens permeti continuar progressant com a país i com a societat, garantint alhora creixement econòmic i redistribució, revertint les velles i noves desigualtats i l’empobriment dels treballadors, evitant la divisió i la fractura emocional de la ciutadania i reconstruint la plena convivència, regenerant la democràcia, refent consensos trencats i tornant el crèdit a les nostres institucions polítiques, amb la restitució i l’ampliació del nostre autogovern, que és de tots i totes, al capdavant. En definitiva, és el temps del diàleg, la negociació i el pacte.

GARANTIR EL RESPECTE A LA LEGALITAT I A L’ACTUAL MARC INSTITUCIONAL, FINS QUE NO HI HAGI EL NECESSARI CONSENS PER REFORMAR-LO A TRAVÉS DELS MECANISMES I LES MAJORIES ESTABLERTES

Hem viscut massa anys en un laberint de falses promeses que han portat Catalunya a la desorientació i la inestabilitat, defugint les necessitats reals de la societat catalana. Tenim avui una societat més desigual, més injusta i més empobrida, una ciutadania més dividida, una economia més feble, una greu crisi de legitimitat política i institucional, hem patit la intervenció de les nostres institucions d’autogovern, després de la sortida de la legalitat per part del Parlament i de l’anterior Govern, i hi ha responsables polítics i líders socials a la presó, a l’espera de judici o a l’estranger.

Mantenir el rumb de l’anterior legislatura és un greu error. La independència no arriba i, en canvi, s’ha malmès el nostre autogovern i s’ha afavorit una greu fractura social. El tot o res, la unilateralitat i el rupturisme és una via fracassada que no només ha generat tensió i frustració, sinó que ha deixat de banda bona part de la població, perquè la independència no és l’anhel de la majoria de catalans i catalanes.

Rebutgem la judicialització de la política, tant dels que van emprar la via judicial com a única resposta al conflicte, mentre veien com anava creixent el problema, com dels que ara supediten la política als procediments judicials, a l’espera de conèixer unes sentències que públicament proclamen que no acataran sense explicar com, tot i que després les seves actuacions se cenyeixen al marc autonòmic vigent.

Renunciar a resoldre els problemes de fons amb solucions unilaterals, impracticables o amb majories insuficients. Es pot obtenir la confiança i governar amb una majoria exigua, sí; però no es poden canviar les normes que han d’assegurar la convivència de tots sense el suport mínim de 2/3 dels membres del Parlament. I per tot això és imperatiu:

  • La seguretat jurídica ha de ser un valor imperatiu per poder superar les incerteses de la tardor passada i construir el marc d’estabilitat política en aquesta nova etapa.
  • Respectar la llei i les majories necessàries per a la seva reforma. El respecte a la llei és la millor garantia dels drets de tots i totes. Ni procés constituent, ni projecte de Constitució catalana tenen cabuda en el nostre marc legal. Acceptem la legalitat, el rigor jurídic, les normes i els reglaments, així com els procediments i les majories necessàries per canviar-los.
  • Impulsar la transformació de l’Estat, perquè integri millor la seva pluralitat i diversitat.
  • I prioritzem el què és urgent: reforçar l’autogovern en l’àmbit institucional, normatiu, fiscal i econòmic.

DESBLOQUEJAR LES INSTITUCIONS, EVITAR EROSIONAR-LES CREANT ORGANISMES PARAL·LELS I REFER CONSENSOS

Com a catalanistes no volem resignar-nos a aquesta situació que ens perjudica i ens impedeix avançar: només units avançarem. Les greus crisis se superen millor i més ràpidament com més acords i més amplis s’assoleixen, per això apostem per resoldre el conflicte a través del diàleg, però sense ingenuïtat, sent conscients que el diàleg sempre es dona entre diferents que tenen voluntat real d’arribar a acords i cedir, i que cedir per acordar no és perdre, sinó guanyar. Aquells que condicionen el diàleg a l’acceptació total dels seus plantejaments el que realment pretenen és que no es dialogui.

Defensem la política i les institucions al servei de la ciutadania,en un moment en què s’estan posant en qüestió les nostres institucions, creant un sistema institucional paral·lel i menystenint el que hauria de ser la seva vocació de servei a l’interès general. No podem permetre que un mal ús de les institucions malmeti el nostre autogovern i bloquegi el seu bon funcionament. És possible regenerar les institucions catalanes perquè resolguin els problemes de la ciutadania i erradicar el seu ús en benefici d’un projecte ideològic excloent al servei d’una part de la societat.

Reclamem una majoria per enfortir la nostra democràcia, més sentit institucional, imparcialitat i honradesa, més professionalitat en els serveis públics, més transparència i rendició de comptes i una recuperació de la cultura d’allò que és públic, que permeti retornar la confiança al conjunt de la població. La regeneració democràtica només s’aconseguirà des de l’autoexigència de la representació política per complir amb les seves obligacions vers la ciutadania. Ens comprometem a treballar per un acord ampli que permeti transmetre confiança més enllà de les legítimes aspiracions dels partits.

Volem refer els consensos trencats a les institucions catalanes, i a vegades també extensiu als serveis públics, que han anat perdent la seva necessària i legal neutralitat política i s’han transformat en un instrument de part, al servei del procés independentista, i amb una aposta per la via unilateral. La televisió i la ràdio públiques han passat de ser “la teva”, com deia una falca publicitària, a ser exclusivament “la seva”, amb una ruptura del consens més elemental en un mitjà de naturalesa pública; s’ha intentat instrumentalitzar políticament el Cos dels Mossos d’Esquadra, posant en risc les seves funcions, afavorint la seva deslegitimació i erosionant la seguretat ciutadana; s’ha deteriorat l’històric consens en política lingüística, que va permetre en el seu moment evitar enfrontaments i divisions àdhuc en el model d’escola pública a Catalunya; i s’han utilitzat de forma sectària espais públics, i a vegades també espais de representació institucional, per dur a terme actes de part, com ara l’acte de constitució de l’entitat privada anomenada “Consell per la República”.

Una democràcia avançada necessita respectar les normes de les quals s’ha dotat lliurement. El seu menysteniment només porta a la pèrdua de la democràcia efectiva i al descrèdit. Catalunya, els catalans i les catalanes no mereixen aquest comportament. Necessitem institucions governades per persones respectuoses amb l’ordenament jurídic i amb la neutralitat i la independència dels mitjans públics. Excloure una part de la població és reprovable i poc intel·ligent.

  • Institucions al servei de tota la ciutadania

Les institucions catalanes viuen en una profunda paràlisi que afecta el normal funcionament de la democràcia a Catalunya. El fet que molts òrgans estatutaris i altres previstos en la legislació sectorial tinguin membres amb els seus mandats finalitzats, sense que s’hagi produït la normal renovació, és un símptoma inequívoc de la inactivitat en què ens troben.Per garantir i preservar el nostre autogovern hem de disposar d’unes institucions actives i dinàmiques que complexin els seus mandats estatutaris i legislatius.

L’acord, com a resultat de la negociació, ha desaparegut del Parlament de Catalunya. Cal que aquesta institució torni a ser l’instrument amb què la política, representada en els grups parlamentaris, articuli el seu normal i dinàmic funcionament al servei de la ciutadania.

Cal cercar els consensos necessaris per procedir a la renovació dels òrgans estatutaris i altres previstos en les lleis sectorials que, per la inacció parlamentària, a hores d’ara tenen molts dels seus membres amb els mandats finalitzats. (Veure Annex 1)

3.2 Una democràcia forta i defensa del que és públic

Una de les conseqüències de la crisi esdevinguda des del 6 de setembre de 2017 és la desinstitucionalització del sector públic català, la pèrdua de la confiança dels ciutadans i les ciutadanes i la caiguda de la reputació del país en l’àmbit internacional.

La desafecció ciutadana és un problema social i polític profund. Un problema que és de confiança, de crisi de valors democràtics, d’interlocució social, d’augment de desigualtats i de confrontació de visions culturals. La preocupació de la ciutadania per la salut de la nostra democràcia és un clam que en positiu reclama més i millor democràcia, més i millor política i més i millor defensa de tot allò que és públic. Volem retornar a la política, des de la seva autonomia i competència de representar la voluntat de la població, la capacitat per ser l’instrument fonamental per canviar la realitat des de l’autoexigència dels poders públics. (Veure Annex 2)

Com a partit municipalista, el nostre objectiu ha estat sempre les persones, la millora de la seva qualitat de vida i la cohesió social dels barris, pobles i ciutats en els quals viuen. Per això, les polítiques públiques que hem implementat i implementem es basen en els nostres principis i valors fundacionals: la igualtat, la justícia i el progrés. En aquest sentit, Barcelona és la capital de Catalunya i, al mateix temps, la regió metropolitana és el principal motor econòmic del país, així com un dels principals elements de projecció internacional de la nostra cultura. En un moment en què en el conjunt del món es reforça la governança urbana per fer front els reptes globals i augmentar la competitivitat dels territoris, cal que el Govern de la Generalitat atengui les demandes específiques de Barcelona i la seva àrea metropolitana, per enfortir el seu rol institucional i reforçar els serveis públics, les infraestructures i les polítiques de desenvolupament econòmic d’aquesta realitat local.

  • Pacte Nacional de Reforma de l’Administració
  • Llei de contractació pública de Catalunya
  • Llei electoral de Catalunya
  • L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i el control de les administracions públiques
  • Uns mitjans de comunicació, especialment els públics, de qualitat i plurals
  • Apropar la justícia a la ciutadania
  • Una nova Llei de seguretat pública i la Llei del sistema policial de Catalunya
  • Un nou sistema de finançament local i una nova Llei de governs locals
  • Recuperar el prestigi perdut de la Generalitat a les institucions europees
  1. PRIORITZAR EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS I EL COMBAT CONTRA LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL

Perquè la política torni a ser una eina de millora de la qualitat de vida de les persones i de construcció d’una societat més lliure, més segura, més pròspera i més justa, cal convocar tots els espais de debat, coneixement i coordinació previstos en les resolucions i disposicions emanades del Parlament, a fi i efecte de promoure la participació dels agents socials i econòmics en els assumptes que afecten i preocupen els catalans i les catalanes.

Un desenvolupament econòmic dinàmic en un territori sostenible

Volem un creixement econòmic basat en el coneixement i la innovació, una fiscalitat progressiva que permeti un repartiment més just i equitatiu de la riquesa i crear ocupació estable amb un nou model econòmic, en què el creixement no generi noves desigualtats, sigui més respectuós amb el medi ambient i estigui més atent en la lluita contra el frau i l’explotació laboral.

Catalunya no té un model econòmic clar ni compta amb el lideratge imprescindible per avançar en la recuperació econòmica i fer que aquesta elimini les desigualtats que s’han agreujat durant aquests anys, mentre es reduïa considerablement la despesa en serveis públics i es produïen canvis profunds en el món laboral que han donat lloc a més precarietat i més pobresa laboral.

Ens proposem marcar el rumb dels canvis econòmics, prioritzant un canvi de model productiu. Necessitem una Catalunya segura jurídicament per retornar la confiança, crear llocs de treball estables i de qualitat, reduir les desigualtats socials, redistribuir correctament la riquesa que generem i fer una economia moderna i sostenible. Estem davant d’una gran oportunitat per créixer com a país i com a societat, i buscarem el consens i el pacte per liderar i tirar endavant un model majoritari que dibuixi amb garanties el nostre futur econòmic a llarg termini. (Veure Annex 2)

  • Restablir la concertació social a Catalunya
  • Acord per l’estabilitat i la confiança
  • Agenda pel Treball i les Noves Oportunitats
  • Pla Especial d’Inspecció Laboral
  • Reforma fiscal
  • Pla d’Acció català contra el canvi climàtic
  • Disseny intel·ligent i gestió compartida de les infraestructures de l’Estat a Catalunya
  • Política d’innovació integral: missions socials, econòmiques i ambientals
  • Nova Llei catalana de territori i urbanisme
  • L’ICF, un autèntic instrument públic d’inversió
  • Una universitat pública més accessible i millor dotada

Valors, cultura i educació per a una ciutadania plena

Les polítiques de ciutadania plena donen resposta a les capacitats de les persones, a la seva autonomia i a les seves aptituds per desenvolupar-se com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, cívics, responsables, tolerants i respectuosos amb la diversitat, per assolir una real igualtat d’oportunitats. Aquestes polítiques són les que garanteixen la transmissió de coneixements, valors i habilitats socials bàsiques per a la socialització i que forneixen alhora les eines per a formar-se un mateix i per comprendre als altres en tota la seva diversitat. Volem que la societat esdevingui un engranatge perfecte de ciutadans i ciutadanes compromesos i millor preparats. (Veure Annex 2)

El dret a l’accés a la cultura

  • El Pacte Nacional per l’Educació
  • L’educació de 0 a 3 anys
  • La Llei de formació professional

Una societat inclusiva, més justa i cohesionada

La crisi i les polítiques d’austeritat han erosionat de forma molt profunda la noció de servei públic, però també els drets de ciutadania i, especialment, la dignitat de les persones. Els i les socialistes volem ressituar la dignitat de les persones al centre del debat polític i del sistema de benestar de Catalunya i ho fem amb actuacions prèvies com a garantia de present i de futur, entenent la igualtat d’oportunitats com a pedra angular del sistema democràtic.

Treballarem amb una Agenda per la Igualtat amb què garantirem la inversió de 2010 en els serveis públics més importants, una atenció sanitària de qualitat, una solució per als menors estrangers no acompanyats que venen a Catalunya, que no es culpabilitzi l’individu més feble i que no es pretenguin resoldre les problemàtiques socioeconòmiques només amb subsidis, sinó amb una dotació de serveis públics accessibles i universals, i prioritzarem el retorn de les pagues extres de 2013 i 2014 als empleats públics, donant compliment a la Proposta de Resolució dels grups PSC-Units i Catalunya en Comú Podem aprovada al Parlament el passat 9 d’octubre. (Veure Annex 2)

  • Pla de xoc de temps màxims d’espera garantit a la sanitat
  • Reformar l’Atenció Primària
  • Garantir l’atenció a la dependència
  • Desplegar la Llei 14/2017 de Renda Garantida
  • Posar en marxa una estratègia d’actuació integral contra la pobresa infantil
  • Millorar els entorns comunitaris amb una novaLlei de Barris 2.0
  • Ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer
  • Facilitar el rol de les famílies
  • Llei de la gent gran
  • Pacte català contra la xacra de la violència masclista

OBRIR EL DEBAT SOBRE LA MILLOR MANERA D’ENFORTIR L’AUTOGOVERN I MILLORAR EL FINANÇAMENT, I SOBRE ELS PROCEDIMENTS PER ACREDITAR UN SUPORT CIUTADÀ MAJORITARI A L’ACORD AL QUAL S’ARRIBI

El mes de desembre d’enguany, la Constitució espanyola farà quaranta anys. Fent valdre l’acord que fou possible l’any 1978, el temps transcorregut i les modificacions que ha viscut la nostra societat demanden un canvi profund. Un canvi que abasti aspectes com els drets fonamentals dels ciutadans, l’organització i les relacions de les institucions que formen l’Estat i, òbviament, el model territorial. Catalunya i les seves institucions han de ser actors d’aquest reforma, que ha de tenir la perspectiva de construir una eina que tingui llarg recorregut i permeti regenerar les institucions i la societat espanyola amb profunditat. En definitiva, una reforma inajornable per garantir la continuïtat d’una societat i un Estat cohesionats.

El xoc de trens al qual els Governs del Partit Popular i Junts pel Sí ens van conduir no és més que una manifestació d’impotència, manca de voluntat, incapacitat evident i fracàs polític. També cal tenir molt present que la fractura social que patim a Catalunya és producte d’anys d’irresponsables estratègies nacionalistes portades a l’extrem i també de la imposició, a la resta d’Espanya, d’una visió uniforme de si mateixa que pretén impedir que es reconegui diversa, tal com és.

La política de blocs no només és contraproduent per al nostre autogovern i per al conjunt de catalans i catalanes, sinó que també es retroalimenta en una espiral creixent de conflicte, basada en la imposició d’uns i la desobediència dels altres, que no porta enlloc més que a la frustració i la confrontació permanent. Els partits conservadors diuen fer una defensa del model constitucional de 1978, quan realment proposen un retrocés de l’Estat de les Autonomies en una imaginària Espanya homogènia i centralitzada, mentre que els partits independentistes intenten imposar una homogènia Catalunya imaginària i una suposada Espanya irreformable.

La realitat és que Catalunya és una nació plural i diversa i Espanya una nació de nacions. Espanya integra un conjunt de pobles amb singularitat pròpia, però amb vincles socials, culturals i polítics que els han mantingut units. Avui, Espanya és un país modern -amb un caràcter plurilingüe i pluricultural insuficientment reconegut i fomentat- que es fonamenta en la igualtat de drets i la garantia del dret d’autonomia dels pobles que la integren. És per això que, com sempre hem defensat, el fet de reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional, no trenca la unió política d’Espanya ni dona als catalans drets diferents dels de la resta d’espanyols. És en el federalisme, que defensem els i les socialistes, on es troben les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya, sense disminuir la cohesió social i la igualtat entre espanyols. Federalisme és assegurar la convivència i els drets a través del pacte.

Les històries de Catalunya i Espanya estan entrellaçades. La història de Catalunya no es pot entendre sense la d’Espanya en el seu conjunt i viceversa. La prosperitat d’una i altra estan connectades, com també l’autonomia de Catalunya ha estat sempre estretament lligada a la democràcia espanyola. La Constitució de 1978 és la primera de tota la història d’Espanya que es va elaborar des d’un ampli consens de les diferents forces polítiques, amb les catalanes al capdavant. Votada per una immensa majoria de catalans i catalanes va ser un punt de trobada en un moment polític excepcional, un acord que ens ha proporcionat el període democràtic més llarg i pròsper de la nostra història i l’etapa de més autogovern i millor reconeixement de la singularitat de Catalunya.

Fem un balanç positiu dels 40 anys de l’Estat de les Autonomies, però considerem que cal corregir les disfuncions detectades i adaptar-lo als nous temps. La via de l’acord és l’única eficient, viable i legítima per renovar les nostres regles de convivència i combatre la fractura social. Volem un gran acord entre catalans, i entre els catalans i la resta d’espanyols, per reformar la Constitució espanyola i convertir Espanya en un Estat federal, democràtic i social que assumeixi plenament el seu caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüe.

Existeix un ventall de posicions molt diverses respecte al conflicte polític i social que viu Catalunya i, en aquest sentit, és impossible trobar una solució en què uns s’imposin als altres, perquè la victòria d’uns o altres, acaba sent la derrota de tots. Si els mateixos catalans ens vam auto imposar la necessitat d’un suport mínim de dos terços dels membres del Parlament per reformar l’Estatut, no pot sostenir-se que reformes encara més radicals i qüestions que afecten els sentiments d’identitat o pertinença puguin escometre’s amb un suport parlamentari menor.

Per tant, la solució només pot arribar a través d’un procés de diàleg, negociació i pacte, fruit d’un procés de deliberació que ens permeti acostar posicions. Un cop assolit un ampli consens, de com a mínim dues terceres parts del Parlament, serà el vot del ciutadà el que, en darrera instància, ratificarà o no la proposta que se sotmeti a referèndum. (Veure Annex 2)

  • Un acord per recuperar el consens i la confiança
  • Un nou model de finançament: la hisenda federal
  • Una reforma constitucional federal
  • Una reforma estatutària
  • Sancionar els acords a través del vot ciutadà

APROFUNDIR EN EL DIÀLEG AMB EL GOVERN D’ESPANYA PER AVANÇAR EN LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES PENDENTS

L’única via possible per a resoldre els problemes de la ciutadania catalana, en una normal relació entre governs, són les negociacions i les propostes concretes. En aquest sentit, la proposta dels i les socialistes del PSC i del PSOE queda recollida en la Declaració de Barcelona (Veure Annex 3) i en la formulació d’un Pacte d’Estat per a Catalunya, que ha desenvolupat Units per Avançar.

Després d’un any, el fracàs de la via unilateral i el canvi de Govern a Espanya han donat pas a un millor escenari. El Govern de Pedro Sánchez ha contribuït al restabliment d’una normalitat institucional que ha començat a donar fruits, avançant en el desglaç polític i institucional que fa més possible el diàleg i l’acord.

En aquests primers mesos de Govern socialista a Espanya ha quedat demostrat que, malgrat les profundes diferències i enormes dificultats,hi ha marge per arribar a acords en molts temes de país i donar sortida així a les necessitats polítiques, econòmiques i socials dels catalans i les catalanes. (Veure Annex 4). La millora de l’autogovern, les condicions en serveis i prestacions de la infància vulnerable, el desplegament de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, l’enfortiment de la Inspecció de Treball i del SOC, l’acord sobre universitats i recerca, les mesures contra la violència masclista i el Pacte per a la Indústria són alguns exemples d’aquest canvi d’escenari.

Només en els primers mesos del Govern de Pedro Sánchez hem aconseguit el que ha estat impossible amb els anteriors Governs del Partit Popular. Recordem que les 23 reivindicacions que l’expresident Mas va lliurar a l’expresident Mariano Rajoy el 2014 no van ser escoltades ni estudiades, com tampoc les 46 reivindicacions del president Puigdemont de 2016.

Només des del reconeixement de la diversitat en el nostre país aconseguirem continuar avançant. Només des de la paraula podrem trobar solucions. Per això, ens comprometem a donar suport al Govern de la Generalitat en la recerca d’espais de diàleg per promoure l’impuls i l’activació de totes les comissions previstes a l’Estatut d’Autonomia, així com les lleis sectorials estatals i autonòmiques, que permetin avançar en els acords necessaris per impulsar polítiques que fa massa temps que romanen aturades o insuficientment desenvolupades i de les quals en depèn, en bona mesura, el benestar dels catalans i les catalanes.

ANNEXOS

ANNEX 1

Cal cercar els consensos necessaris per procedir a la renovació dels següents òrgans estatutaris i altres previstos en les lleis sectorials que, per la inacció parlamentària, a hores d’ara tenen molts dels seus membres amb els mandats finalitzats.

    • El Consell de Garanties Estatutàries té pendent renovar cinc dels sis membres que escull el Parlament. La renovació més antiga està pendent des de 2015.
    • La Sindicatura de comptes  té pendent renovar quatre dels seus set membres. La renovació més antiga està pendent des de 2017.
    • El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té pendent renovar tots els seus membres (6) i també renovar la seva Presidència. Alguns des de 2015.
    • El Consell Audiovisual de Catalunya té pendent renovar tres dels seus sis membres i renovar la seva Presidència. La renovació més antiga està pendent des de 2016.
    • El Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té pendent renovar tots els seus membres (16). La renovació més antiga està pendent des de 2016.
    • El Consell Assessor de RTVE té pendent renovar la totalitat dels seus membres (13). Alguns des de 2014.
    • Està pendent de renovació la Direcció de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades des de 2017.
    • Les Presidències del Consell Fiscal de Catalunya i de l’Agència Catalana de Protecció Social estan pendents de nomenament des de la seva creació.
    • El Ple del Consell Fiscal de Catalunya està pendent de designació dels seus membres des de l’aprovació de la Llei del codi tributari (l’anterior legislatura).
    • La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries té pendent renovar la totalitat dels seus set membres des de 2017.
    • L’òrgan col·legiat a què fa referència l’article 89.2 de Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Des de la seva creació el 2014 no s’ha designat cap membre.
    • El Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts té pendent designar cinc dels seus set membres.La renovació més antiga està pendent des de 2014.
    • La Comissió Executiva de la Junta de Museus té pendent renovar tres dels seus cinc membres així com la Vicepresidència. La renovació més antiga està pendent des de 2015.
    • El Consell de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya té pendent renovar la totalitat dels seus membres (2) des de 2017.

El Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili té pendent renovar la totalitat dels seus membres (2). La renovació més antiga està pendent des de 2017.

      • El Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona té pendent renovar la totalitat dels seus membres (2). La renovació més antiga està pendent des de 2017.
      • Els dos membres del Consell Social de la Universitat de Barcelona estan pendents de renovació. La renovació més antiga està pendent des de 2017.
      • El Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra té pendent renovar la totalitat dels seus membres (2). La renovació més antiga està pendent des de 2017.
      • El Consell Social de la Universitat de Lleida té pendent renovar la totalitat dels seus membres (2). La renovació més antiga està pendent des de 2017.
      • El Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya té pendent renovar la totalitat dels seus membres (2). La renovació més antiga està pendent des de 2017.
      • El Consell Social de la Universitat de Girona té pendent renovar la totalitat dels seus membres (2) des de 2018.
      • La Comissió de Garantia de Dret d’Accés a la Informació Pública té pendent renovar tres dels seus cinc membres. La renovació més antiga està pendent des de 2017.
      • El Consell Superior de Cooperació té pendent renovar la totalitat dels seus membres (5) des de 2016.
      • Està pendent de renovar, des de 2017, la totalitat dels membres (3) del Consell Assessor de Protecció de Dades de Catalunya.
      • El Consell Assessor de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries té pendent renovar la totalitat dels seus membres (6) des de 2016.
      • El Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic té pendent assignar els seus membres (7) des de l’aprovació de la Llei de canvi climàtic (anterior legislatura).
      • El Consell Assessor de l’Institut Català de Finances té pendent renovar la totalitat dels seus membres (6) des de 2017.
      • La Junta de Govern del Memorial Democràtic té pendent renovar tots els seus membres.
      • El Consell Català de Foment de la Pau té pendent renovar quatre dels seus set membres.
      • El Consell Assessor del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura i d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants té pendent renovar dos dels seus dotze membres des de 2018.

ANNEX 2

Al Parlament de Catalunya hem estat capaços d’arribar a grans consensos. En aquesta legislatura (XII) s’han aprovat més de cinquanta iniciatives amb el suport de quatre o més grups i s’ha aconseguit la unanimitat en temes com la violència masclista, la transició energètica, l’atenció a la primera infància i els mitjans de comunicació.

Llistat de concordances entre les propostes del programa electoral del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya, del 21 de desembre de 2017, i les iniciatives parlamentàries aprovades per quatre o més grups durant la present legislatura.

      1. DESBLOQUEJAR LES INSTITUCIONS, EVITAR EROSIONAR-LES CREANT ORGANISMES PARAL·LELS I REFER CONSENSOS

3.2 Una democràcia forta i defensa del que és públic

      • Cal un Pacte Nacional de Reforma de l’Administració per fer de la integritat i l’ètica pública el motor de la governança i el bon govern.
      • Fem nostre el compromís ètic i de responsabilitat social en la gestió pública. Necessitem una Llei de contractació pública de Catalunya, per assolir més transparència, integritat i sostenibilitat social i ambiental de les compres públiques i de la provisió i gestió dels serveis públics i les infraestructures.
      • Una llei electoral per millorar la representació al Parlament català. Defensem com a prioritat de l’acció de govern una nova Llei electoral que millori la proporcionalitat del model actual, sigui fidel al principi d’una persona, un vot i garanteixi un adequat equilibri territorial.
      • Cal enfortir la democràcia posant les institucions al servei de l’interès general. Reformularem l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i el sistema d’elecció dels organismes de garantia de drets i control de les administracions públiques.
      • Necessitem uns mitjans de comunicació, i en especial els públics, de qualitat i plurals, garantint els drets dels ciutadans a rebre una comunicació plural i transparent, perquè els mitjans de comunicació són un bé social indispensable per a l’exercici de la llibertat i la pràctica democràtica.

 PR del Grup PSC-Units aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. CCMA. Creiem en la missió de servei públic dels mitjans de comunicació de la CCMA. Advoquem per un esforç permanent en el foment dels principis i valors democràtics que porten a la tolerància, la diversitat, la igualtat i la convivència. El Parlament insta el Govern de la Generalitat a: a) Aprovar un nou Contracte Programa, de manera urgent, que tingui en compte l’estabilitat financera i la viabilitat econòmica de la CCMA. b) Desenvolupar la moció 13/XI d’1 de març sobre renovació dels membres del Consell de Govern de la CCMA. c) Prioritzar l’afany de pluralitat que permeti que l’audiència dels mitjans públics no sigui, tal com es mostra a les enquestes del CEO, majoritàriament de votants de partits independentistes, sinó que siguin els mitjans de referència del conjunt de ciutadanes i ciutadans amb independència de la seva opció política.

Moció 9/XII del Parlament de Catalunya sobre els mitjans de comunicació públics de la Generalitat presentada pel PP i aprovada amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUPEl Parlament es compromet a reformar urgentment la legislació audiovisual de Catalunya per reforçar i garantir la vocació de servei públic dels mitjans de comunicació de la Generalitat al conjunt dels ciutadans. Aquesta reforma ha d’incloure un procediment d’elecció dels òrgans de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que sigui obert, transparent i competitiu i que garanteixi la neutralitat política i la competència professional dels candidats i l’exigència de majories parlamentàries reforçades per a elegir-los.

      • Recuperarem la confiança malmesa en les institucions judicials. Hem de fer valdre que la justícia és un servei públic bàsic per a les persones. Aproparem la justícia als ciutadans i les ciutadanes amb especial dedicació en aquells àmbits d’especial feblesa per una de les parts, com són els casos de violència de gènere i menors, o dels litigis contra entitats financeres per casos de clàusules abusives que perjudiquen greument els ciutadans.
      • Ningú ha de quedar privat d’estar i sentir-se segur en qualsevol lloc. Replantejarem un sistema de seguretat pública integral, millorarem la coordinació entre administracions i l’eficiència en l’ús dels recursos amb una nova Llei de seguretat pública i la Llei del sistema policial de Catalunya, millorant la intervenció integral de totes les policies dins del territori de Catalunya.
      • Per garantir la lleialtat i la corresponsabilitat institucionals,impulsarem un nou sistema de finançament local (Llei d’hisendes locals) i una nova Llei de governs locals,per desenvolupar les previsions estatutàries i clarificar les competències.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, CUP i PP. PER LA COHESIÓ TERRITORIAL I EL MÓN LOCAL. Insta el Govern a (12) aprovar un nou model de finançament per als ajuntaments. Mentrestant, incrementar progressivament el Fons de Cooperació Local de Catalunya fins al 3,5%, passant de 124 M€ el 2015 a 653 M€ el 2019. (13) Augmentar progressivament les transferències corrents per finançar programes i serveis de competència compartida entre la Generalitat i els ajuntaments. Un augment progressiu d’aquestes transferències fins a arribar al 5% dels ingressos corrents de la Generalitat el 2019. (17) Desenvolupar la constitució del Consell de Governs Locals de Catalunya com a espai de representació local i interlocució amb la Generalitat. Un òrgan previst per l’Estatut, però que mai s’ha arribat a posar en funcionament. També caldria desenvolupar la llei que empara aquest òrgan i que regula l’organització i el finançament dels ens locals. (18) Elaborar una nova Llei de governs locals per desenvolupar les previsions estatutàries, clarificar les competències i fer realitat la participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat.

PR del Grup CeCP aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. PEL RECONEIXEMENT DEL MÓN LOCAL COM A GARANTS DE LA COHESIÓ SOCIAL. (1) El Parlament de Catalunya reconeix que les administracions locals han estat puntals per a mantenir un cert nivell d’atenció a la ciutadania i de cohesió social durant els darrers anys, i que ho han fet sense la corresponsabilitat mínima necessària per part de les administracions superiors, tant l’autonòmica com l’estatal). (2) Insta el Govern de la Generalitat a aturar i pal·liar els efectes dels incompliments mantinguts els darrers anys amb les administracions locals, duent a terme les següents mesures: a. Presentar abans de la tramitació del pressupost de la Generalitat de 2019, un calendari de pagament als ajuntaments, agendant un programa per a cada ens local de reconeixement del deute, mitjançant conveni, i de compromís de liquidació. b. Agendar, també, un calendari de pagament del deute contret amb les Diputacions a través d’acords en què s’han usat per a finançar les despeses i els deutes de la Generalitat. c. Instar la convocatòria immediata del Consell de Governs Locals per a la renovació de l’òrgan i perquè pugui desenvolupar la seva funció de dictamen de les disposicions normatives en tràmit parlamentari. (4) Dur a aprovació del Parlament, dins d’aquesta legislatura, una Llei de governs locals i una Llei de finances locals que reforci l’autonomia local, que garanteixi un sistema de finançament estable i proporcional amb unes competències ben definides dels ens locals perquè es puguin desenvolupar amb garanties de qualitat i transparència les polítiques públiques.

Més democràcia i més federalisme europeu com a solució. Hem de reforçar el federalisme europeu enfront dels atacs del nacionalisme i de la creixent estatalització de les decisions europees. Recuperarem el prestigi perdut de Catalunya a Europa,reforçant la participació de la Generalitat en les diferents institucions i organismes europeus.

      1. PRIORITZAR EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS I EL COMBAT CONTRA LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL
      • Un desenvolupament econòmic dinàmic en un territori sostenible
      • Restablir la concertació social a Catalunya amb continguts de desenvolupament econòmic i laboral que suposin compromisos efectius per la millora de la competència i la cohesió social de la nostra economia, que suposi un creixement sostingut i sostenible més just socialment. No calen declaracions, sinó concretar compromisos davant dels diferents escenaris que puguem preveure en una diagnosi comuna.
      • Perquè tornin les empreses i en vinguin més. Plantejarem a organitzacions empresarials i sindicats un Acord per l’estabilitat i la confiançaque garanteixi l’estabilitat política i la seguretat jurídica. Un acord que mostri al món una societat travada, diversa i unida front les adversitats i vers les oportunitats. Un acord que ens permeti recuperar novament la confiança en nosaltres i el crèdit reputacional perdut davant el món. Un acord que faciliti el retorn de les empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya i, en força casos, també el domicili fiscal i que en puguin venir moltes més.

PR del Grup PSC-Units (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA. Insta el Govern a (1) aprovar, en el termini de 6 meses, un Pla per recuperar la confiança i el crèdit reputacional de Catalunya, a través d’un acord ampli amb les organitzacions empresarials, els sindicats, les universitats, els centres de recerca, les ciutats i el propi Govern, que garanteix la seguretat jurídica i l’estabilitat política per tal de permetre el retorn d’algunes empreses i l’atracció d’inversions.

      • Agenda pel Treball i les Noves Oportunitats. De manera immediata iniciarem el diàleg amb els agents socioeconòmics i el món local i aprovarem un programa marc d’ocupació i reactivació econòmica sostenible, amb l’objectiu de reduir l’atur generant 50.000 llocs de treball addicionals als que crea el creixement econòmic, especialment en ocupacions verdes, i contribuir a fer un teixit productiu més sostenible, prioritzant l’ocupació dels joves i de les persones aturades de llarga durada.
      • Per combatre l’abús i l’explotació laboral posarem en marxa un Pla Especial d’Inspecció Laboral que perseguirà i sancionarà les pràctiques empresarials abusives i que fan competència deslleial a aquelles empreses que compleixen amb el conveni col·lectiu i cotitzen totes les hores de treball, per regularitzar fins a 100.000 contractes de treball actualment precaris o en situació irregular.

 PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. TREBALL AMB DRETS. Insta el Govern a (1) dotar amb els recursos suficients a la Inspecció de Treball i als organismes responsables de vetllar per la salut i la seguretat al treball; (2) incrementar la vigilància de les condicions de treball fonamentals: l’abonament dels salaris deguts, els despenjaments o modificació de salari o jornada fraudulents, les jornades de contractes a temps pardal abusives, les hores extraordinàries forçades i no abonades, la modificació a la carta dels horaris cada setmana o cada dia, la prestació de treball “a crida” de l’empresari, els contractes temporals sense causa, etc.; (3) incrementar la vigilància dels abusos i els fraus en les noves formes de fugir del dret del treball i, per tant, de les responsabilitats empresarials; (7) posar en marxa una campanya per donar a conèixer a tots els treballadors i treballadores els seus drets i les vies per denunciar-ne abusos; (8) acompanyar, amb mesures pròpies, la posada en marxa del Plan por el Empleo Digno del Govern de l’Estat.

      • Ingressos suficients per als serveis públics i el progrés social i econòmic. Impulsarem una Reforma fiscal orientada a assolir un sistema impositiu més just i progressiu que ens permeti incrementar els ingressos fiscals propis (IRPF, successions i donacions, impost de patrimoni i fiscalitat verda), al mateix temps que exigirem mesures per combatre el frau i l’elusió fiscal, amb l’objectiu de dotar de manera suficient els serveis públics i garantir el progrés social i econòmic. Amb aquests ingressos i gastant més eficientment, recuperarem el nivell de despesa en serveis públics d’abans de les retallades.
      • Davant la realitat del canvi climàtic, desenvoluparem polítiques de mitigació i impulsarem la transició energètica per pal·liar el seu impacte: aprovarem un Pla d’Acció català contra el canvi climàtic (2018/2025) i treballarem per la mobilitat sostenible, amb l’objectiu de garantir la qualitat de l’aire, facilitant el canvi al vehicle elèctric i millorant el transport públic.

Moció 6/XII del Parlament de Catalunya sobre la transició energètica presentada pel PSC-Units i aprovada sense cap vot en contra. Insta el Govern a: a) Crear una comissió de treball, amb representants dels grups parlamentaris i del Govern, que en el termini de sis mesos arribi a un acord amb relació al Pacte nacional per a la transició energètica a Catalunya. b) Presentar, en el termini de sis mesos, un pla de desplegament del cotxe elèctric a Catalunya i avançar en el desplegament de la mobilitat elèctrica per carretera, de manera que es doti el Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC) dels recursos suficients, i se n’allargui la implantació i l’execució fins a l’any 2021. El desplegament de punts de recàrrega s’ha de fer assegurant que aquesta infraestructura és interoperable i que es dona visibilitat a la localització dels punts i a llur estat de funcionament en temps real, d’acord amb la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, i s’ha de garantir que tota la flota pública de l’Administració de la Generalitat sigui elèctrica l’any 2030. e) Presentar, en el termini de sis mesos, la normativa que ha de regir la construcció amb criteris bioclimàtics, amb l’objectiu que els nous edificis construïts siguin de consum energètic gairebé nul a partir de l’any 2020. f) Constituir, en el termini de sis mesos, el comitè d’experts del canvi climàtic i presentar, posteriorment, l’informe preliminar per a elaborar els pressupostos de carboni per al període 2020-2025, d’acord amb el que estableix la Llei del canvi climàtic, aprovada amb el consens de tot el Parlament. g) Elaborar una proposta de decret per modificar la normativa vigent sobre el desplegament de la generació elèctrica solar i eòlica. En aquest àmbit, l’insta a crear una comissió de treball en què participin els òrgans i organismes dels departaments de la Generalitat competents en les matèries d’energia, medi ambient i urbanisme i les entitats representatives del sector més involucrats en la tramitació de la instal·lació de parcs eòlics tant terrestres com marins a Catalunya, i també a establir els mecanismes necessaris perquè es puguin seguir, coordinar i agilitar les tasques i responsabilitats de tots els departaments de la Generalitat en les tramitacions dels parcs eòlics. h) Impulsar i simplificar, en el marc de les competències pròpies de la Generalitat, la tramitació administrativa de les instal·lacions d’energia fotovoltaica de baixa potència, amb incidència especial en l’autoconsum, inclòs l’autoconsum compartit, l’emmagatzematge i les microxarxes tancades i intel·ligents. i) Incorporar a la futura llei de territori la regulació per a afrontar les necessitats de la transició energètica renovable i la lluita contra el canvi climàtic, d’acord amb el que estableix la Llei del canvi climàtic. j) Fer les actuacions necessàries davant el Govern de l’Estat perquè estableixi un calendari de tancament de les centrals nuclears amb quaranta anys de vida, d’acord amb la Llei del canvi climàtic, preveient la solució a l’emmagatzematge i la gestió dels residus amb garantia de solvència dels criteris tècnics i de seguretat, i perquè impulsi conjuntament un pla de reindustrialització de les comarques amb centrals nuclears. Elaborar plans de transició energètica per als territoris amb centrals nuclears, en què es prioritzi la subrogació dels llocs de treball actuals als centres productors per a fer front als desmantellaments.

PR del Grup PSC-Units (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA. Insta el Govern a (16) acordar les bases per al Pacte Nacional per a la Transició energètica que des de la garantia de subministrament tingui per objectiu desenvolupar el màxim potencial de les energies renovables, per poder arribar el 100% renovable l’any 2050, i que redueixi en un 50% la dependència dels combustibles fòssils, i en especial dels derivats del petroli en l’àmbit del transport rodat i dels ports de mercaderies en l’horitzó de l’any 2040. (18) Presentar al Parlament, en un termini de sis mesos, un PIa per a l’impuls de la modernització de les xarxes de distribució elèctrica els sistemes avançats de gestió de consums, així com la generació distribuïda, microxarxes de distribució d’energia elèctrica i xarxes tancades. (19) Presentar al Parlament de Catalunya, en un termini de tres mesos, un pla estratègic per al desplegament de la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric a Catalunya que asseguri que l’any 2020 la cobertura arribarà a tot el territori, incorporant també com a objectiu que el 100% de la flota pública de la Generalitat sigui elèctrica i/o amb propulsió de combustibles no fòssils l’any 2030 i un 30% de renovació del parc de vehicles privats en l’horitzó del 2025 segueixi aquests estàndards, incorporant partides pressupostàries explícites en el pressupost de l’any 2019. (23) Modificar la legislació catalana per tal d’agilitzar la tramitació d’implantació de l’energia eòlica i fotovoltaica.

      • Infraestructures adaptades al territori. Que siguin útils amb capacitat per atraure inversions i contribuir al creixement econòmic. Garantirem un disseny intel·ligent i la gestió compartida de les infraestructures de l’Estat a Catalunya, recuperant el nivell d’inversió previst a l’Estatut, prioritzant, especialment, la millora de la xarxa de Rodalies i el Corredor Mediterrani.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, CUP i PP. PER LA COHESIÓ TERRITORIAL I EL MÓN LOCAL. Insta el Govern a (33) presentar, en el termini de tres mesos, un pla d’inversions a cinc anys de les infraestructures que són de la seva responsabilitat abastament detallades en els Plans sectorials vigents, en matèria de xarxa viària, ferroviària de passatgers i tramvia, d’aigua, de plataformes logístiques, de telecomunicacions, d’educació i sanitat, en el que es detallin les previsions anuals de licitació. L’objectiu és augmentar la inversió real de la Generalitat de Catalunya, a l’equivalent a un 1% del PIB en cadascuna d’aquestes anualitats a partir de 2019.

Moció 6/XII del Parlament de Catalunya sobre la transició energètica presentada per PSC-Units i aprovada sense cap vot en contra. Insta el Govern a (l) Fixar calendaris i pressupostos per a noves infraestructures de transport electrificat, com el tren-tram al Camp de Tarragona, l’arribada de la línia 1 del Metro a Badalona i de la línia 3 a Esplugues de Llobregat, la línia 8 i el tram central de la línia 9. (m) Desplegar la Llei 21/2015, del 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya, i impulsar les mesures fiscals finalistes que inclou aquesta llei perquè entrin en vigor l’1 de gener de 2019, amb l’objectiu d’augmentar els recursos econòmics de la Generalitat destinats finançar el transport públic. Així mateix, fer les actuacions necessàries davant el Govern de l’Estat perquè recuperi la inversió en transport públic a l’Autoritat del Transport Metropolità.

      • Apostem per la Innovació. Una política d’innovació integral prioritzant missions socials, econòmiques i ambientals per transformar el país. Aliances que inspirin i potenciïn la transformació dels nostres sectors madurs cap als nous mercats emergents, que crearem conjuntament govern, empreses i l’entramat d’organitzacions que es dediquen a aportar valor al nostre país. Ho farem identificant i construint tres aliances innovadores que suposaran un projecte col·lectiu, que ens defineixen com a país i com a societat i esdevinguin motiu d’il·lusió, orgull i optimisme: 1. Aliança per l’habitatge del present i del futur, 2. Aliança per l’alimentació saludable i 3. Aliança per la mobilitat sostenible.
      • Preservar l’equitat territorial. Farem una nova Llei catalana de territori i urbanisme, que permeti desenvolupar un urbanisme sostenible, limiti l’expansió del territori urbanitzable, preservi els espais naturals i el litoral, aposti per unes ciutats compactes, permeti la seva renaturalització i contempli la instal·lació de les noves infraestructures energètiques renovables, necessàries per implantar un nou model que prioritzi les energies renovables i fomenti l’autoconsum.

Moció 6/XII del Parlament de Catalunya sobre la transició energètica presentada per PSC-Units i aprovada sense cap vot en contra. Insta el Govern a (i) incorporar a la futura llei de territori la regulació per a afrontar les necessitats de la transició energètica renovable i la lluita contra el canvi climàtic, d’acord amb el que estableix la Llei del canvi climàtic.

      • L’ICF, un autèntic instrument públic d’inversió. Mobilitzarem recursos a través de l’ICFper impulsar i fer viables projectes de R+D+i en tres línies prioritàries: 1. La reconversió industrial basada en les aliances innovadores, 2. L’impuls de la PIME innovadora i 3. La internacionalització. Aquesta inversió prioritzarà la col·laboració amb universitats i centres tecnològics.

PR del Grup PSC-Units (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA. Insta el Govern a (4) crear a través de I’ICF línies de finançament que prioritzin els sectors estratègics del país: transició energètica, indústria 4.0, sector agroalimentari, habitatge, inversions en innovació i recerca, recolzament a les pimes i autònoms.

  • Una universitat més accessible. Per protegir i garantir l’ensenyament superior i universitari català, reduirem un 30% el cost de les matrícules i facilitarem el retorn social del coneixement que es genera a la universitat, garantia d’excel·lència i prestigi. Incrementarem el finançament públic, arribant progressivament al compromís europeu del 3% del PIB.

PR del Grup PSC-Units (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT PER A TOTHOM. Insta el Govern a (11) fixar un mecanisme en el sistema de preus universitaris que estableixi, pels i per les estudiants de graus i màsters públics, una bonificació del 99% per al curs següent equivalent als crèdits aprovats en primera matrícula; així com acomplir amb l’acord d’aquesta cambra que reclama una rebaixa general del preu de les matrícules universitàries equivalent al 30% i l’equiparació dels preus dels màsters amb els graus. Totes aquestes mesures seran aplicades des del curs 2019-2020. (12) Millorar el finançament públic de les Universitats a través d’un Pla de finançament i d’un Pla d’Inversions Universitàries per als propers anys 2019-2022, incorporant al proper pressupost 100M€/any, durant 3 anys, garantint així l’accés, la igualtat d’oportunitats i la qualitat del sistema universitari.

  • Valors, cultura i educació per a una ciutadania plena
  • Catalunya, un país de lectors i lectores. Promourem el dret a l’accés a la cultura i garantirem que a tots els municipis hi haurà un servei de lectura pública a través de les biblioteques municipals.

PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. EDUCACIÓ I CULTURA, EINES PER A LA IGUALTAT. Insta el Departament d’Ensenyament a (5) reactivar, actualitzar i millorar el Programa biblioteca escolar Puntedu que suposi la dotació, el reconeixement i el manteniment de les biblioteques escolars del territori. (6) Dotar tots els centres amb la figura del bibliotecari o bibliotecària escolar com a especialista amb dedicació plena dins la funció pública i mentre no sigui així, equiparar a nivell de reconeixement de mèrits i complements, el càrrec de coordinadors de biblioteca a escoles, i instituts públics amb la resta de càrrecs de coordinació del centre (TAC, LIC, de cicle, etc.). (8) Insta el Departament de Cultura a promoure l’accés i la participació en la cultura de tota la ciutadania mitjançant la creació d’un carnet cultural que fomenti la inclusió i la igualtat d’oportunitats.

PR dels Grups JxCat i ERC aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. CULTURA I LLENGUA. Insta el Govern de la Generalitat a (3) posicionar la cultura com a base de la cohesió social i fomentar la creació, la participació i el gaudi de la cultura en tot el territori i a l’abast de tothom.

    • Per desenvolupar el servei públic d’educació inclusiu i de qualitat, amb l’objectiu de lluitar contra el fracàs i l’abandonament escolar, recuperarem i actualitzarem el Pacte Nacional per l’Educació amb la participació de tota la comunitat educativa.

PR del Grup PSC-Units (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT PER A TOTHOM. Insta el Govern a (1) iniciar immediatament el desplegament del Decret 1 50/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i incrementar la partida a tal efecte en els propers exercicis pressupostaris per garantir els recursos necessaris perquè l’alumnat, i particularment l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE), rebi una educació de qualitat, i compti amb un nombre d’hores d’atenció, dotades del personal docent, tècnic (TEI) i de suport (vetlladores i vetlladors, etc.), adequades per atendre adequadament cada necessitat educativa.

      • Defensem l’educació de 0 a 3 anys com una política igualadora i decisiva per al creixement personal: garantirem places d’escola bressol suficients i amb el finançament necessari per al seu desplegament.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, CUP i PP. PER LA COHESIÓ TERRITORIAL I EL MÓN LOCAL. Insta el Govern a (8) Donar compliment immediat a la sentència del TSJC per la qual obliga la Generalitat a pagar les subvencions de tres cursos als 36 ajuntaments que van presentar una reclamació pel deute contret i pendent d’abonar per la gestió del servei de les escoles bressol del municipi. (9) D’acord amb l’escrit de la sentència del TSJC, a retornar també el deute contret i pendent d’abonar per la gestió del servei de les escoles bressols a aquest municipi, que tot i no plantejar-li amb anterioritat cap recurs directe per la via judicial des d’aquest consistori al Govern de la Generalitat, sí que hi ha pendent un deute per aquesta gestió pels mateixos cursos escolars del 2012 a 2015, i que preveu aquesta sentència.

PR del Grup PSC-Units (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT PER A TOTHOM. Insta el Govern a (3) donar compliment a la disposició addicional 49 de la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, que estableix que el Govern ha de recuperar la seva coresponsabilitat en el finançament del servei públic de les escoles bressol municipals i garantir un finançament de les escoles bressol que cobreixi, com a mínim, un mòdul econòmic de 1.600 euros per plaça i any, i comprometre’s a augmentar-lo progressivament fins als 1.800 euros per plaça i any, acordats amb els ajuntaments. (4) Acordar i presentar, en un termini màxim de tres mesos, un calendari de restitució de les partides destinades al foment i al funcionament de les llars d’infants municipals no retornades als ajuntaments des de 2012, que no hagin estat substituïdes per les subvencions de les diputacions provincials, i actuar amb lleialtat institucional i transparència. (5) Fomentar la tarifació social per motius de renda familiar disponible bruta per garantir l’equitat en l’accés a aquest servei públic. (6) Equilibrar territorialment l’oferta de places d’escola bressol, d’acord amb les necessitats educatives de cada municipi, de l’índex d’atur al municipi, de renda familiar disponible bruta i de nivell educatiu de les famílies, en corresponsabilitat amb els ajuntaments.

PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. EDUCACIÓ I CULTURA, EINES PER A LA IGUALTAT.(7) Instar el Covem de la Generalitat a destinar una dotació pressupostària adient per a l’educació de 0 a 3 anys, fins a arribar progressivament als nivells d’inversió de I’any 2011.

Moció 2/XII del Parlament de Catalunya sobre la conciliació dels diferents vessants de la vida de les famílies amb infants d’entre 0 i 3 anys, presentada per C’s i aprovada per PSC, C’s, CeCP i CUP. Insta el Govern a a) Destinar una dotació pressupostària a l’educació infantil de 0 a 3 anys, per tal que sigui universal i gratuïta. b) Complir la disposició addicional 49 de la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, que estableix que el Govern ha de recuperar la corresponsabilitat en el finançament del servei públic de les escoles bressol municipals i garantir un finançament de les escoles bressol que cobreixi, com a mínim, un mòdul econòmic de 1.600 euros per plaça i any, i s’ha de comprometre a augmentar-lo progressivament fins als 1.800 euros per plaça i any, acordats amb els ajuntaments. c) Restituir les partides destinades al foment i al funcionament de les llars d’infants municipals no retornades als ajuntaments des del 2012 que no hagin estat substituïdes per les subvencions de les diputacions provincials, i actuar amb lleialtat institucional i transparència. d) Impulsar l’augment del nombre de places públiques en educació infantil per a infants d’entre 0 i 3 anys, per a facilitar i garantir la conciliació de la vida laboral i familiar. e) Establir un pla per a augmentar substancialment la proporció d’infants de famílies menys afavorides socioeconòmicament que tenen accés a l’educació abans dels tres anys. f) Garantir les parelles educatives a les aules amb infants d’entre 0 i 3 anys. g) Preveure els recursos necessaris per a impulsar i garantir un model de llar d’infants inclusiva, basat en el principi d’inclusió i d’igualtat d’oportunitats, assegurant una dotació adequada per a personal especialitzat de suport, que sigui suficient per a satisfer les necessitats educatives especials dels alumnes i, en concret, per a augmentar el nombre d’auxiliars i vetlladors; i, així mateix, garantir els recursos necessaris per a obrir aules en llars d’infants ordinàries d’atenció especialitzada d’aquests infants, i abaixar les ràtios en aquestes unitats de suport.

Moció 8/XII del Parlament de Catalunya sobre els serveis d’atenció a la primera infància presentada per CeCP i aprovada per unanimitat. (1) Insta el Govern a elaborar un pla de desenvolupament infantil centrat en la primera infància, en què estiguin implicats els departaments d’Ensenyament, Treball, Afers Socials i Famílies, Salut i altres departaments del Govern, si escau, i els ajuntaments i la comunitat educativa, amb lideratge pedagògic i relacional de la Generalitat, amb respecte a l’autonomia municipal i de centre, que treballi conjuntament les polítiques públiques de suport a les famílies i als infants i que estableixi un calendari i propostes concretes amb els objectius de: a) Coordinar totes les polítiques de suport a la primera infància que duguin a terme les diferents administracions. b) Treballar en xarxa entre les escoles bressol, els espais familiars i les accions de suport i apoderament parental per a garantir un correcte desenvolupament dels infants, el suport adequat a cada família, pensant en la igualtat d’oportunitats dels infants, i també entre dones i homes, la lluita contra la segregació educativa i la cohesió social. c) Fomentar la connexió entre les escoles bressol i els centres d’educació infantil i primària, per a garantir la coherència pedagògica i l’equitat educativa per a l’etapa completa d’infantil, de 0 a 6 anys, a curt, a mitjà i a llarg termini, i recuperar el valor d’aquesta etapa educativa de 0 a 3 anys. (2) En relació a les escoles bressol, insta el Govern a: a) Elaborar un pla de formació de mestres, tant teòric com pràctic, per a proporcionar coherència pedagògica a l’etapa, i oferir formació a serveis territorials del Departament d’Ensenyament, perquè comptin amb especialistes que puguin teixir xarxa a tot el país. b) Establir la coeducació com a eix central de les línies de treball, per a acompanyar els equips de les escoles bressol en el procés de descobrir els estereotips de gènere i les discriminacions que se’n deriven, ajudar-los a generar estratègies per a transformar les escoles en espais lliures de sexisme i oferir uns models no estereotipats a nens i a nenes. c) Donar compliment a l’apartat 40.e de la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional, i especialment a la mesura d’impulsar un programa de beques de menjador a les escoles bressol, incloure el servei de menjador com a part del projecte educatiu de l’escola i afavorir en la contractació els criteris de proximitat i certificació ecològica. d) Revisar el procés d’autorització i inspecció de centres de zero a tres anys privats i públics perquè compleixin les condicions que marca la normativa actual.

  • La Formació Professional ha de respondre a les necessitats de formació, qualificació i requalificació de les persones al llarg de la vida i també a les demandes econòmiques de cada sector productiu. Desplegarem la Llei de formació professional, posant en marxa l’Agència Pública de Qualificació i Formació Professional.

PR del Grup PSC-Units (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT PER A TOTHOM. (6) El Parlament, davant l’incompliment en el calendari de desplegament de la Llei 10/201 5, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, reitera la importància del seu desplegament i exigeix l’actualització i el compliment del calendari amb transparència, diàleg i la participació de tots agents implicats, i assegurant-ne el finançament necessari per fer possible el seu impuls i per garantir una veritable integració dels subsistemes actuals. (7) El Parlament insta el Govern de la Generalitat a convocar, en el termini d’un mes, la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals per tal de presentar el calendari de desplegament de la Llei 10/201 5, la seva actualització i el finançament previst. (8) El Parlament manifesta l’incompliment del punt 6 de la Moció 42/XI, i li exigeix aprovar abans de finals de 2018, els Estatuts de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, amb la participació dels diferents agents socials implicats. (9) El Parlament insta el Govern de la Generalitat a incrementar els recursos destinats a la FP per ampliar l’oferta pública, tot garantint la gratuïtat, així com per incrementar la dotació de professionals per tal de reduir les ràtios i millorar l’atenció educativa, combatre l’abandonament prematur i millorar les taxes de graduació, així com reforçar la formació de professorat.

  • Una societat inclusiva, més justa i cohesionada
  • Farem un Pla de Xoc de temps màxims d’espera garantit a la sanitat, assegurant que els temps d’espera seran iguals per a tota la població, independentment del lloc on es visqui. Perquè una bona atenció sanitària ha de ser a temps.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PER UN SISTEMA DE SALUT PÚBLIC CENTRAT EN LES PERSONES I LES SEVES NECESSITATS. Insta el Govern a (4) elaborar un veritable pla de xoc per reduir les llistes d’espera quirúrgiques, diagnostiques i de visites a l’especialista.

PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. MILLORS SERVEIS SANITARIS I MENYS DESIGUALTATS TERRITORIALS. Insta el Govern a (1) implementar un Pla per disminuir les desigualtats territorials en les visites mèdiques, proves i atenció quirúrgica i presentar-lo abans de sis mesos a la Comissió de Salut.

PR del Grup C’s aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PER L’IMPULS URGENT DE MILLORES PER AL SISTEMA SANITARI CATALÀ I ELS SEUS PROFESSIONALS. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a (1) no tancar els llits hospitalaris previstos ni a l’estiu ni a l’hivern, i presentar un mapa de la situació real de la llista d’espera a Catalunya.

Moció 7/XII del Parlament de Catalunya sobre la política sanitària presentada per PSC-Units i aprovada per PSC, C’s, CeCP, PP i CUP (en alguns punts a favor ERC i JxCat). El Parlament de Catalunya insta el Govern a c) Dur a terme una coordinació interdepartamental del Govern per a abordar integralment els determinants socials, per a lluitar contra les desigualtats en salut, i amb perspectiva de gènere, i dotar les partides pressupostàries necessàries per a assolir-ho. (f) Complir de manera immediata la Moció 2/XI del Parlament de Catalunya, sobre la política sanitària: 1r. Garantint el compliment dels temps de referència en tot el territori a què fa referència l’Ordre SLT 102/2015, del 21 d’abril, per la qual s’estableixen els terminis de referència per a l’accessibilitat a les prestacions sanitàries que són a càrrec del Servei Català de la Salut, mentre aquesta ordre no sigui modificada. 2n. Elaborant una nova disposició reglamentària d’accessibilitat del sistema de salut, de manera que: els terminis de referència que s’hi estableixen passin a ésser terminis màxims de garantia; s’estableixi un termini màxim garantit de quaranta-vuit hores per a l’atenció en les consultes programades d’atenció primària; s’estableixi un termini màxim garantit de quaranta-vuit hores per tal que tota persona atesa en un servei d’urgències hospitalàries hagi completat tot el procés diagnòstic que condueix a la determinació de l’actuació pertinent, sia alta, hospitalització, derivació o intervenció quirúrgica; s’estableixi el mecanisme de reclamació i l’obligació del Servei Català de la Salut de donar una alternativa en cas d’incompliment del termini màxim garantit. En aquest supòsit, s’ha de proposar un altre centre on sí que es pugui complir, prioritzant sempre els centres de gestió pública; s’estableixi un termini màxim d’un mes, des de la data en què s’hagin produït, en el cas dels ingressos i les intervencions cancel·lats i les visites desprogramades. 3r. Garantint, en el termini d’un mes, la implantació de les mesures necessàries per a fer efectiu l’article 3 de l’Ordre SLT 102/2015, de manera que la llista d’espera sigui comptabilitzada des del moment en què el metge pren la decisió clínica de derivar el pacient i emet una ordre clínica de derivació, no des del dia en què s’ha programat efectivament.

 Moció 1/XII del Parlament de Catalunya sobre el model sanitari presentada per C’s i aprovada per PSC, C’s, CeCP i PP. El Parlament de Catalunya insta el Govern a c) Publicar, de manera més transparent i mensualment, la informació de les llistes d’espera del sistema sanitari públic desagregada per centre, tipus d’intervenció, prova o especialitat, i sexe. d) Elaborar una nova disposició reglamentària d’accessibilitat al sistema de salut que derogui l’Ordre SLT/102/2015, del 21 d’abril, per la qual s’estableixen els terminis de referència per a l’accessibilitat a les prestacions sanitàries que són a càrrec del Servei Català de la Salut, i que estableixi terminis d’accés garantit per a les prestacions sanitàries que són a càrrec del Servei Català de la Salut.e) Garantir immediatament, mentre no sigui modificada l’Ordre SLT/102/2015, el compliment dels temps de referència a tot el territori.

  • La prevenció és la millor opció per fer front a les malalties i per això acostarem el sistema sanitari a la vida de les persones reforçant i reformant l’Atenció Primària, dotant-la de més capacitat i autonomia de gestió.

 PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PER UN NOU SISTEMA SOCIOSANITARI. Insta el Govern a (3) reforçar les capacitats de l’Atenció Primària i dotar-la de cartera de serveis que inclogui la prescripció d’ingrés a centre sociosanitari, hospital de dia i hospitalització domiciliària.

 PR del Grup CeCP aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s PP i CeCP. SOBRE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA A LA SALUT. Insta el Govern a (1) incrementar el pes relatiu del pressupost d’atenció primària sobre el total del pressupost en salut fins a arribar al nivell del 2010 en un màxim de dos anys, I amb l’objectiu d’arribar a mig termini a destinar a l’atenció primària un 25% del pressupost global de salut. (2) Destinar prioritàriament l’increment pressupostari en Atenció Primària a revertir les retallades fetes en condicions laborals dels i les professionals d’aquests serveis, a cobrir al 100% les places dels i les professionals que es jubilen i les baixes laborals, i a reobrir horaris o punts d’atenció continuada tancats els darrers anys a partir d’una planificació que prioritzi revertir l’efecte que han tingut aquestes retallades del servei en l’increment d’iniquitats territorials o socials. (3) Racionalitzar la gestió i garantir la coordinació dels processos assistencials amb base a l’Atenció Primària, potenciant el lideratge de l’Atenció Primària en el sistema i en la cura del pacient, i millorant la capacitat de gestió dels seus professionals en els processos assistencials tant del propi àmbit com en la coordinació amb altres àmbits.

 PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. MILLORS SERVEIS SANITARIS I MENYS DESIGUALTATS TERRITORIALS. Insta el Govern a (3) reforçar els equips d’atenció primària implementant la rendició pública de comptes de forma periòdica d’acord amb indicadors objectius de resultats en salut, qualitat cientificotècnica i percebuda, docència i recerca, despesa i rendiment assistencial. (4) Assegurar l’assistència sanitària en els punts allunyats dels centres hospitalaris mitjançant l’establiment de consultes d’alta resolució per a aquells pacients la residència dels quals estigui a més de 50 Km de distància del centre hospitalari i ampliar de forma progressiva els serveis de telemedicina per evitar desplaçaments innecessaris a la població que viu en el medi rural, sobretot a la nostra gent gran. (5) Dotar dels recursos necessaris l’Atenció Primària amb l’objectiu d’incrementar la seva capacitat resolutiva.

PR del Grup C’s aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots de PSC, C’s, CeCP i PP. PER L’IMPULS URGENT DE MILLORES PER AL SISTEMA SANITARI CATALÀ I ELS SEUS PROFESSIONALS. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a (3) confeccionar un mapa de les necessitats de professionals en Atenció Primària sense cobrir, juntament amb un pla per afavorir la contractació a les places de difícil cobertura.

Moció 1/XII del Parlament de Catalunya sobre el model sanitari presentada per C’s i provada per PSC, C’s, CeCP i PP.El Parlament de Catalunya insta el Govern a: a) Desplegar el dispositiu d’estiu del sistema sanitari de Catalunya per tal de reforçar la dotació de professionals de l’atenció primària i hospitalària, i també els dispositius del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), especialment a les zones costaneres.

  • Per garantir la qualitat de vida als anys i respondre a les necessitats de les persones i les famílies, prioritzarem l’atenció domiciliària en l’atenció a la dependència i reduirem la llista d’espera d’entrada en residències de gent gran i persones amb discapacitat.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PER UN SISTEMA DE SALUT PÚBLIC CENTRAT EN LES PERSONES I LES SEVES NECESSITATS. Insta el Govern a (5) elaborar un nou Mapa Sanitari, comptant amb la participació dels ajuntaments, per dimensionar la distribució de recursos amb criteris d’equitat, d’accessibilitat i de qualitat per adequar-lo a: a) l’envelliment progressiu de la població catalana orientant els serveis a la cronificació i a la dependència.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. SERVEIS SOCIALS D’ACCÉS UNIVERSAL PER AFRONTAR LES VELLES I LES NOVES DESIGUALTATS. Insta el Govern a (1) ferpúblic el temps d’espera orientatiu per accedir a una residència de la Gent Gran, mitjançant el web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; (2) revertir la davallada de prestacions de cuidadores no professionals en l’àmbit de la Dependència.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PER UN NOU SISTEMA SOCIOSANITARI. Insta el Govern a (4) portar a terme un Pla de Xoc per reduir la llista d’espera per rebre una prestació en Dependència i Discapacitat, simplificant el tràmit administratiu i augmentant els recursos humans tant de l’administració local com de la Generalitat de Catalunya.

PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i CUP. PER LA PRIORITZACIÓ DE L’AGENDA SOCIAL. Insta el Govern a (2) prioritzar en els pressupostos de la Generalitat les partides destinades a l’atenció a la dependència, garantint el finançament necessari per donar cobertura a aquelles persones que necessiten aquests serveis i prestacions.

PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PROTECCIÓ DE LES PERSONES MÉS VULNERABLES. Insta el Govern a (4) augmentar el nombre de places residencials públiques o en règim de concert per a la tercera edat, centres de dia, habitatges tutelats, el nombre i quantitat de les Prestacions Econòmiques Vinculades (PEV), a actualitzar les ràtios de personal i millora dels mòduls econòmics, a eliminar les desigualtats territorials existents en la prestació de serveis d’atenció a la dependència i a garantir les millores laborals dels professionals del sector. (5) Reduir els terminis de valoració de la dependència, redacció del Pla Individual d’Atenció, el cobrament de la prestació i/o accés a serveis d’atenció a la dependència, garantint un termini màxim de tres mesos d’espera.

PR dels Grups CeCP, ERC i JxCat (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. AFERS SOCIALS I FAMÍLIES (títol PR JxCat i ERC). Insta el Govern a (3) elaborar el projecte de Llei d’autonomia personal, reformant el sistema d’atenció i promoció per a l’autonomia personal i la millora de la capacitat de les persones a viure dignament, prioritzant l’atenció en l’entorn familiar i descronificant les situacions de vulnerabilitat.

PSC, C’s, CeCP i PP. PACTE TRANSVERSAL PER LES POLÍTIQUES SOCIALS. Insta el Govern a (1) establir un pacte transversal, que inclogui totes les forces polítiques amb representació al Parlament, amb l’objectiu de generar el consens i l’acord necessaris per a impulsar les polítiques socials. Aquest pacte ha d’incloure, com a mínim, els següents acords: (a) Dependència i serveis socials: actualització de la Cartera de Serveis Socials prevista a la Llei 12/2007 de Serveis Socials.

PR del Grup PP aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. SERVEIS SOCIALS. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a (1) accelerar els PIA (Pla Individual d’Atenció) ja que és l’instrument que utilitzen els serveis socials per determinar les modalitats d’intervenció més adequades a les necessitats de les persones d’entre els serveis i les prestacions econòmiques previstes pel seu grau de dependència, incorporant la participació de la persona beneficiària i/o la família o les entitats tutelars que la representi. (2) Dur a terme, amb caràcter d’urgència, les mesures necessàries per tal de reduir el nombre de persones pendents de rebre la prestació per dependència de graus II i III.

Moció 7/XII del Parlament de Catalunya sobre la política sanitària presentada per PSC-Units i aprovada per PSC, C’s, CeCP, PP i CUP (en alguns punts a favor ERC i JxCat). El Parlament de Catalunya insta el Govern a e) Elaborar un nou mapa sanitari, comptant amb la participació dels ajuntaments i les entitats locals, els col·legis professionals de les professions sanitàries, les associacions, els sindicats i els representants dels malalts, per a dimensionar la distribució de recursos assistencials dotant-los de les plantilles de professionals adequades, amb criteris d’equitat, d’accessibilitat i de qualitat i de gènere, per adequar-lo a: 1r. L’envelliment progressiu de la població catalana, orientant els serveis a la cronificació i a la dependència.

  • Volem avançar cap a la garantia de rendes per combatre la pobresa i la desigualtat. Desplegarem la Llei 14/2017 de Renda Garantida a partir de l’avaluació de la seva posada en marxa.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. SERVEIS SOCIALS D’ACCÉS UNIVERSAL PER AFRONTAR LES VELLES I LES NOVES DESIGUALTATS. Insta el Govern a (3) incrementar la dotació de professionals que valoren les sol·licituds de la Renda Garantida de Ciutadania, per tal de reduir en un 50% els 19.500 expedients que resten pendents de valoració, en un termini de tres mesos; (4) fer efectiu el pagament automàtic de la Renda Garantida de Ciutadania a tots aquells expedients que han superat els quatre mesos de tramitació sense que s’hagi produït cap resposta per part de l’administració, tal com marca la Llei.

PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i CUP. PER LA PRIORITZACIÓ DE L’AGENDA SOCIAL. Insta el Govern a (8) fer efectiu el silenci administratiu positiu recollit a la Llei 14/2017 de la Renda Garantida de Ciutadania, perquè la falta de resposta per part de l’Administració no suposi la denegació de la prestació i la pèrdua dels seus drets per al ciutadà.

PR dels Grups CeCP, ERC i JxCat (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. AFERS SOCIALS I FAMÍLIES (títol PR JxCat i ERC). Insta el Govern a (2) seguir desplegant la Renda Garantida de Ciutadania com a instrument per revertir les situacions de vulnerabilitat i garantir la igualtat d’oportunitats. I en aquest sentit: aprovar el reglament establint els mecanismes necessaris perquè els col·lectius especialment vulnerables que s’havien detectat que quedaven fora de l’univers hi tinguin cabuda, facilitant la lectura àmplia en el marge del que estableix la llei; reconèixer les prestacions i fer efectiu els pagaments en els terminis i en els efectes que preveu la llei; incrementar la dotació de professionals que valoren les sol·licituds de la Renda Garantida de Ciutadania per tal de reduir en un 50% en un termini dels expedients de pensions complementàries, que resten pendents de valoració, en un termini de tres mesos i a partir del primer trimestre del 2019, tenir tots els expedients dins el termini de valoració.

PR del Grup C’s aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PACTE TRANSVERSAL PER LES POLÍTIQUES SOCIALS. Insta el Govern a (1) establir un pacte transversal, que inclogui totes les forces polítiques amb representació al Parlament, amb l’objectiu de generar el consens i l’acord necessaris per impulsar les polítiques socials. Aquest pacte ha d’incloure, com a mínim, els següents acords: (e) exclusió social. Desplegament total de la Llei 14/2017 de la Renda Garantida de Ciutadania.

  • Impulsarem una estratègia d’actuació integral contra la pobresa infantil que abordi el fenomen en tots els seus aspectes: educatiu, de lleure, social, de salut, relacional, emocional i psicològic.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i CUP. GARANTIR LA IGUALTAT I L’ATENCIÓ A LES NECESSITATS CANVIANTS AL LLARG DE LA VIDA. Insta el Govern a (8) posar la lluita contra la pobresa Infantil com una prioritat del Govern i crear una figura a Catalunya equivalent a la de l’Alt Comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil que faci possible l’increment dels recursos econòmics destinats a polítiques d’infància fins a assolir com a mínim en el 2,4% del PIB en els propers 2 anys.

PR dels Grups CeCP, ERC i JxCat (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. AFERS SOCIALS I FAMÍLIES (títol PR JxCat i ERC). Insta el Govern a (4) desenvolupar la Llei 14/2010 de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència en tota la seva totalitat, revisant, així, el sistema de protecció.

PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots de PSC, C’s, CeCP i CUP. PER LA PRIORITZACIÓ DE L’AGENDA SOCIAL. Insta el Govern a (3) desplegar reglamentàriament la Llei 14/2010, de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència i elaborar un informe de compliment del Pacte per la Infància signat el 19 de juliol de 2013.

PR del Grup C’s aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PACTE TRANSVERSAL PER LES POLÍTIQUES SOCIALS. Insta el Govern a (1) establir un pacte transversal, que inclogui totes les forces polítiques amb representació al Parlament, amb l’objectiu de generar el consens i l’acord necessaris per impulsar les polítiques socials. Aquest pacte ha d’incloure, com a mínim, els següents acords: (e) Infància: desplegament total de la Llei 14/2010 de Drets i Oportunitats en la Infància i l’Adolescència, i del Pacte per la Infància.

PR del Grup PP aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP.SERVEIS SOCIALS.El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a (5) garantir que les beques menjador arribin a tots els infants que la necessitin, així com el seu pagament als Consells comarcals amb puntualitat amb l’objectiu que cap infant passi gana. (6) Buscar fórmules perquè els nens en situació de vulnerabilitat que participen en els Centres Oberts extraescolars puguin gaudir de les instal·lacions esportives d’espais públics com escoles o poliesportius.

  • Aprovarem la Llei de barris 2.0 per lluitar contra la segregació urbana i la ineficiència energètica, amb l’objectiu d’aconseguirgrans Àrees de rehabilitació d’habitatges en barris amb més necessitats.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, CUP i PP. PER LA COHESIÓ TERRITORIAL I EL MÓN LOCAL. Insta el Govern a (5) Mantenir l’acord d’ampliació del termini del Pla de Barris el 2019 i posada en marxa urgent d’un pla d’inversió local, amb una nova Llei de barris, i augmentar el finançament del Fons de Cooperació Local de Catalunya a partir dels ingressos tributaris de la Generalitat, que tingui en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals, així com les singularitats dels territoris. (6) Nous fons per activar els instruments de cooperació local, com la Llei 2/2004, del 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, i la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. (10) Recuperar la dotació pressupostària de 100 M€ per actuacions integrals a barris, introduint factors complementaris (ocupació, eficiència energètica, etc.). (14) Crear un Fons d’Ajuda a la Rehabilitació d’Habitatges, amb una dotació mínima del Govern de la Generalitat de 50 milions d’euros.

PR del Grup PSC-Units (transaccionada) aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA. Insta el Govern a (21) impulsar l’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica dels Edificis, prioritzant l’accessibilitat i l’eficiència energètica d’edificis i habitatges amb aprofitament d’energia renovable i que cobreixi la necessitat d’actuació sobre un mínim de 50.000 habitatges anuals, incorporant partides pressupostàries explícites en el pressupost de l’any 2019. (22) Presentar, en un termini de 3 meses, un Pla de desplegament, amb les propostes legislatives adients, de l’autoconsum elèctric solar fotovoltaic que afavoreixi la implantació de les tecnologies de generació elèctrica distribuïda als edificis, amb una gestió activa de la seva demanda i producció d’energia elèctrica amb el suport de les tecnologies d’emmagatzematge d’energia, que permeti reduir els consums energètics, maximitzar les capacitats del sistema elèctric i millorar la seva sostenibilitat ambiental i econòmic global.

PR del Grup CeCP aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, JxCat, ERC, CUP i CeCP. SOBRE EL COMPLIMENT DE LA LLEI 24/2015, DE MESURES URGENTS PER A AFRONTAR L’EMERGÈNCIA EN L’ÀMBIT DE L’HABITATGE I LA POBRESA ENERGÈTICA. Insta el Govern a (1) manifestar el seu compromís públic i inequívoc amb la Llei 24/201 5 i el seu compliment. (2) Prioritzar i demanar de manera clara i urgent la retirada del recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015, en el marc de la seva agenda de diàleg bilateral amb el Govern de l’Estat. (3) Aplicar amb fermesa les mesures contra la pobresa energètica contingudes en la Llei 24/201 5, especialment la signatura dels convenis amb les subministradores perquè assumeixin el deute de les famílies vulnerables evitant l’assetjament a les famílies vulnerables.

PR del Grup CeCP aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. PEL RECONEIXEMENT DEL MÓN LOCAL COM A GARANTS DE LA COHESIÓ SOCIAL.Insta el Govern a recuperar eines per a facilitar el paper del món local en l’aplicació de polítiques de progrés social: a. Incrementant, en el pressupost per al 2019, les dotacions del Fons de Cooperació Local (tant per a ajuntaments com per a Consells Comarcals i EMDs) b. Reactivant, amb recursos suficients, els instruments de cooperació local com la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, i la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. c. Crear un Pla Extraordinari d’inversions de Sostenibilitat i Cohesió Social i Urbana que substitueixi el PUOSC per a suplementar l’execució d’obres, serveis i infraestructures locals i la millora de l’espai públic, potenciant les pràctiques comunitàries dutes a terme pel teixit associatiu del barri o municipi.

Moció 6/XII del Parlament de Catalunya sobre la transició energètica presentada per PSC-Units i aprovada sense cap vot en contra. Insta el Govern a (c) presentar, en el termini de sis mesos, un pla de rehabilitació d’habitatges que prioritzi l’accessibilitat i l’eficiència energètica d’edificis i habitatges amb aprofitament d’energia renovable i que cobreixi la necessitat d’actuació sobre un mínim de cinquanta mil habitatges anuals. (e) Presentar, en el termini de sis mesos, la normativa que ha de regir la construcció amb criteris bioclimàtics, amb l’objectiu que els nous edificis construïts siguin de consum energètic gairebé nul a partir de l’any 2020. (h) Impulsar i simplificar, en el marc de les competències pròpies de la Generalitat, la tramitació administrativa de les instal·lacions d’energia fotovoltaica de baixa potència, amb incidència especial en l’autoconsum, inclòs l’autoconsum compartit, l’emmagatzematge i les microxarxes tancades i intel·ligents. (n) Garantir l’aplicació de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, a les grans companyies comercialitzadores, amb l’impediment del tall de subministrament a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica.

  • L’habitatge ha de deixar de ser un problema. Cal recuperar la iniciativa pública en la seva promoció. Augmentarem el parc públic d’habitatge de lloguer,en col·laboració amb les administracions locals i entitats d’iniciativa social, a preus assequibles i estables, pensant en les famílies amb pocs recursos i els i les joves que es volen emancipar.

PR del Grup PSC-Units aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, JxCat, ERC, CeCP i PP. HABITATGE. Davant el fet que Catalunya és la Comunitat Autònoma on més han pujat els desnonaments per impagament del lloguer, i davant la constatació de la falta d’habitatge de lloguer que ajudi a regular els preus del mateix, el Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a: a) Incrementar els ajuts al lloguer, incidint en la mediació extrajudicial pels casos d’impagament, per tal de reduir a la mínima expressió els desnonaments per aquesta causa. b) Promoure campanyes intensives de comunicació, destinades a persones propietàries d’habitatge buit, perquè els cedeixin a preu taxat, i amb garantia de cobrament de renda. c) Orientar que tot ajut públic a la rehabilitació rebut per propietaris d’habitatges buits impliqui, a canvi, la posada a disposició d’aquest habitatge a través de les Borses de Lloguer Assequibles i les Borses de Lloguer Municipals. d) Incidir en la cessió per part dels grans tenidors dels habitatges buits per tal de destinar-los a lloguer social, posant en funcionament, amb col·laboració amb els Ajuntaments, un servei eficaç de detecció de casos de mal ús de l’habitatge: pisos buits, pisos turístics no autoritzats, etc. e) Promoure la legislació necessària per tal de garantir la producció de lloguer social i assequible, buscant les fórmules econòmiques per fer aquesta producció possible.

Moció 4/XII del Parlament de Catalunya sobre les polítiques d’habitatge presentada per CeCP i aprovada pel PSC, C’s, JxCat, ERC, CeCP i CUP. (1) El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a a) Promoure un nou Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge que convoqui els actors socials i polítics a treballar conjuntament per a afrontar l’emergència d’habitatge que viu Catalunya i a fer conjuntament una modificació estructural de les polítiques públiques d’habitatge de la Generalitat i de la resta d’administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’accés de la ciutadania a l’habitatge, augmentar el parc públic i privat de lloguer social i assequible, reduir els casos d’exclusió residencial i potenciar el lloguer com a opció d’accés a l’habitatge. El nou pacte nacional ha de treballar a partir de l’aprovació del Pla territorial sectorial d’habitatge, com a full de ruta de la política d’habitatge per als propers quinze anys, i de les conclusions d’un informe d’avaluació dels objectius aconseguits pel Pacte Nacional vigent. b) Presentar, en el marc del procés de treball per a la definició del nou Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge, l’informe d’avaluació i assoliment d’objectius del Pla pel dret a l’habitatge 2013-2016, i també del període 2016-2017, en què constin el nivell d’execució pressupostària, les mesures aplicades, els resultats obtinguts i l’impacte que ha tingut en la situació d’emergència d’habitatge que viu Catalunya. c) Aprovar inicialment, en el termini de tres mesos, el Pla territorial sectorial d’habitatge, com a eina de planificació territorial de les polítiques d’habitatge públic, amb la finalitat que s’apliquin, i dotant-lo d’una memòria econòmica. d) Elaborar el Pla pel dret a l’habitatge 2018-2021, que fixi les prioritats socials i territorials en matèria d’habitatge públic de lloguer social i que garanteixi protecció i alternatives d’habitatge a les famílies que necessiten un habitatge social. Aquest pla ha de desplegar les mesures del Pla territorial sectorial d’habitatge necessàries per a assolir l’objectiu legal de solidaritat urbana, que fixa que el 15% del parc d’habitatges s’ha de destinar de manera permanent a habitatge social, tal com estableix l’article 73 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, i a altres mesures i programes d’actuació del Govern i del que disposen els articles vigents de la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social, o de les normes de nova creació. e) Dotar pressupostàriament la creació d’un fons de solidaritat urbana derivada de l’aplicació del Pla territorial sectorial d’habitatge, quan aquest s’aprovi definitivament, que permeti finançar la provisió d’habitatge social i la resta de modalitats residencials destinades a assolir l’objectiu de solidaritat urbana. En aquest sentit, i mentre no s’aprovin els pressupostos per a l’exercici posterior a l’entrada en vigor del Pla territorial sectorial d’habitatge, el Govern ha d’adoptar les mesures pressupostàries necessàries per a incrementar el parc públic d’habitatge social i el privat assequible. f) Destinar recursos i executar programes per a garantir la màxima disponibilitat immediata d’habitatge per a situacions d’emergència social, en els termes següents: Primer. Continuar ampliant el pressupost per a exercir directament el dret de tanteig i retracte per a augmentar de manera immediata la disponibilitat de pisos de lloguer per a emergència social. Així mateix, el Govern ha d’impulsar mesures que facilitin l’accés al dret de tanteig i retracte a municipis i entitats del tercer sector. Segon. Dedicar tots els recursos i habitatges necessaris a les meses d’emergència social, amb l’objectiu de donar sortida a les llistes d’espera que porten les persones a situacions de gran vulnerabilitat. g) Pel que fa a la mobilització pel lloguer social de pisos buits en mans de grans tenidors i entitats financeres, adoptar les mesures següents: Primer. Donar compliment a la normativa vigent i executar els mecanismes sancionadors i les multes coercitives previstos per als casos d’entitats financeres i grans tenidors que no compleixin la Llei 18/2007 i les parts vigents i no suspeses pel Tribunal Constitucional de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i de la Llei 4/2016, i que no posin a disposició de lloguer social els habitatges buits de més de dos anys. Segon. Continuar aplicant l’impost sobre els habitatges buits a les entitats financeres i grans tenidors que no compleixin llur funció, d’acord amb el que estableix la llei que regula aquest impost, i atenent als principis generals de la normativa marc catalana en matèria d’habitatge, i també a iniciar, un cop aixecada la suspensió pel Tribunal Constitucional, l’aplicació de l’expropiació temporal d’habitatges buits que estableix la Llei 4/2016, tant per part de la Generalitat com per part dels ajuntaments, que poden exercir-la, i que poden exercir també les competències sancionadores que els atorga el marc jurídic vigent. (2) El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a demanar al Govern de l’Estat que: a) Modifiqui la Llei de l’Estat 29/1994, del 24 de novembre, d’arrendaments urbans, per a incloure-hi, com a mínim, les mesures següents: Primer. Limitar els pactes de revisió dels preus d’arrendament fins a l’import equivalent a les variacions dels índexs de preus de consum. Segon. Revisar la fiscalitat i les condicions fiscals de les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari amb l’objectiu de vincular-les a la promoció d’habitatges de lloguer assequible, de manera que es preservi la funció social de l’habitatge. b) Adopti urgentment les modificacions legislatives, reglamentàries i pressupostàries necessàries que permetin: Primer. Dotar a les comunitats autònomes i els ajuntaments amb més competències, de manera que disposin de més instruments per a desplegar polítiques de garantia d’accés i estabilitat del mercat de lloguer. Segon. Revisar les mesures i incrementar els recursos previstos en el Pla estatal d’habitatge 2018-2012 fins a arribar a quatre-cents milions d’euros per al conjunt del període, i garantir que el Govern de la Generalitat farà l’aportació del 30% establert com a cofinançament català per tal de poder accedir a la quantia màxima que s’assoleixi per a Catalunya en el marc del Pla, i la resta de mesures instades per les administracions locals, en el termini d’audiència del Pla. c) Reconegui al Govern de la Generalitat, en el cas que el Govern de l’Estat no consideri necessari o oportú modificar la legislació vigent en matèria d’arrendaments urbans, el dret a legislar sobre aquest àmbit, en exercici de les seves competències plenes en matèria d’habitatge, i a presentar al Parlament de Catalunya, perquè la consideri, una proposta de nova llei d’arrendaments urbans per a Catalunya que inclogui mesures d’estímul del lloguer. Per garantir el rol de les famílies,com a primer entorn de desenvolupament i com a espai de seguretat vital, treballarem per a la conciliació de la vida professional i personal i millorarem els ajuts a la diversitat de famílies, especialment les nombroses i les monoparentals, tot garantint-ne el respecte i evitant-ne la discriminació.

Moció 8/XII del Parlament de Catalunya sobre els serveis d’atenció a la primera infància presentada per CeCP i aprovada per unanimitat. (3) En relació als ESPAIS FAMILIARS insta el Governa: a) Elaborar un programa marc i una regulació pròpia per als espais familiars que fixi condicions d’obertura, criteris d’accés, objectius de funcionament i un pla formatiu per als professionals, en corresponsabilitat amb els ajuntaments. b) Col·laborar amb els ajuntaments i donar-los suport en la planificació dels espais familiars, tenint present el treball en xarxa amb la resta de serveis bàsics destinats a la primera infància. c) Corresponsabilitzar-se en el finançament dels espais familiars, d’acord amb el model que s’acordi en la Comissió Mixta.Aprovarem una Llei de la gent gran per garantir els seus drets i atendre les situacions de vulnerabilitat, perquè l’envelliment és una etapa de la vida que no ha de comportar cap disminució de drets ni de reconeixement.

  • Tolerància zero envers la violència contra les dones. Liderarem unPacte català per garantir que des de la Generalitat es desenvolupin les diverses lleis existents de lluita contra la xacra masclista: aplicació Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, la Llei contra la violència masclista i la llei d’igualtat estatal. La sensibilització, detecció i atenció de les dones víctimes de violència masclista, i les seves famílies, serà un objectiu de país.

PR del Grup PSC-Units aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP i CUP. GARANTIR LA IGUALTAT I L’ATENCIÓ A LES NECESSITATS CANVIANTS AL LLARG DE LA VIDA. Insta el Governa (1) convocar, amb urgència, la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista per crear, abans de sis mesos, el Pacte Català contra la Violència Masclista a Catalunya; (2) destinar la dotació pressupostària adequada per desplegar el Pacte Català contra la Violència Masclista; (3) destinar els recursos necessaris per lluitar contra la feminització de la pobresa i la bretxa salarial existent entre dones i homes, elaborant polítiques transversals per b) elaborar mesures que afavoreixin i incentivin a les empreses catalanes a aplicar plans d’igualtat. c) millorar l’ocupació de qualitat, posant en valor a les dones en l’àmbit de l’empresa i de la seva carrera professional. d) impulsar plans d’ocupació en el sector públic i les empreses que garanteixin l’accés igualitari d’homes i dones als llocs de treball. e) impulsar polítiques d’ocupació per a garantir la inserció de les dones; (4) presentar, anualment, davant la Comissió d’Igualtat de les Persones un informe sobre l’evolució de la bretxa salarial entre dones i homes a les empreses de Catalunya i les accions dutes a terme per revertir aquesta situació.

PR del Grup CeCP aprovada per unanimitat al debat de Política general SOBRE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES. Insta el Govern a (1) incrementar un 35% la partida específica per a l’abordatge de les violències masclistes als pressupostos de l’any 2019. (2) Promoure les condicions necessàries per tal d’elaborar i implementar un model integral d’abordatge de les violències sexuals, seguint criteris d’equitat territorial i destinant els recursos necessaris. (3) Incrementar la dotació pressupostària dels SlADs, fer-ne efectiva la reglamentació sobre els seus serveis i augmentar les figures professionals que en formen part per tal de donar una atenció adequada a totes les dones, així com incrementar la xarxa d’atenció de violències masclistes.

PR del Grup C’s aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, PP i CUP. IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES. Insta el Govern a (1) combatre la feminització de la pobresa, avançant en polítiques de conciliació del temps social i el temps laboral, de corresponsabilitat entre homes i dones, de reducció de la bretxa salarial, la desocupació femenina i la precarietat laboral de les dones. (4) Desplegar totalment la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista i dotar-la d’un pressupost suficient per combatre les agressions sexuals, el tràfic i explotació sexual de dones i nenes, la mutilació genital femenina i el risc de patir-la, els matrimonis forçats, la violència derivada dels conflictes armats i la violència contra els drets sexuals i reproductius. (5) Reforçar la formació especialitzada als professionals i funcionaris afectats per la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. (6) Revertir les retallades en la lluita contra la violència masclista i garantir la dotació pressupostària necessària per combatre-la a tots els nivells institucionals, que cobreixi l’augment de places en centres d’acollida amb una atenció integral a les víctimes i els seus fills d’assistència sanitària, terapèutica, psicològica i d’inserció sociolaboral. (7) Desenvolupar campanyes publicitàries destinades principalment a nens, adolescents i joves que potenciïn el rebuig al llenguatge sexista i als comportaments de desigualtat o desconsideració envers els altres, amb l’objectiu de prevenir l’assetjament i l’estigmatització per motius de raça, sexe, religió, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

PR dels Grups JxCat i ERC aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, C’s, CeCP, JxCat, ERC i PP. VIOLÈNCIA MASCLISTA. Insta el Govern a (1) impulsar i aprovar el Pacte Nacional contra la Violència Masclista. (2) Crear un Protocol d’intervenció per abordar els casos de violència sexual a Catalunya establint un model d’intervenció coordinat amb tots els operadors de la xarxa pública de recursos i la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista. (3) Finalitzar els treballs iniciats del Pla Integral contra les agressions sexuals als que impulsen el Protocol d’actuació contra les agressions sexuals especialment aplicable als espais d’oci. (4) Millorar i incrementar la xarxa de serveis d’atenció i recuperació per a les dones que han patit o pateixen violències masclistes per acompanyar-les en l’assoliment de la seva plena autonomia personal. (5) Garantir l’atenció i acompanyament als i les menors víctimes de violència masclista en els serveis de la xarxa. (6) Dur a terme formació en matèria de violència masclista i agressions sexuals adreçada a totes les policies locals de Catalunya i així com jornades de sensibilització, i elaborar material audiovisual i de suport per tal que el cos de Mossos d’Esquadra disposi de material adequat per a la formació adreçada a joves en aquesta matèria. (7) Reforçar el cos de Mossos d’Esquadra per millorar la prevenció i atenció a les víctimes de violència masclista. (8) Explicitar l’espai simbòlic en què es mostra aquesta voluntat política i establir un protocol de dol per qualsevol acte de violència masclista produït a Catalunya, per tal que institucions, autoritats i Govern visualitzin sempre la seva condemna.

PR dels Grups JxCat i ERC aprovada al debat de Política General amb els vots del PSC, CeCP, JxCat, ERC i PP. IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES. Insta el Govern a (1) aprovar el Pla estratègic de polítiques d’equitat de gènere 2018-2021 per impulsar polítiques actives en matèria d’equitat de gènere per superar les discriminacions estructurals. (2) Desplegar els articles de la Llei 17/2015, d’igualtat de dones i homes, per tal de garantir la paritat en tots els àmbits i càrrecs de decisió política. (3) Elaborar un reglament per sancionar les infraccions administratives en matèria d’igualtat de dones i homes, d’acord amb els articles 59 i 60 de la llei 17/2015, del 21 de juliol. (4) Prosseguir les tasques endegades per elaborar un Pla per l’equitat de gènere en salut per tenir un sistema de salut sensible al gènere. (5) Desplegar la Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere en la planificació en salut. (6) Fer efectiu el dret a la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe en l’àmbit laboral, impulsant el Pla per la integració laboral i la qualitat del treball de les dones, i la introducció clàusules socials de gènere en la contractació pública, subvencions i convenis. Així com desenvolupar el registre de plans d’igualtat. (9) Garantir que la igualtat entre dones i homes sigui l’eix vertebrador en què es fonamenti qualsevol acció de Govern, així com que la perspectiva de gènere esdevingui transversal.

PR del Grup C’s aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, C’s, CeCP i PP. PACTE TRANSVERSAL PER LES POLÍTIQUES SOCIALS. Insta el Govern a (1) establir un pacte transversal, que inclogui totes les forces polítiques amb representació al Parlament, amb l’objectiu de generar el consens i l’acord necessaris per impulsar les polítiques socials. Aquest pacte ha d’incloure, com a mínim, els següents acords: (d) Violència masclista: Desplegament total de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista i dotar-la del pressupost necessari per combatre, entre d’altres, les agressions sexuals, el tràfic i explotació sexual de dones i nenes, la mutilació genital femenina i el risc de patir-la, els matrimonis forçats i la violència contra els drets sexuals i reproductius.

PR del Grup PP aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots delPSC, C’s, CeCP i PP. POLÍTIQUES D’IGUALTAT I DONA. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a (1) impulsar el creixement de la xarxa de cases i pisos-pont per a dones que hagin estat víctimes de la violència domèstica i masclista. (2) Millorar actuacions en contra de la discriminació salarial, convidant els agents socials a incloure clàusules contra la discriminació salarial en els convenis col·lectius. (3) Impulsar noves línies de microcrèdits adreçades a les dones emprenedores que vulguin començar un nou negoci.

PR dels Grups JxCat i ERC aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots de C’s, JxCat, ERC, CeCP i PP. DONES, PERSPECTIVA DE GÈNERE. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a (1) adoptar mesures que garanteixin la igualtat salarial a Catalunya i realitzar campanyes de sensibilització que contribueixin a erradicar la discriminació salarial de les dones. (2) Crear, mitjançant decret, un Registre Públic obligatori de Plans d’Igualtat, com a únic instrument que permet a l’Administració establir un sistema de seguiment i avaluació de plans d’igualtat, tal com estableix la Llei 17/2015. (3) Crear un sistema d’ajudes, de caràcter tècnic i econòmic, per impulsar la implantació de mesures i plans d’igualtat a les petites i mitjanes empreses. (4) Impulsar la realització de campanyes i actuacions que fomentin la corresponsabilitat i permetin harmonitzar els diferents temps de vida de les persones; consolidar el focus group per la igualtat de gènere en salut perquè vetlli per la incorporació de la mirada de gènere i impulsi noves accions que permetin la seva plena inclusió. (5) En el marc de les convocatòries d’ajuts a projectes de recerca en salut, d’acord amb el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020 (PERIS), adjudicar només aquests ajuts a projectes que incorporin una representació equilibrada de dones i homes a les seves mostres.

  • OBRIR EL DEBAT SOBRE LA MILLOR MANERA D’ENFORTIR L’AUTOGOVERN I MILLORAR EL FINANÇAMENT, I SOBRE ELS PROCEDIMENTS PER ACREDITAR UN SUPORT CIUTADÀ MAJORITARI A L’ACORD AL QUAL S’ARRIBI
  • Un acord per recuperar el consens i la confiança. Les eleccions posaran fi al període d’excepcionalitat i transitorietat que comporta l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i immediatament s’ha de constituir un govern que comenci un diàleg sense vetos ni exclusions, amb totes les forces polítiques i socials, i amb totes les institucions, per refer el consens democràtic i desbloquejar la situació política.

PR del Grup PSC-Units aprovada al ple sobre la convivència i l’agenda social amb els vots del PSC, JxCat, ERC, CeCP i PP. DIÀLEG PER A RESTABLIR UN AMPLI CONSENS POLÍTIC I SOCIAL A CATALUNYA. El Parlament de Catalunya reitera la necessitat que el president de la Generalitat convoqui totes les presidències dels grups i subgrups parlamentaris amb l’objectiu de constituir un espai de diàleg per a facilitar acords sobre els grans temes de país, d’acord amb la Moció 3/XII aprovada el 5 de juliol de 2018, i insta a fer-ho en el termini màxim de 30 dies.

Moció 3/XII del Parlament de Catalunya sobre el consens polític i social al voltant dels grans temes de país, presentada per PSC-Units, i aprovada amb els vots del PSC, JxCat, ERC i CeCP. El Parlament de Catalunya insta el Govern a: a) Convocar, per part del president de la Generalitat, totes les presidències dels grups i subgrups parlamentaris amb l’objectiu de constituir un espai de diàleg per a facilitar acords sobre tots els grans temes de país. b) Obrir una etapa de diàleg amb el Govern d’Espanya per a assolir pactes i acords que donin sortida a les necessitats polítiques, econòmiques i socials de la població de Catalunya.

  • Un nou model de finançament: la hisenda federal. Proposem un Pacte Fiscal Federal que incrementi els recursos per afrontar les competències que ens són pròpies; garanteixi el mateix tracte davant d’esforços fiscals similars; garanteixi els principis d’ordinalitat, suficiència, justícia, solidaritat, convergència territorial, corresponsabilitat fiscal i lleialtat institucional; i creï el Consorci Tributari de Catalunya prevista l’article 2.4.2 de l’Estatut d’autonomia, entre l’AEAT i la Generalitat, per compartir la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos que paguem.
  • Una reforma constitucional federal que condueixi a un Estat plenament federal, democràtic i social, garantint mecanismes de participació dels ens federats en la formació de la voluntat comuna de l’Estat; garantint la solidaritat i la lleialtat institucionali la igualtat entre ciutadansreconeixentla identitat nacional catalana; delimitant amb precisió els espais competencials;reformant profundament les institucions, incloent-hi la creació d’un Senat federal amb competència exclusiva sobre les lleis de cooperació horitzontal; garantint els recursos necessaris per a la prestació dels serveis públics i el desenvolupament de les polítiques públiques (Pacte Fiscal Federal); consolidant i ampliant les conquestes socials a la Constitució federal, per garantir el caràcter social de l’Estat, així com aprofundint en el seu caràcter democràtic.
  • Una reforma estatutària per reforçar i enfortir el nostre autogovern, que hauria d’incloure el reconeixement de la realitat nacional catalana i els drets històrics, com es reparteixen les competències i com les pot desplegar la Generalitat, un sistema de finançament equitatiu i de quina manera participa Catalunya en el disseny de les polítiques estatals.
  • Sancionar els acords votant de nou. No hi haurà solució legítima ni estable que no sigui sotmesa al vot de tota la ciutadania. Defensem una doble votació: primer, la nova Constitució federal acordada haurà de ser votada per tots els ciutadans i les ciutadanes d’Espanya; i segon, els catalans i les catalanes votarem sobre el nou Estatut federal, que millorarà i ampliarà el nostre autogovern dins un nou marc constitucional federal.

ANNEX 3

Declaració de Barcelona

ANNEX 4

En aquests primers mesos de Govern socialista a Espanya ha quedat demostrat que, malgrat les profundes diferències i enormes dificultats, hi ha marge per arribar a acords en molts temes de país i donar sortida així a les necessitats polítiques, econòmiques i socials dels catalans i les catalanes.

  • Diàleg entre Governs: s’han succeït més d’una vintena de reunions entre ministeris i conselleries. Entre d’altres, entre els vicepresidents, el conseller d’Economia i la ministra d’Hisenda, el conseller de Relacions Institucionals i la ministra de Política Territorial i Funció Pública, la ministra i la consellera d’Indústria, la consellera de la Presidència i la ministra de Política Territorial, el conseller d’Acció Exterior i el ministre d’Afers Exteriors, la ministra i la consellera de Justícia, la consellera i el ministre d’Agricultura, el ministre de Foment i el conseller de Territori i Sostenibilitat, i la consellera i el ministre de Cultura.
  • Reactivació d’òrgans bilaterals previstos a l’Estatut d’Autonomia: s’han reactivitat òrgans de col·laboració entre Governs, que feia anys que no es reunien, com la Comissió Bilateral, la Junta de Seguretat de Catalunya, la Comissió Mixta de Seguretat, la Comissió Mixta d’Habitatge i la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics.
  • Acords i avenços en benefici de la ciutadania
  • Retirar el recurs d’inconstitucionalitat de la llei catalana que retornava a la universalització de la sanitat públicai de les lleis 24/2015 i 4/2016 sobre emergència habitacional. El Govern de l’Estat ha anunciat també la seva voluntat de retirar els recursos d’inconstitucionalitat de totes aquelles lleis socials consensuades pel Parlament, en el marc de les negociacions amb la Generalitat.
  • Més d’1,6 milions de catalans i catalanes es beneficien de la revalorització de les pensions. 59.000 catalans més es beneficien de la millora de les pensions de viduïtat.
  • Aquest any es duplicarà l’oferta de places per a les oficines d’estrangeria.
  • S’han començat a implantar les bonificacions al transport pesat a l’AP7 i l’AP2 per reduir la sinistralitat i millorar el trànsit a les carreteres nacionals N-340 i la N-240.
  • S’ha arribat a un primer acord econòmic: la Generalitat rebrà 1.459 M€ acumulats, entre ells 759 M€ per a infraestructures (dèficit inversor) i 700 M€ més per integrar els costos dels Mossos d’Esquadra en el model de finançament. També s’ha autoritzat Catalunya a emetre deute de curt termini per refinançar venciments (refinançament de 2.773 M€).
  • Després anys d’incompliments dels compromisos per part de l’anterior Govern del Partit Popular, els Mossos d’Esquadra han entrat en el CITCO. També s’han assolit una desena d’acords de cooperació en matèria de seguretat gràcies a la Junta de Seguretat i a la Comissió Mixta.
  • En matèria d’habitatge, Catalunya rebrà 272 M€, dels quals 21 M€ ja estan transferits.
  • Catalunya és la CA que més fons del FLA rebrà aquest any.
  • El Govern donarà 40 M€ a les Comunitats Autònomes que ho demanin per atendre els menors estrangers no acompanyats que arriben al nostre país.
  • Els ajuntaments rebran extraordinàriament 40 M€ en concepte d’ajudes per lluitar contra la violència masclista.
  • S’ha millorat l’atenció i la gestió de l’Aeroport de Barcelona-El Prat i s’han fet reunions per garantir un estiu sense incidències, evitant també que es dugués a terme una vaga anunciada.
  • S’ha donat un impuls a Rodalies (s’ha nomenat un coordinador amb Renfe i Adif) i s’ha dut a terme una reunió estratègica sobre el Corredor Mediterrania Barcelona amb territoris implicats, amb l’any 2021 com a horitzó.
  • En l’àmbit de la seguretat s’ha encetat una nova etapa amb el nomenament dels nous caps a Catalunya de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, i s’ha reforçat el personal de les comissaries que atén els ciutadans per tal d’agilitzar tràmits com el DNI.
  • S’ha treballat per traslladar les necessitats dels ajuntaments als departaments i ministeris corresponents.
  • Un Govern d’Espanya present en el dia a dia

La Presidència i els ministeris han realitzat més d’una vintena de visites a Catalunya:

  • President Pedro Sánchez (Inauguració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona, acte de commemoració de l’atemptat a Barcelona).
  • Ministra de Política Territorial. Meritxell Batet (reunió de la Comissió Bilateral, acte de commemoració de l’atemptat a Cambrils, Liceu, Festes de la Mercè).
  • Ministre de l’Interior. Fernando Grande-Marlaska (Junta de Seguretat de Catalunya, acte de commemoració de l’atemptat a Barcelona).
  • Ministra de Justícia. Dolores Delgado (acte de commemoració de l’atemptat a Barcelona).
  • Ministra d’Indústria. Reyes Maroto (jornades de visites a empreses i reunions amb el sector, acte de commemoració de l’atemptat a Cambrils).
  • Ministra de Treball. Magdalena Valerio (acte del 130 aniversari d’UGT)
  • Ministre de Cultura. José Guirao (visita al MNAC i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Liceu, Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet, visita a la Setmana del Llibre en Català i al CCCB, Fira Liber).
  • Ministra de Transició Ecològica. Teresa Ribera (inauguració de la fira Gastech).
  • Ministre Agricultura. Luis Planas (clausura de la Fira de Sant Miquel).
  • Ministre de Foment. José Luís Ábalos (reunió pel Corredor Mediterrani).
  • Ministre de Ciència. Pedro Duque (visita als vaixells del CSIC, el BSC-CNS i el Sincrotró Alba).

La delegada del Govern s’han reunit amb els principals representants institucionals de Catalunya, com són el president de la Generalitat, el president del Parlament i els alcaldes i les alcaldesses de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i amb els agents polítics, econòmics i socials, com CCOO, UGT, la Cambra de Comerç, PIMEC, AENA, RENFE, ADIF, el Port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, UME, l’IACB, el Liceu, l’Alt Comissionat per a la Pobresa Infantil, Unió de Pagesos, Asaja, FECAC, JARC, SCC, Creu Roja, el Consejo Superior de Deportes, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, Enegás, Pobres Obertes al Catalanisme, les secretaries d’estat d’Indústria, Immigració, Seguretat i Infraestructures, el Col·lectiu Ciutadella i Acció Cultural.

Barcelona, 15 de novembre de 2018

 [1]Baròmetre Polític de Catalunya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO. 29 d’octubre de 2018

 [2]Sondeig de GAD3 per a La Vanguardia. 12 de novembre de 2018.

Texto completo del documento para el diálogo

La legislatura 2015-2017 nos dejó una sociedad profundamente dividida, una economía debilitada, unas instituciones intervenidas, problemas sociales desatendidos y una pesada hipoteca en forma de procedimientos judiciales abiertos.

La herida abierta dificulta los diagnósticos compartidos y, todavía más, establecer responsabilidades. Probablemente es prematuro e incluso contraproducente hacer este ejercicio. En todo caso, hay responsabilidades en la falta de diálogo entre las instituciones y en la decisión de emprender una vía unilateral e ilegal que estaba condenada al fracaso. Para nosotros es obvio que mantener el rumbo de la anterior legislatura no es una opción.

El problema que hasta ahora hemos sido incapaces de resolver es un problema político, que solo encontrará solución desde la política. Sin minimizar el impacto de la judicialización de la política, hay que reconocer que las posibilidades de incidir desde la política sobre los procesos judiciales abiertos son mínimas. La creación de un clima de diálogo y acuerdos y la renuncia expresa a vías unilaterales e ilegales pueden ser una buena aportación al mejor desenlace posible de las actuaciones judiciales.

Lo mejor que podemos hacer en las actuales circunstancias es ser capaces de señalar objetivos compartidos que nos permitan avanzar, conscientes de que no estamos buscando en estos momentos soluciones definitivas y que la apertura de un diálogo político de fondo exige un esfuerzo previo de construir puentes, que permitan restaurar la confianza en las instituciones y el diálogo entre los diversos agentes políticos.

Sin un acuerdo ampliamente mayoritario es imposible avanzar en reformas profundas y por eso no está de más recordar que está condenada al fracaso cualquier propuesta de cambio institucional que no tenga un apoyo mínimo de dos tercios de los miembros del Parlament.

Tampoco podemos olvidar que la tensión política ha provocado también una tensión social que exige un especial esfuerzo para garantizar la convivencia desde el respeto a todas las opiniones y buscando la reconstrucción de consensos básicos rotos. En este ámbito, como también en el de la generación de consensos en el seno del Parlament, es imprescindible tanto el liderazgo de la Presidencia de la Generalitat como la  corresponsabilidad de los y las líderes de las diferentes formaciones parlamentarias. Este liderazgo solo será efectivo si parte del reconocimiento explícito y del respeto escrupuloso a la pluralidad del Parlament.

Las últimas encuestas (Barómetro Político de Cataluña del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) para EL PERIÓDICO. 29 de octubre del 2018) ponen de manifiesto que hay una mayoría de catalanes y catalanas, un 56 %, que apuestan para explorar la vía del diálogo y la negociación con el Estado para mejorar nuestro autogobierno, que el presidente Pedro Sánchez ha puesto sobre la mesa, frente al 34,8 % que prefieren el camino hacia el estado propio, y son también una mayoría los ciudadanos y las ciudadanas (54,9 %) quienes afirman que el debate independentista ha perjudicado la convivencia entre catalanes. Una muestra más de las últimas encuestas (Sondeo de GAD3 para La Vanguardia. 12 de noviembre del 2018.) pone de manifiesto que un 69,9% de catalanes y un 68,8% de españoles abogan por una reforma constitucional que propicie un nuevo Estatuto con competencias delimitadas.

La situación del país exige diálogo. Diálogo sobre el presente, diálogo sobre el futuro. Diálogo Cataluña adentro y también diálogo Cataluña afuera. Diálogo desde el respeto y para promover el respeto. Y lo primero que hace falta es lograr un acuerdo suficientemente amplio y sólido entre los propios catalanes.

Por eso apuntamos seis ejes que pueden vertebrar una reflexión social y política y, a partir del necesario acuerdo, pueden indicar prioridades de actuación:

1) Asegurar la convivencia, el pluralismo en el espacio público y la neutralidad de las instituciones.
2) Garantizar el respeto a la legalidad y al actual marco institucional, hasta que no haya el necesario consenso para reformarlo a través de los mecanismos y las mayorías establecidas.
3) Desbloquear las instituciones, evitar erosionarlas creando organismos paralelos y rehacer consensos.
4) Priorizar el desarrollo económico, la igualdad de oportunidades y el combate contra la pobreza y la exclusión social.
5) Abrir el debate sobre la mejor manera de fortalecer el autogobierno y mejorar la financiación, y sobre los procedimientos para acreditar un apoyo ciudadano mayoritario al acuerdo al cual se llegue.
6) Profundizar en el diálogo con el Gobierno de España para avanzar en la resolución de problemas pendientes.

Para nosotros, más allá de la imprescindible superación de la situación de profunda división que sufrimos en nuestra sociedad, como consecuencia del proceso independentista, estamos convencidos de que la lucha contra la desigualdad y por un crecimiento justo y sostenible debe ser la prioridad de cualquier gobierno. Lo es para nosotros en nuestro trabajo diario en las instituciones para favorecer la igualdad de oportunidades para toda la ciudadanía.

Diez años después del estallido de la crisis financiera constatamos que han sido las clases trabajadoras las que han pagado la parte más grande de la factura que nos ha dejado: los estratos más pobres de nuestra sociedad han perdido durante la crisis -entre 2008 y 2016- casi el 22% de lo que ganaban. Los que ya estaban bien antes de la crisis solo han perdido el 7,7%. Parece que hemos aprendido poco o nada. Ha pasado una década y lo que antes eran retos, ahora ya son riesgos certeros: envejecimiento poblacional, cambio climático, agravación de la dualización social, populismo…, y la recuperación económica es tan desigual que las cifras de crecimiento del PIB avergüenzan a cualquiera que las ponga junto al porcentaje de pobreza infantil y de pobreza laboral. Los gobiernos español y catalán, con sus decisiones, contribuyeron a convertir la recuperación de la economía en una injusticia más para la sociedad.

Con la recuperación económica no es suficiente. Se ha roto la base de cualquier contrato: la confianza. La confianza en el futuro, la confianza en aquello que es colectivo. Restablecer certezas y seguridades y reconstruir de nuevo desde la estabilidad y la seguridad: este es el difícil ejercicio prioritario para los y las representantes de la ciudadanía. Necesitamos poner las bases de un nuevo contrato entre capital y trabajo que asegure una distribución de la riqueza con justicia social. Necesitamos gobiernos fuertes y cámaras legislativas que, de manera responsable, legislen en beneficio de todos y todas. Debemos actuar para movilizar los recursos necesarios para contrarrestar las desigualdades sociales y garantizar la sostenibilidad del planeta.

Fortalecer la convivencia y recuperar consensos quiere decir también restablecer el principio de confianza roto con nuestros ayuntamientos -y hacerlo con lealtad, transparencia y colaboración-, y avanzar hacia una Europa Federal diversa y cohesionada que defienda los derechos sociales y laborales de la ciudadanía europea.

Los ayuntamientos de Cataluña han sido, conjuntamente con las familias, los atenuadores de los rigurosos impactos de la crisis. Ahora necesitamos ayuntamientos más fuertes, con su autonomía garantizada, con más recursos económicos y con más personal cualificado, porque el país y la sociedad avanzan si lo hacen sus pueblos y ciudades. Por eso es imprescindible dar a los ayuntamiento un nuevo impulso, malogrado durante años fruto del ejercicio de suplencia de las responsabilidades que el Gobierno de la Generalitat ha desatendido, y formalizar acuerdos que superen la fractura social que también se ha trasladado al mundo local.

Y necesitamos que la Unión Europea y nuestras instituciones comunitarias, amenazadas por tendencias políticas altamente preocupantes que crecen en su seno, avancen hacia una estructura federal. Necesitamos una estructura consolidada sin fronteras interiores y con un sistema jurídico común que permita la prosperidad y el bienestar de sus ciudadanos y la preservación de la paz. Para nosotros, el fortalecimiento de la Unión Europea es la solución para hacer frente a los retos que plantea el mundo actual. Este fortalecimiento debe pasar indefectiblemente por la cesión de soberanía, por el federalismo fiscal, como elemento clave que nos permitirá hacer frente a nuevas crisis financieras -que vendrán de forma cíclica- y para la defensa común como respuesta al armamento de las potencias actuales.

1. ASEGURAR LA CONVIVENCIA, EL PLURALISMO EN EL ESPACIO PÚBLICO
Y LA NEUTRALIDAD DE LAS INSTITUCIONES

Conscientes de la división producida durante el otoño del 2017 y de la consiguiente polarización de la sociedad catalana, es el momento de trabajar por la concordia, garantizando que las instituciones representan al conjunto de la ciudadanía; por la recuperación del catalanismo integrador, plural y democrático; para abordar los retos de la sociedad catalana y construir entre todos y todas una Cataluña próspera y más justa socialmente; para restituir la centralidad de la política y, con ella, la vía del diálogo, la negociación y el pacto como única fórmula para encontrar soluciones acordadas que permitan al país reducir las grandes desigualdades que ha provocado.

El único camino posible es el del respeto a toda la ciudadanía y a los derechos de todos amparados por la legalidad vigente. Porque la solución solo la encontraremos uniendo esfuerzos por la reconciliación y construyendo un acuerdo que pueda concitar el apoyo de una amplia mayoría.

Desde el Partit dels Socialistes de Catalunya y desde Units per Avançar trabajaremos para promover el acuerdo en Cataluña desde este Espacio de Diálogo, un espacio que quiere ser un punto de inflexión en la política catalana de los últimos años, en los que el Gobierno de la Generalitat solo se ha dirigido al 40% de los catalanes y las catalanas, y también el acuerdo con España, con un Gobierno socialista al frente dispuesto a dialogar.

Para superar la actual situación de parálisis en la que nos encontramos es imprescindible aceptar unas reglas comunes para que el diálogo y el acuerdo sean verdaderamente posibles:

  • Erradicar del debate cualquier forma de intolerancia, intimidación o violencia al que piensa diferente. Cataluña se ha ido construyendo a lo largo del tiempo con muchas aportaciones y su identidad es plural.
  • Aceptar de forma plena y sincera la diversidad de ideas y la plena legitimidad de todos los proyectos políticos defendidos en el marco democrático. Aceptamos la diferencia y protegemos la diversidad.
  • Dialogar siempre, de todo y con todos, aunque no se llegue a ningún acuerdo. Hablar no es ceder, es reconocer al otro.
  • Acordar los mecanismos desde la buena fe y la lealtad institucional, haciendo compatibles la bilateralidad y la multilateralidad.
  • Buscar soluciones factibles, aunque sean temporales o transitorias, porque ahora no hay una solución definitiva. Cuando los objetivos políticos de cada parte son su programa máximo, surge la parálisis que impide progresar e imposibilita los acuerdos. Preparemos un futuro sin cargas excesivas y confiemos en las próximas generaciones.

Tener presente que nuestro esfuerzo se dirige a toda la sociedad, catalana y española, en su diversidad y complejidad. Necesitamos la concordia. Una nueva oportunidad para
entendernos.

Es el tiempo de la cooperación y la lealtad institucional; es el tiempo de la palabra y el entendimiento para lograr un amplio consenso, que nos permita continuar progresando como país y como sociedad, garantizando a la vez crecimiento económico y redistribución, revirtiendo las viejas y nuevas desigualdades y el empobrecimiento de los trabajadores, evitando la división y la fractura emocional de la ciudadanía y reconstruyendo la plena convivencia, regenerando la democracia, rehaciendo consensos rotos y volviendo el crédito a nuestras instituciones políticas, con la restitución y la ampliación de nuestro autogobierno, que es de todos y todas, al frente. En definitiva, es el tiempo del diálogo, la negociación y el pacto.

2. GARANTIZAR EL RESPETO A LA LEGALIDAD Y AL ACTUAL MARCO INSTITUCIONAL, HASTA QUE NO EXISTA EL NECESARIO CONSENSO PARA REFORMARLO A TRAVÉS DE LOS MECANISMOS Y LAS MAYORÍAS ESTABLECIDAS

Hemos vivido demasiados años en un laberinto de falsas promesas que han llevado a Cataluña a la desorientación y la inestabilidad, rehuyendo las necesidades reales de la sociedad catalana. Tenemos hoy una sociedad más desigual, más injusta y más empobrecida, una ciudadanía más dividida, una economía más débil, una grave crisis de legitimidad política e institucional, hemos sufrido la intervención de nuestras instituciones de autogobierno, después de la salida de la legalidad por parte del Parlament y del anterior Gobierno, y hay responsables políticos y líderes sociales en prisión, a la espera de juicio o en el extranjero.

Mantener el rumbo de la anterior legislatura es un grave error. La independencia no llega y en cambio se ha malogrado nuestro autogobierno y se ha favorecido una grave fractura social. El todo o nada, la unilateralidad y el rupturismo es una vía fracasada que no solo ha generado tensión y frustración, sino que ha dejado de lado a buena parte de la población, porque la independencia no es el anhelo de la mayoría de catalanes y catalanas.

Rechazamos la judicialización de la política, tanto de los que emplearon la vía judicial como única respuesta al conflicto, mientras veían cómo iba creciendo el problema, como de los que ahora supeditan la política a los procedimientos judiciales, a la espera de conocer unas sentencias que públicamente proclaman que no acatarán sin explicar cómo, a pesar de que después sus actuaciones se ciñen al marco autonómico vigente.

Renunciar a resolver los problemas de fondos con soluciones unilaterales, impracticables o con mayorías insuficientes. Se puede obtener la confianza y gobernar con una mayoría exigua, sí; pero no se pueden cambiar las normas que deben asegurar la convivencia de todos sin el apoyo mínimo de 2/3 de los miembros del Parlament. Y por todo esto es imperativo:

  • La seguridad jurídica debe ser un valor imperativo para poder superar la incertidumbre del otoño pasado y construir el marco de estabilidad política en esta nueva etapa.
  • Respetar la ley y las mayorías necesarias para su reforma. El respeto a la ley es la mejor garantía de los derechos de todos y todas. Ni proceso constituyente, ni proyecto de Constitución catalana tienen cabida en nuestro marco legal. Aceptamos la legalidad, el rigor jurídico, las normas y los reglamentos, así como los procedimientos y las mayorías necesarias para cambiarlos.
  • Impulsar la transformación del Estado, para que integre mejor su pluralidad y diversidad.
  • Y priorizamos lo que es urgente: reforzar el autogobierno en el ámbito institucional, normativo, fiscal y económico.

3. DESBLOQUEAR LAS INSTITUCIONES, EVITAR EROSIONARLAS CREANDO ORGANISMOS
PARALELOS Y REHACER CONSENSOS

Como catalanistas no queremos resignarnos a esta situación que nos perjudica y nos impide avanzar: solo unidos avanzaremos. Las graves crisis se superan mejor y más rápidamente cuanto más y más amplios son los acuerdos alcanzados; por eso apostamos por resolver el conflicto a través del diálogo, pero sin ingenuidad, siendo conscientes de que el diálogo siempre se da entre diferentes que tienen voluntad real de llegar a acuerdos y ceder, y que ceder para acordar no es perder, sino ganar. Aquellos que condicionan el diálogo a la aceptación total de sus planteamientos lo que realmente pretenden es que no se dialogue.

Defendemos la política y las instituciones al servicio de la ciudadanía, en un momento en el que se están poniendo en cuestión nuestras instituciones, creando un sistema institucional paralelo y menospreciando lo que tendría que ser su vocación de servicio al interés general. No podemos permitir que un mal uso de las instituciones malogre nuestro autogobierno y bloquee su buen funcionamiento. Es posible regenerar las instituciones catalanas para que resuelvan los problemas de la ciudadanía y erradicar su uso en beneficio de un proyecto ideológico excluyente al servicio de una parte de la sociedad.

Reclamamos una mayoría para fortalecer nuestra democracia, más sentido institucional, imparcialidad y honradez, más profesionalidad en los servicios públicos, más transparencia y rendición de cuentas y una recuperación de la cultura de lo público que permita devolver la confianza al conjunto de la población. La regeneración democrática solo se conseguirá desde la autoexigencia de la representación política para cumplir con sus obligaciones para con la ciudadanía. Nos comprometemos a trabajar por un acuerdo amplio que permita transmitir confianza más allá de las legítimas aspiraciones de los partidos.

Queremos rehacer los consensos rotos en las instituciones catalanas, y a veces también extensivo a los servicios públicos, que han ido perdiendo su necesaria y legal neutralidad política y se han transformado en un instrumento de parte, al servicio del proceso independentista, y con una apuesta por la vía unilateral. La televisión y la radio públicas han pasado de ser “la tuya”, como decía una cuña publicitaria, a ser exclusivamente “la suya”, con una ruptura del consenso más elemental en un medio de naturaleza pública; se ha intentado instrumentalizar políticamente al Cuerpo de los Mossos d’Esquadra, poniendo en riesgo sus funciones, favoreciendo su deslegitimación y erosionando la seguridad ciudadana; se ha deteriorado el histórico consenso en política lingüística, que permitió en su momento evitar enfrentamientos y divisiones incluso en el modelo de escuela pública en Cataluña; y se han utilizado de forma sectaria espacios públicos, y a veces también espacios de representación institucional, para llevar a cabo actos de parte, como por ejemplo el acto de constitución de la entidad privada denominada Consell per la República.

Una democracia avanzada necesita respetar las normas de las cuales se ha dotado libremente. Su menosprecio solo lleva a la pérdida de la democracia efectiva y al descrédito. Cataluña, los catalanes y las catalanas no merecen este comportamiento. Necesitamos instituciones gobernadas por personas respetuosas con el ordenamiento jurídico y con la neutralidad y la independencia de los medios públicos. Excluir una parte de la población es reprobable y poco inteligente.

3.1 Instituciones al servicio de toda la ciudadanía

Las instituciones catalanas viven en una profunda parálisis que afecta al normal funcionamiento de la democracia en Cataluña. El hecho de que muchos órganos estatutarios y otros previstos en la legislación sectorial tengan miembros con sus mandatos finalizados, sin que se haya producido la normal renovación, es un síntoma inequívoco de la inactividad en la que nos encontramos. Para garantizar y preservar nuestro autogobierno debemos disponer de unas instituciones activas y dinámicas que cumplan con sus mandatos estatutarios y legislativos.

El acuerdo, como resultado de la negociación, ha desaparecido del Parlament de Catalunya. Es necesario que esta institución vuelva a ser el instrumento con el que la política, representada en los grupos parlamentarios, articule su normal y dinámico funcionamiento al servicio de la ciudadanía.

Hay que buscar los consensos necesarios para proceder a la renovación de los órganos estatutarios y otros previstos en las leyes sectoriales que, por la inacción parlamentaria, a estas alturas tienen a muchos de sus miembros con los mandatos finalizados. (Ver Anexo 1)

3.2 Una democracia fuerte y defensa de lo que es público

Una de las consecuencias de la crisis acontecida desde el 6 de septiembre del 2017 es la desinstitucionalización del sector público catalán, la pérdida de la confianza de los ciudadanos y las ciudadanas y la caída de la reputación del país en el ámbito internacional.

La desafección ciudadana es un problema social y político profundo. Un problema de confianza, de crisis de valores democráticos, de interlocución social, de aumento de desigualdades y de confrontación de visiones culturales. La preocupación de la ciudadanía por la salud de nuestra democracia es un clamor que en positivo reclama más y mejor democracia, más y mejor política y más y mejor defensa de todo aquello que es público. Queremos devolver a la política, desde su autonomía y competencia de representar la voluntad de la población, la capacidad para ser el instrumento fundamental para cambiar la realidad desde la autoexigencia de los poderes públicos. (Ver Anexo 2)

Como partido municipalista, nuestro objetivo ha sido siempre las personas, la mejora de su calidad de vida y la cohesión social de los barrios, pueblos y ciudades en los cuales viven. Por eso, las políticas públicas que hemos implementado e implementamos se basan en nuestros principios y valores fundacionales: la igualdad, la justicia y el progreso. En este sentido, Barcelona es la capital de Cataluña y, al mismo tiempo, la región metropolitana es el principal motor económico del país, así como uno de los principales elementos de proyección internacional de nuestra cultura. En un momento en el que en el conjunto del mundo se refuerza la gobernabilidad urbana para hacer frente a los retos globales y aumentar la competitividad de los territorios, es necesario que el Gobierno de la Generalitat atienda las demandas específicas de Barcelona y su área metropolitana, para fortalecer su rol institucional y reforzar los servicios públicos, las infraestructuras y las políticas de desarrollo económico de esta realidad local.

3.2.1 Pacto Nacional de Reforma de la Administración
3.2.2 Ley de contratación pública de Cataluña
3.2.3 Ley electoral de Cataluña
3.2.4 La Autoridad Catalana de Protección de Datos y el control de las administraciones públicas
3.2.5 Unos medios de comunicación, especialmente los públicos, de calidad y plurales
3.2.6 Aproximar la justicia a la ciudadanía
3.2.7 Una nueva Ley de seguridad pública y la Ley del sistema policial de Cataluña
3.2.8 Un nuevo sistema de financiación y una nueva Ley de gobiernos locales
3.2.9 Recuperar el prestigio perdido de la Generalitat en las instituciones europeas

4. PRIORIZAR EL DESARROLLO ECONÓMICO, LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES
Y EL COMBATE CONTRA LA POBREZA Y LA EXCLUSIÓN SOCIAL

Para que la política vuelva a ser una herramienta de mejora de la calidad de vida de las personas y de construcción de una sociedad más libre, más segura, más próspera y más justa, es necesario convocar a todos los espacios de debate, conocimiento y coordinación previstos en las resoluciones y disposiciones emanadas del Parlament, con el fin de promover la participación de los agentes sociales y económicos en los asuntos que afectan y preocupan a los catalanes y las catalanas.

4.1 Un desarrollo económico dinámico en un territorio sostenible

Queremos un crecimiento económico basado en el conocimiento y la innovación, una fiscalidad progresiva que permita un reparto más justo y equitativo de la riqueza y crear empleo estable con un nuevo modelo económico, en el que el crecimiento no genere nuevas desigualdades, que sea más respetuoso con el medio ambiente y que esté más atento en la lucha contra el fraude y la explotación laboral.

Cataluña no tiene un modelo económico claro ni cuenta con el liderazgo imprescindible para avanzar en la recuperación económica y hacer que esta elimine las desigualdades que se han agravado durante estos años, mientras se reducía considerablemente el gasto en servicios públicos y se producían cambios profundos en el mundo laboral que han dado lugar a más precariedad y más pobreza laboral.

Nos proponemos marcar el rumbo de los cambios económicos, priorizando un cambio de modelo productivo. Necesitamos una Cataluña segura jurídicamente para devolver la confianza, crear puestos de trabajo estables y de calidad, reducir las desigualdades sociales, redistribuir correctamente la riqueza que generamos y hacer una economía moderna y sostenible. Estamos ante una gran oportunidad para crecer como país y como sociedad, y buscaremos el consenso y el pacto para liderar y sacar adelante un modelo mayoritario que dibuje con garantías nuestro futuro económico a largo plazo. (Ver Anexo 2)

4.1.1 Restablecer la concertación social en Cataluña
4.1.2 Acuerdo para la estabilidad y la confianza
4.1.3 Agenda para el Trabajo y las Nuevas Oportunidades
4.1.4 Plan Especial de Inspección Laboral
4.1.5 Reforma fiscal
4.1.6 Plan de Acción catalán contra el cambio climático
4.1.7 Diseño inteligente y gestión compartida de las infraestructuras del Estado en Cataluña
4.1.8 Política de innovación integral: misiones sociales, económicas y ambientales
4.1.9 Nueva Ley catalana de territorio y urbanismo
4.1.10 El ICF, un auténtico instrumento público de inversión
4.1.11 Una universidad pública más accesible y mejor dotada

4.2 Valores, cultura y educación para una ciudadanía plena

Las políticas de ciudadanía plena dan respuesta a las capacidades de las personas, a su autonomía y a sus aptitudes para desarrollarse como ciudadanos y ciudadanas de pleno derecho, cívicos, responsables, tolerantes y respetuosos con la diversidad, para lograr una igualdad real de oportunidades. Estas políticas son las que garantizan la transmisión de conocimientos, valores y habilidades sociales básicas para la socialización y proporcionan a la vez las herramientas para formarse a uno mismo y para comprender a los otros en toda su diversidad. Queremos que la sociedad sea un engranaje perfecto de ciudadanos y ciudadanas comprometidos y mejor preparados. (Ver Anexo 2)

4.2.1 El derecho al acceso a la cultura
4.2.2 El Pacto Nacional por la Educación
4.2.3 La educación de 0 a 3 años
4.2.4 La Ley de formación profesional

4.3 Una sociedad inclusiva, más justa y cohesionada

La crisis y las políticas de austeridad han erosionado de forma muy profunda la noción de servicio público, pero también los derechos de ciudadanía y, especialmente, la dignidad de las personas. Los y las socialistas queremos resituar la dignidad de las personas en el centro del debate político y del sistema de bienestar de Cataluña y lo hacemos con actuaciones previas como garantía de presente y de futuro, entendiendo la igualdad de oportunidades como piedra angular del sistema democrático. Trabajaremos con una Agenda por la Igualdad con la que garantizaremos la inversión del 2010 en los servicios públicos más importantes, una atención sanitaria de calidad, una solución para los menores extranjeros no acompañados que vienen a Cataluña, que no se culpabilice al individuo más débil y que no se pretendan resolver las problemáticas socioeconómicas solo con subsidios, sino con una dotación de servicios públicos accesibles y universales, y priorizaremos la devolución de las pagas extras del 2013 y del 2014 a los empleados públicos, dando cumplimiento a la Propuesta de Resolución de los grupos PSC-Units y Catalunya en Comú Podem aprobada en el Parlament el pasado 9 de octubre. (Ver Anexo 2)

4.3.1 Plan de choque de tiempos máximos de espera garantizados en la sanidad
4.3.2 Reformar la Atención Primaria
4.3.3 Garantizar la atención a la dependencia
4.3.4 Desarrollar la Ley 14/2017 de Renta Garantizada
4.3.5 Poner en marcha una estrategia de actuación integral contra la pobreza infantil
4.3.6 Mejorar los entornos comunitarios con una nueva Ley de Barrios 2.0
4.3.7 Ampliar el parque público de vivienda de alquiler
4.3.8 Facilitar el rol de las familias
4.3.9 Ley de las personas mayores
4.3.10 Pacto catalán contra la lacra de la violencia machista

5. ABRIR EL DEBATE SOBRE LA MEJOR MANERA DE FORTALECER EL AUTOGOBIERNO Y MEJORAR LA FINANCIACIÓN, Y SOBRE LOS PROCEDIMIENTOS PARA ACREDITAR UN APOYO CIUDADANO MAYORITARIO AL ACUERDO AL CUAL SE LLEGUE

El mes de diciembre de este año, la Constitución española hará cuarenta años. Poniendo en valor el acuerdo que fue posible en 1978, el tiempo transcurrido y las modificaciones que ha vivido nuestra sociedad, demandan un cambio profundo. Un cambio que abarque aspectos como los derechos fundamentales de los ciudadanos, la organización y las relaciones de las instituciones que forman el Estado y, obviamente, el modelo territorial. Cataluña y sus instituciones deben ser actores de esta reforma, que debe tener la perspectiva de construir una herramienta de largo recorrido y permita regenerar las instituciones y la sociedad española en profundidad. En definitiva, una reforma inaplazable para garantizar la continuidad de una sociedad y un Estado cohesionados.

El choque de trenes al cual los Gobiernos del Partido Popular y Junts pel Sí nos condujeron no es más que una manifestación de impotencia, carencia de voluntad, incapacidad evidente y fracaso político. También hay que tener muy presente que la fractura social que sufrimos en Cataluña es producto de años de irresponsables estrategias nacionalistas llevadas al extremo y también de la imposición, en el resto de España, de una visión uniforme de sí misma que pretende impedir que se reconozca diversa, tal como es.

La política de bloques no solo es contraproducente para nuestro autogobierno y para el conjunto de catalanes y catalanas, sino que también se retroalimenta en una espiral creciente de conflicto, basada en la imposición de unos y la desobediencia de los otros, que no lleva a ninguna parte más que a la frustración y la confrontación permanente. Los partidos conservadores dicen hacer una defensa del modelo constitucional del 1978, cuando realmente proponen un retroceso del Estado de las Autonomías en una imaginaria España homogénea y centralizada, mientras que los partidos independentistas intentan imponer una homogénea Cataluña imaginaria y una supuesta España irreformable.

La realidad es que Cataluña es una nación plural y diversa y España una nación de naciones. España integra un conjunto de pueblos con singularidad propia, pero con vínculos sociales, culturales y políticos que los han mantenido unidos. Hoy, España es un país moderno -con un carácter plurilingüe y pluricultural insuficientemente reconocido y fomentado- que se fundamenta en la igualdad de derechos y la garantía del derecho de autonomía de los pueblos que la integran. Es por eso que, como siempre hemos defendido, el hecho de reconocer a Cataluña como nación y a España como un estado plurinacional, no rompe la unión política de España ni da a los catalanes derechos diferentes de los del resto de españoles. Es en el federalismo, que defendemos los y las socialistas, donde se encuentran las mejores soluciones para reconocer, respetar e integrar las diversas aspiraciones nacionales que conviven en España, sin disminuir la cohesión social y la igualdad entre españoles. Federalismo es asegurar la convivencia y los derechos a través del pacto.

Las historias de Cataluña y España están entrelazadas. La historia de Cataluña no puede entenderse sin la de España en su conjunto y viceversa. La prosperidad de una y otra están conectadas, como también la autonomía de Cataluña ha estado siempre estrechamente ligada a la democracia española. La Constitución del 1978 es la primera de toda la historia de España que se elaboró desde un amplio consenso de las diferentes fuerzas políticas, con las catalanas al frente. Votada por una inmensa mayoría de catalanes y catalanas fue un punto de encuentro en un momento político excepcional, un acuerdo que nos ha proporcionado el periodo democrático más largo y próspero de nuestra historia y la etapa de más autogobierno y mejor reconocimiento de la singularidad de Cataluña.

Hacemos un balance positivo de los 40 años del Estado de las Autonomías, pero consideramos que hay que corregir las disfunciones detectadas y adaptarlo a los nuevos tiempos. La vía del acuerdo es la única eficiente, viable y legítima para renovar nuestras reglas de convivencia y combatir la fractura social. Queremos un gran acuerdo entre catalanes, y entre los catalanes y el resto de españoles, para reformar la Constitución española y convertir España en un Estado federal, democrático y social que asuma plenamente su carácter plurinacional, pluricultural y plurilingüe.

Existe un abanico de posiciones muy diversas respecto al conflicto político y social que vive Cataluña y, en este sentido, es imposible encontrar una solución en la que unos se impongan a los otros, porque la victoria de unos u otros acaba siendo la derrota de todos. Si los mismos catalanes nos autoimpusimos la necesidad de un apoyo mínimo de dos tercios de los miembros del Parlament para reformar el Estatuto, no puede sostenerse que reformas todavía más radicales y cuestiones que afectan a los sentimientos de identidad o pertenencia puedan acometerse con un apoyo parlamentario menor.

Por lo tanto, la solución solo puede llegar a través de un proceso de diálogo, negociación y pacto, fruto de un proceso de deliberación que nos permita acercar posiciones. Una vez alcanzado un amplio consenso, de como mínimo dos terceras partes del Parlament, será el voto del ciudadano el que, en última instancia, ratificará o no la propuesta que se someta a referéndum. (Ver Anexo 2)

5.1 Un acuerdo para recuperar el consenso y la confianza
5.2 Un nuevo modelo de financiación: la hacienda federal
5.3 Una reforma constitucional federal
5.4 Una reforma estatutaria
5.5 Sancionar los acuerdos a través del voto ciudadano

6. PROFUNDIZAR EN EL DIÁLOGO CON EL GOBIERNO DE ESPAÑA PARA AVANZAR EN LA RESOLUCIÓN DE PROBLEMAS PENDIENTES

La única vía posible para resolver los problemas de la ciudadanía catalana, en una normal relación entre gobiernos, son las negociaciones y las propuestas concretas. En este sentido, la propuesta de los y las socialistas del PSC y del PSOE queda recogida en la Declaración de Barcelona (Ver Anexo 3) y en la formulación de un Pacto de Estado para Cataluña, que ha desarrollado Units per Avançar.

Después de un año, el fracaso de la vía unilateral y el cambio de Gobierno en España han dado paso a un mejor escenario. El Gobierno de Pedro Sánchez ha contribuido al restablecimiento de una normalidad institucional que ha empezado a dar frutos, avanzando en el deshielo político e institucional que hace más posible el diálogo y el acuerdo.

En estos primeros meses de Gobierno socialista en España ha quedado demostrado que, a pesar de las profundas diferencias y enormes dificultades, hay margen para llegar a acuerdos en muchos temas de país y dar salida así a las necesidades políticas, económicas y sociales de los catalanes y las catalanas. (Ver Anexo 4).

La mejora del autogobierno, las condiciones en servicios y prestaciones de la infancia vulnerable, el despliegue de la Ley 10/2015, del 19 de junio, de formación y calificación profesionales, el fortalecimiento de la Inspección de Trabajo y del SOC, el acuerdo sobre universidades e investigación, las medidas contra la violencia machista y el Pacto para la Industria son algunos ejemplos de este cambio de escenario.

Solo en los primeros meses del Gobierno de Pedro Sánchez hemos conseguido lo que ha sido imposible con los anteriores Gobiernos del Partido Popular. Recordamos que las 23 reivindicaciones que el expresidente Mas entregó al expresidente Mariano Rajoy en el 2014 no fueron escuchadas ni estudiadas, como tampoco las 46 reivindicaciones del presidente Puigdemont del 2016.

Solo desde el reconocimiento de la diversidad en nuestro país conseguiremos continuar avanzando. Solo desde la palabra podremos encontrar soluciones. Por eso, nos comprometemos a apoyar al Gobierno de la Generalitat en la búsqueda de espacios de diálogo para promover el impulso y la activación de todas las comisiones previstas en el Estatuto de Autonomía, así como las leyes sectoriales estatales y autonómicas, que permitan avanzar en los acuerdos necesarios para impulsar políticas que hace demasiado tiempo que permanecen paradas o insuficientemente desarrolladas y de las cuales depende, en buena medida, el bienestar de los catalanes y las catalanas.

ANEXOS

ANEXO 1

Hay que buscar los consensos necesarios para proceder a la renovación de los siguientes órganos estatutarios y otros previstos en las leyes sectoriales que, por la inacción parlamentaria, a estas alturas tienen a muchos de sus miembros con los mandatos finalizados.

3.1.1 El Consell de Garanties Estatutàries tiene pendiente renovar a cinco de los seis miembros que escoge el Parlament. La renovación más antigua está pendiente desde 2015.
3.1.2 La Sindicatura de Comptes tiene pendiente renovar a cuatro de sus siete miembros. La renovación más antigua está pendiente desde 2017.
3.1.3 El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals tiene pendiente renovar a todos sus miembros (6) y también renovar su Presidencia. Algunos desde 2015.
3.1.4 El Consell Audiovisual de Catalunya tiene pendiente renovar a tres de sus seis miembros y renovar su Presidencia. La renovación más antigua está pendiente desde 2016.
3.1.5 El Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals tiene pendiente renovar a todos sus miembros (16). La renovación más antigua está pendiente desde 2016.
3.1.6 El Consejo Asesor de RTVE tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (13). Algunos desde 2014.
3.1.7 Está pendiente de renovación la Direcció de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades desde 2017.
3.1.8 Las Presidencias del Consell Fiscal de Catalunya y de la Agència Catalana de Protecció Social están pendientes de nombramiento desde su creación.
3.1.9 El Ple del Consell Fiscal de Catalunya está pendiente de designación de sus miembros desde la aprobación de la Ley del código tributario (la anterior legislatura).
3.1.10 La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries tiene pendiente
renovar a la totalidad de sus siete miembros desde 2017.
3.1.11 El órgano colegiado a que hace referencia el artículo 89.2 de Ley 19/2014, de
transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno. Desde su creación el 2014 no se ha designado a ningún miembro.
3.1.12 El Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts tiene pendiente designar a cinco de sus siete miembros. La renovación más antigua está pendiente desde 2014.
3.1.13 La Comissió Executiva de la Junta de Museus tiene pendiente renovar a tres de sus cinco miembros así como la Vicepresidencia. La renovación más antigua está pendiente desde 2015.
3.1.14 El Consell de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya tiene pendiente
renovar a la totalidad de sus miembros (2) desde 2017.
3.1.15 El Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (2). La renovación más antigua está pendiente desde 2017.
3.1.16 El Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (2). La renovación más antigua está pendiente desde 2017.
3.1.17 Los dos miembros del Consell Social de la Universitat de Barcelona están pendientes de renovación. La renovación más antigua está pendiente desde 2017.
3.1.18 El Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (2). La renovación más antigua está pendiente desde 2017.
3.1.19 El Consell Social de la Universitat de Lleida tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (2). La renovación más antigua está pendiente desde 2017.
3.1.20 El Consejo Social de la Universitat Politècnica de Catalunya tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (2). La renovación más antigua está pendiente desde 2017.
3.1.21 El Consejo Social de la Universitat de Girona tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (2) desde 2018.
3.1.22 La Comissió de Garantia de Dret d’Accés a la Informació Pública tiene pendiente renovar a tres de sus cinco miembros. La renovación más antigua está pendiente desde 2017.
3.1.23 El Consell Superior de Cooperació tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (5) desde 2016.
3.1.24 Está pendiente de renovar, desde 2017, a la totalidad de los miembros (3) del Consell Assessor de Protecció de Dades de Catalunya.
3.1.25 El Consell Assessor de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (6) desde 2016.
3.1.26 El Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic tiene pendiente asignar sus miembros (7) desde la aprobación de la Ley de cambio climático (anterior legislatura).
3.1.27 El Consell Assessor de l’Institut Català de Finances tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros (6) desde 2017.
3.1.28 La Junta de Govern del Memorial Democràtic tiene pendiente renovar a la totalidad de sus miembros.
3.1.29 El Consell Català de Foment de la Pau tiene pendiente renovar a cuatro de sus siete
miembros.
3.1.30 El Consell Assessor del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura i d’altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants tiene pendiente renovar a dos de sus doce miembros desde 2018.

ANEXO 2

En el Parlament de Catalunya hemos sido capaces de llegar a grandes consensos. En esta legislatura (XII) se han aprobado más de cincuenta iniciativas con el apoyo de cuatro o más grupos y se ha conseguido la unanimidad en temas como la violencia machista, la transición energética, la atencióna la primera infancia y los medios de comunicación.

Listado de concordancias entre las propuestas del programa electoral del PSC para las elecciones al Parlament de Catalunya, del 21 de diciembre del 2017, y las iniciativas parlamentarias aprobadas por cuatro o más grupos durante la presente legislatura.

3. DESBLOQUEAR LAS INSTITUCIONES, EVITAR EROSIONARLAS CREANDO ORGANISMOS
PARALELOS Y REHACER CONSENSOS

3.2 Una democracia fuerte y defensa de lo que es público

3.2.1 Es necesario un Pacto Nacional de Reforma de la Administración para hacer de la integridad y la ética pública el motor de la gobernabilidad y el buen gobierno.
3.2.2 Haremos nuestro el compromiso ético y de responsabilidad social en la gestión pública. Necesitamos una Ley de contratación pública de Cataluña, para conseguir más transparencia, integridad y sostenibilidad social y ambiental de las compras públicas y de la provisión y gestión de los servicios públicos y las infraestructuras.
3.2.3 Una ley electoral para mejorar la representación en el Parlament catalán. Defendemos como prioridad de la acción de gobierno una nueva Ley electoral que mejore la proporcionalidad del modelo actual, sea fiel al principio de una persona, un voto y garantice un adecuado equilibrio territorial.
3.2.4 Es necesario fortalecer la democracia poniendo las instituciones al servicio del interés general. Reformularemos la Autoritat Catalana de Protecció de Dades y el sistema de elección de los organismos de garantía de derechos y control de las administraciones
públicas.
3.2.5 Necesitamos unos medios de comunicación, y en especial los públicos, de calidad y
plurales, garantizando los derechos de los ciudadanos a recibir una comunicación plural y transparente, porque los medios de comunicación son un bien social indispensable para el ejercicio de la libertad y la práctica democrática.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. CCMA. Creemos en la misión de servicio público de los medios de comunicación de la CCMA. Abogamos por un esfuerzo permanente en el fomento de los principios y valores democráticos que llevan a la tolerancia, la diversidad, la igualdad y la convivencia. El Parlament insta al Gobierno de la Generalitat a: a) Aprobar un nuevo Contrato Programa, de manera urgente, que tenga en cuenta la estabilidad financiera y la viabilidad económica de la CCMA. b) Desarrollar la moción 13 / XI de 1 de marzo sobre renovación de los miembros del Consejo de Gobierno de la CCMA. c) Priorizar el afán de pluralidad que permita que la audiencia de los medios públicos no sea, tal como se muestra en las encuestas del CEO, mayoritariamente de votantes de partidos independentistas, sino que sean los medios de referencia del conjunto de ciudadanas y ciudadanos con independencia de su opción política.

Moción 9/XII del Parlament de Catalunya sobre los medios de comunicación públicos de la Generalitat presentada por el PP y aprobada con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. El Parlament se compromete a reformar urgentemente la legislación audiovisual de Cataluña para reforzar y garantizar la vocación de servicio público de los medios de comunicación de la Generalitat al conjunto de los ciudadanos. Esta reforma debe incluir un procedimiento de elección de los órganos de gobierno de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que sea abierto, transparente y competitivo y que garantice la neutralidad política y la competencia profesional de los candidatos y la exigencia de mayorías parlamentarias reforzadas para elegirlos.

3.2.6 Recuperaremos la confianza perdida en las instituciones judiciales. Debemos poner en valor que la justicia es un servicio público básico para las personas. Aproximaremos la justicia a los ciudadanos y las ciudadanas con especial dedicación en aquellos ámbitos de especial vulnerabilidad para una de las partes, como son los casos de violencia de género y menores, o de los litigios contra entidades financieras para casos de cláusulas abusivas que perjudican gravemente a los ciudadanos.

3.2.7 Nadie tiene que quedar privado de estar y sentirse seguro en cualquier lugar.
Replantearemos un sistema de seguridad pública integral, mejoraremos la coordinación
entre administraciones y la eficiencia en el uso de los recursos con una nueva Ley de
seguridad pública y la Ley del sistema policial de Cataluña, mejorando la intervención integral de todas las policías dentro del territorio de Cataluña.

3.2.8 Para garantizar la lealtad y la corresponsabilidad institucionales, impulsaremos un nuevo sistema de financiación local (Ley de haciendas locales) y una nueva Ley de gobiernos locales, para desarrollar las previsiones estatutarias y clarificar las competencias.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP, CUP y PP. POR LA COHESIÓN TERRITORIAL Y EL MUNDO LOCAL. Insta al Gobierno a (12) aprobar un nuevo modelo de financiación para los ayuntamientos. Mientras tanto, incrementar progresivamente el Fons de Cooperació Local de Catalunya hasta el 3,5%, pasando de 124 M € en 2015 a 653 M € en 2019. (13) Aumentar progresivamente las transferencias corrientes para financiar programas y servicios de competencia compartida entre la Generalitat y los ayuntamientos. Un aumento progresivo de estas transferencias hasta llegar al 5% de los ingresos corrientes de la Generalitat en 2019. (17) Desarrollar la constitución del Consell de Governs Locals de Catalunya como espacio de representación local e interlocución con la Generalitat. Un órgano previsto por el Estatuto, pero que nunca se ha llegado a poner en funcionamiento. También habría desarrollar la ley que ampara este órgano y que regula la organización y la financiación de los entes locales. (18) Elaborar una nueva Ley de gobiernos locales para desarrollar las previsiones estatutarias, clarificar las competencias y hacer realidad la participación de los municipios en los ingresos de la Generalitat.

PR del Grupo CeCP aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. POR EL RECONOCIMIENTO DEL MUNDO LOCAL COMO GARANTES DE LA COHESIÓN SOCIAL. (1) El Parlament de Catalunya reconoce que las administraciones locales han sido puntales para mantener un cierto nivel de atención a la ciudadanía y de cohesión social durante los últimos años, y que lo han hecho sin la corresponsabilidad mínima necesaria por parte de las administraciones superiores, tanto la autonómica como la estatal). (2) Insta al Gobierno de la Generalitat a detener y paliar los efectos de los incumplimientos mantenidos los últimos años con las administraciones locales, llevando a cabo las siguientes medidas: a. Presentar antes de la tramitación del presupuesto de la Generalitat de 2019, un calendario de pago a los ayuntamientos, agenda un programa para cada entidad local de reconocimiento de la deuda, mediante convenio, y de compromiso de liquidación. b. Agendar, también, un calendario de pago de la deuda contraída con las Diputaciones a través de acuerdos en que se han usado para financiar los gastos y las deudas de la Generalitat. c. Instar la convocatoria inmediata del Consell de Governs Locals para la renovación del órgano y para que pueda desarrollar su función de dictamen de las disposiciones normativas en trámite parlamentario. (4) Llevar a aprobación del Parlament, dentro de esta legislatura, una Ley de gobiernos locales y una Ley de finanzas locales que refuerce la autonomía local, que garantice un sistema de financiación estable y proporcional con unas competencias bien definidas de los entes locales para que se puedan desarrollar con
garantías de calidad y transparencia las políticas públicas.

3.2.9 Más democracia y más federalismo europeo como solución. Debemos reforzar el federalismo europeo frente a los ataques del nacionalismo y de la creciente estatalización de las decisiones europeas. Recuperaremos el prestigio perdido de Cataluña en Europa, reforzando la participación de la Generalitat en las diferentes instituciones y organismos europeos.

4. PRIORIZAR EL DESARROLLO ECONÓMICO, LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES Y EL COMBATE CONTRA LA POBREZA Y LA EXCLUSIÓN SOCIAL

4.1 Un desarrollo económico dinámico en un territorio sostenible

4.1.1 Restablecer la concertación social en Cataluña con contenidos de desarrollo económico y laboral que supongan compromisos efectivos para la mejora de la competencia y la cohesión social de nuestra economía, que suponga un crecimiento sostenido y sostenible más justo socialmente. No hacen falta declaraciones, sino concretar compromisos ante los diferentes escenarios que podamos prever en un diagnóstico común.

4.1.2 Para que vuelvan las empresas y vengan todavía más. Plantearemos a organizaciones empresariales y sindicatos un Acuerdo por la estabilidad y la confianza que garantice la estabilidad política y la seguridad jurídica. Un acuerdo que muestre al mundo una sociedad cohesionada, diversa y unida frente la as adversidades y ante las oportunidades. Un acuerdo que nos permita recuperar nuevamente la confianza en nosotros y el crédito reputacional perdido ante el mundo. Un acuerdo que facilite el regreso de las empresas que han trasladado su sede social fuera de Cataluña y, en bastantes casos, también el domicilio fiscal, y que puedan venir muchas más.

PR del Grupo PSC-Units (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, JxCat, ERC y CeCP. SECTORES DE ACTIVIDAD ECONÓMICA Y TRANSICIÓN ENERGÉTICA. Insta al Gobierno a (1) aprobar, en el plazo de 6 meses, un Plan para recuperar la confianza y el crédito reputacional de Cataluña, a través de un acuerdo amplio con las organizaciones empresariales, los sindicatos, las universidades, los centros de investigación, las ciudades y el propio Gobierno, que garantiza la seguridad jurídica y la estabilidad política para permitir el retorno de algunas empresas y la atracción de inversiones.

4.1.3 Agenda para el Trabajo y las Nuevas Oportunidades. De manera inmediata iniciaremos el diálogo con los agentes socioeconómicos y el mundo local y aprobaremos un programa marco de ocupación y reactivación económica sostenible, con el objetivo de reducir el paro generando 50.000 puestos de trabajo adicionales a los que crea el crecimiento económico, especialmente en ocupaciones verdes, y contribuir a hacer un tejido productivo más sostenible, priorizando la ocupación de los jóvenes y de las personas paradas de larga duración.

4.1.4 Para combatir el abuso y la explotación laboral pondremos en marcha un Plan Especial de Inspección Laboral, que perseguirá y sancionará las prácticas empresariales abusivas y que hacen competencia desleal a aquellas empresas que cumplen con el convenio colectivo y cotizan todas las horas de trabajo, para regularizar hasta 100.000 contratos de trabajo actualmente precarios o en situación irregular.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP y PP. TRABAJO CON DERECHOS. Insta al Gobierno a (1) dotar con los recursos suficientes a la Inspección de Trabajo y los organismos responsables de velar por la salud y la seguridad en el trabajo; (2) incrementar la vigilancia de las condiciones de trabajo fundamentales: el abono de los salarios debidos, los descuelgues o de salario o
jornada fraudulentos, las jornadas de contratos a tiempo gorrión abusivas, las horas
extraordinarias forzadas y no abonadas, la modificación a la carta de los horarios cada
semana o cada día, la prestación de trabajo “llamada” del empresario, los contratos
temporales sin causa, etc.; (3) incrementar la vigilancia de los abusos y los fraudes en las
nuevas formas de huir del derecho del trabajo y, por tanto, de las responsabilidades
empresariales; (7) puso en marcha una campaña para dar a conocer a todos los trabajadores y trabajadoras sus derechos y las vías para denunciar abusos; (8) acompañar, con medidas propias, la puesta en marcha del Plan Por el Empleo Digno del Gobierno del Estado.

4.1.5 Ingresos suficientes para los servicios públicos y el progreso social y económico.
Impulsaremos una Reforma fiscal orientada a lograr un sistema impositivo más justo y
progresivo que nos permita incrementar los ingresos fiscales propios (IRPF, sucesiones y
donaciones, impuesto de patrimonio y fiscalidad verde), al mismo tiempo que exigiremos medidas para combatir el fraude y el elusión fiscal, con el objetivo de dotar de manera suficiente los servicios públicos y garantizar el progreso social y económico. Con estos ingresos y gastando más eficientemente, recuperaremos el nivel de gasto en servicios públicos anterior a los recortes.

4.1.6 Ante la realidad del cambio climático, desarrollaremos políticas de mitigación e
impulsaremos la transición energética para paliar su impacto: aprobaremos un Plan de
Acción catalán contra el cambio climático (2018/2025) y trabajaremos por la movilidad
sostenible, con el objetivo de garantizar la calidad del aire, facilitando el cambio al vehículo eléctrico y mejorando el transporte público.

Moción 6/XII del Parlament de Catalunya sobre la transición energética presentada por PSC-Units y aprobada sin ningún voto en contra. Insta al Gobierno a: a) Crear una comisión de trabajo, con representantes de los grupos parlamentarios y del Gobierno, que en el plazo de seis meses llegue a un acuerdo con relación al Pacto nacional para la transición energética en Cataluña. b) Presentar, en el plazo de seis meses, un plan de desarrollo del coche eléctrico en Cataluña y avanzar en el desarrollo de la movilidad eléctrica por carretera, por lo que se dote el Plan estratégico para el desarrollo de infraestructura de recarga para el vehículo eléctrico a Cataluña 2016-2019 (PIRVEC) de los recursos suficientes, y se alargue la implantación y la ejecución hasta el año 2021. El despliegue de puntos de recarga debe hacerse asegurando que esta infraestructura es interoperable y que se da visibilidad a la localización de los puntos y en su estado de funcionamiento en tiempo real, de acuerdo con la Ley 16/2017, de 1 de agosto, del cambio climático, y se debe garantizar que toda la flota pública de la Administración de la Generalitat sea eléctrica en el año 2030. e) Presentar, en el plazo de seis meses, la normativa que debe regir la construcción con criterios bioclimáticos, con el objetivo de que los nuevos edificios construidos sean de consumo energético casi nulo a partir del año 2020. f) Constituir, en el plazo de seis meses, el comité de expertos del cambio climático y presentar, posteriormente, el informe preliminar para elaborar los presupuestos de carbono para el periodo 2020-2025, de acuerdo con lo establece la Ley del cambio climático, aprobada con el consenso de todo el Parlament. g) Elaborar una propuesta de decreto para modificar la normativa vigente sobre el desarrollo de la generación eléctrica solar y eólica. En este ámbito, la insta a crear una comisión de trabajo en que participen los órganos y organismos de los departamentos de la Generalitat competentes en las materias de energía, medio ambiente y urbanismo y las entidades representativas del sector más involucrados en la tramitación de la instalación de parques eólicos tanto terrestres como marinos a Cataluña, así como a establecer los mecanismos necesarios para que se puedan seguir, coordinar y agilizar las tareas y responsabilidades de todos los departamentos de la Generalitat en las tramitaciones de los parques eólicos. h) Impulsar y simplificar, en el marco de las competencias propias de la Generalitat, la tramitación administrativa de las instalaciones de energía fotovoltaica de baja potencia, con incidencia especial en el autoconsumo, incluido el autoconsumo compartido, el almacenamiento y las microrredes cerradas e inteligentes. e) Incorporar a la futura ley de territorio la regulación para afrontar las necesidades de la transición energética renovable y la lucha contra el cambio climático, de acuerdo con lo establecido en la Ley del cambio climático. j) Realizar las actuaciones necesarias ante el Gobierno del Estado para que establezca un calendario de cierre de las centrales nucleares con cuarenta años de vida, de acuerdo con la Ley del cambio climático, previendo la solución al almacenamiento y la gestión de los residuos con garantía de solvencia de los criterios técnicos y de seguridad, y para que impulse conjuntamente un plan de reindustrialización de las comarcas con centrales nucleares. Elaborar planes de transición energética para los territorios con centrales nucleares, en el que se priorice la subrogación de los puestos de trabajo actuales en los centros productores para hacer frente a los desmantelamientos.

PR del Grupo PSC-Units (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, JxCat, ERC y CeCP. SECTORES DE ACTIVIDAD ECONÓMICA Y TRANSICIÓN ENERGÉTICA. Insta al Gobierno a (16) acordar las bases para el Pacto Nacional para la Transición energética que desde la garantía de suministro tenga por objetivo desarrollar el máximo potencial de las energías renovables, para poder llegar el 100% renovable en 2050, y que reduzca en un 50% la dependencia de los combustibles fósiles, y en especial los derivados del petróleo en el ámbito del transporte rodado y de los puertos de mercancías en el horizonte del año 2040. (18) Presentar al Parlament, en un plazo de seis meses, un plan para el impulso de la modernización de las redes de distribución eléctrica los sistemas avanzados de gestión de consumos, así como la generación distribuida, microrredes de distribución de energía eléctrica y redes cerradas. (19) Presentar en el Parlament de Catalunya, en un plazo de tres meses, un plan estratégico para el desarrollo de la infraestructura de recarga del vehículo eléctrico a Cataluña que asegure que el año 2020 la cobertura llegará a todo el territorio, incorporando también como objetivo que el 100% de la flota pública de la Generalitat sea eléctrica y /o con propulsión de combustibles no fósiles en 2030 y un 30% de renovación del parque de vehículos privados en el horizonte del 2025 siga estos estándares, incorporando partidas presupuestarias explícitas en el presupuesto del año 2019. (23)
Modificar la legislación catalana con el fin de agilizar la tramitación de implantación de la energía eólica y fotovoltaica.

4.1.7 Infraestructuras adaptadas al territorio. Que sean útiles, con capacidad para atraer
inversiones y contribuir al crecimiento económico. Garantizaremos un diseño inteligente y la gestión compartida de las infraestructuras del Estado en Cataluña, recuperando el nivel de inversión previsto en el Estatuto priorizando, especialmente, la mejora de la red de Cercanías y el Corredor Mediterráneo.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP, CUP y PP. POR LA COHESIÓN TERRITORIAL Y EL MUNDO LOCAL. Insta al Gobierno a (33) presentar, en el plazo de tres meses, un plan de inversiones a cinco años de las infraestructuras que son de la su responsabilidad abastecimiento detalladas en los Planes sectoriales vigentes, en materia de red viaria, ferroviaria de pasajeros y tranvía, de agua, de plataformas logísticas, de telecomunicaciones, de educación y sanidad, en el que se detallen las previsiones anuales de licitación. El objetivo es aumentar la inversión real de la Generalitat de Catalunya, en el equivalente a un 1% del PIB en cada una de estas anualidades a partir de 2019.

Moción 6/XII del Parlament de Catalunya sobre la transición energética presentada por PSC- Units y aprobada sin ningún voto en contra. Insta al Gobierno a (l) Fijar calendarios y presupuestos para nuevas infraestructuras de transporte electrificado, como el tren-tram en el Camp de Tarragona, la llegada de la línea 1 del Metro en Badalona y de la línea 3 en Esplugues de Llobregat, la línea 8 y el tramo central de la línea 9. (m) Desarrollar la Ley 21/2015, del 29 de julio, de financiación del sistema de transporte público de Cataluña, e impulsar las medidas fiscales finalistas que incluye esta ley para que entren en vigor el 1 de enero de 2019, con el objetivo de aumentar los recursos económicos de la Generalitat destinados financiar el transporte público. Asimismo, hacer las actuaciones necesarias ante el Gobierno del Estado para que recupere la inversión en transporte público a la Autoridad del Transporte Metropolitano.

4.1.8 Apostamos por la Innovación. Una política de innovación integral priorizando misiones sociales, económicas y ambientales para transformar el país. Alianzas que inspiren y potencien la transformación de nuestros sectores maduros hacia los nuevos mercados emergentes, que crearemos conjuntamente gobierno, empresas y el entramado de organizaciones que se dedican a aportar valor a nuestro país. Lo haremos identificando y construyendo tres alianzas innovadoras que supondrán un proyecto colectivo, que nos definen como país y como sociedad y se conviertan en motivo de ilusión, orgullo y optimismo: 1. Alianza por la vivienda del presente y del futuro, 2. Alianza por la alimentación saludable y 3. Alianza por la movilidad sostenible.

4.1.9 Preservar la equidad territorial. Haremos una nueva Ley catalana de territorio y urbanismo, que permita desarrollar un urbanismo sostenible, limite la expansión del territorio urbanizable, preserve los espacios naturales y el litoral, apueste por unas ciudades compactas, permita su renaturalización y contemple la instalación de las nuevas infraestructuras energéticas renovables, necesarias para implantar un nuevo modelo que priorice las energías renovables y fomente el autoconsumo.

Moción 6/XII del Parlament de Catalunya sobre la transición energética presentada por PSC-Units y aprobada sin ningún voto en contra. Insta al Gobierno a (i) incorporar a la futura ley de territorio la regulación para afrontar las necesidades de la transición energética renovable y la lucha contra el cambio climático, de acuerdo con lo establecido en la Ley del cambio climático.

4.1.10 El ICF, un auténtico instrumento público de inversión. Movilizaremos recursos a través del ICF para impulsar y hacer viables proyectos de I+D+i en tres líneas prioritarias: 1. La reconversión industrial basada en las alianzas innovadoras, 2. El impulso de la PYME innovadora y 3. La internacionalización. Esta inversión priorizará la colaboración con universidades y centros tecnológicos.

PR del Grupo PSC-Units (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, JxCat, ERC y CeCP. SECTORES DE ACTIVIDAD ECONÓMICA Y TRANSICIÓN ENERGÉTICA. Insta al Gobierno a (4) crear a través de I’ICF líneas de financiación que prioricen los sectores estratégicos del país: transición energética, industria 4.0, sector agroalimentario, vivienda, inversiones en innovación e investigación, apoyo a las pymes y autónomos.

4.1.11 Una universidad más accesible. Para proteger y garantizar la enseñanza superior y
universitaria catalana, reduciremos un 30% el coste de las matrículas y facilitaremos el
regreso social del conocimiento que se genera en la universidad, garantía de excelencia y
prestigio. Incrementaremos la financiación pública, llegando progresivamente al
compromiso europeo del 3% del PIB.

PR del Grupo PSC-Units (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. UNA EDUCACIÓN PÚBLICA DE CALIDAD PARA TODOS. Insta al Gobierno a (11) fijar un mecanismo en el sistema de precios universitarios que establezca, para los y las estudiantes de grados y másteres públicos, una bonificación del 99% para el curso siguiente equivalente a los créditos aprobados en primera matrícula; así como cumplir con el acuerdo de esta cámara que reclama una rebaja general del precio de las matrículas universitarias equivalente al 30% y la equiparación de los precios de los másters con los grados. Todas estas medidas serán aplicadas desde el curso 2019-2020. (12) Mejorar la financiación pública de las Universidades a través de un Plan de financiación y de un Plan de Inversiones Universitarias para los próximos años 2019-2022, incorporando el próximo presupuesto 100M € / año, durante 3 años, garantizando así el acceso, la igualdad de oportunidades y la calidad del sistema universitario.

4.2 Valores, cultura y educación para una ciudadanía plena

4.2.1 Cataluña, un país de lectores y lectoras. Promoveremos el derecho al acceso a la cultura y garantizaremos que en todos los municipios habrá un servicio de lectura pública a través de las bibliotecas municipales.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. EDUCACIÓN Y CULTURA, HERRAMIENTAS PARA LA IGUALDAD. Insta al Departament d’Ensenyament a (5) reactivar, actualizar y mejorar el Programa biblioteca escolar Puntedu que suponga la dotación, el reconocimiento y el mantenimiento de las bibliotecas escolares del territorio. (6) Dotar a todos los centros con la figura del bibliotecario o bibliotecaria escolar como especialista con dedicación plena en la función pública y mientras no sea así, equiparar a nivel de reconocimiento de méritos y complementos, el cargo de coordinadores de biblioteca a escuelas, e institutos públicos con el resto de cargos de coordinación del centro (TAC, LIC, de ciclo, etc.). (8) Insta al Departament de Cultura a promover el acceso y la participación en la cultura de toda la ciudadanía mediante la creación de un carnet cultural que fomente la inclusión y la igualdad de oportunidades.

PR de los Grupos JxCat y ERC aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, JxCat, ERC y CeCP. CULTURA Y LENGUA. Insta al Gobierno de la Generalitat a (3) posicionar la cultura como base de la cohesión social y fomentar la creación, la participación y el disfrute de la cultura en todo el territorio y al alcance de todos.

4.2.2 Para desarrollar el servicio público de educación inclusiva y de calidad, con el objetivo de luchar contra el fracaso y el abandono escolar, recuperaremos y actualizaremos el Pacto Nacional para la Educación con la participación de toda la comunidad educativa.

PR del Grupo PSC-Units (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. UNA EDUCACIÓN PÚBLICA DE CALIDAD PARA TODOS. Insta al Gobierno a (1) iniciar inmediatamente el desarrollo del Decreto 1 50/2017, de 17 de octubre, de la atención educativa al alumnado en el marco de un sistema educativo inclusivo, e incrementar la partida a tal efecto en los próximos ejercicios presupuestarios para garantizar los recursos necesarios para que el alumnado, y particularmente del alumnado con Necesidades Educativas Especiales (NEE), reciba una educación de calidad, y cuente con un número de horas de atención, dotadas del personal docente, técnico (TEI) y de apoyo (veladores y veladoras, etc.), adecuadas para atender adecuadamente cada necesidad educativa.

4.2.3 Defendemos la educación de 0 a 3 años como una política igualadora y decisiva para el crecimiento personal: garantizaremos plazas de guardería suficientes y con la financiación necesaria para su desarrollo.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP, CUP y PP. POR LA COHESIÓN TERRITORIAL Y EL MUNDO LOCAL. Insta al Gobierno a (8) Dar cumplimiento inmediato a la sentencia del TSJC por la que obliga a la Generalitat a pagar las subvenciones de tres cursos a los 36 ayuntamientos que presentaron una reclamación por la deuda contraída y pendiente de abonar por la gestión del servicio de las guarderías del municipio. (9) De acuerdo con el escrito de la sentencia del TSJC devuelva también la deuda contraída y pendiente de abonar por la gestión del servicio de las guarderías a este municipio, que a pesar de no plantearle con anterioridad ningún recurso directo por la vía judicial desde este consistorio al Gobierno de la Generalitat, sí que hay pendiente una deuda por esta gestión por los mismos cursos escolares del 2012 a 2015, y que prevé esta sentencia.

PR del Grupo PSC-Units (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. UNA EDUCACIÓN PÚBLICA DE CALIDAD PARA TODOS. Insta al Gobierno a (3) dar cumplimiento a la disposición adicional 49 de la Ley 4/2017, de 28 de marzo, de presupuestos de la Generalitat de Catalunya para el 2017, que establece que el Gobierno debe recuperar su corresponsabilidad en el financiación del servicio público de las guarderías municipales y garantizar una financiación de las guarderías que cubra, como mínimo, un módulo económico de 1.600 euros por plaza y año, y comprometerse a aumentar progresivamente hasta los 1.800 euros por plaza y año , acordados con los ayuntamientos. (4) Acordar y presentar, en un plazo máximo de tres meses, un calendario de restitución de las partidas destinadas al fomento y al funcionamiento de las guarderías municipales no devueltas a los ayuntamientos desde 2012, que no hayan sido sustituidas por las subvenciones de las diputaciones provinciales, y actuar con lealtad institucional y transparencia. (5) Fomentar la tarifación social por motivos de renta familiar disponible bruta para garantizar la equidad en el acceso a este servicio público. (6) Equilibrar territorialmente la oferta de plazas de guardería, de acuerdo con las necesidades educativas de cada municipio, del índice de paro en el municipio, de renta familiar disponible bruta y de nivel educativo de las familias, en corresponsabilidad con los ayuntamientos.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. EDUCACIÓN Y CULTURA, HERRAMIENTAS PARA LA IGUALDAD. (7) Instar al gobierno de la Generalitat a destinar una dotación presupuestaria adecuada para la educación de 0 a 3 años, hasta llegar progresivamente a los niveles de inversión de año 2011.

Moción 2/XII del Parlament de Catalunya sobre la conciliación de las diferentes vertientes de la vida de las familias con niños de entre cero y tres años, presentada por C’s y aprobada por PSC, Ciutadans, CeCP y CUP. Insta al Gobierno a a) Destinar una dotación presupuestaria a la educación infantil de cero a tres años, para que sea universal y gratuita. b) Cumplir la disposición adicional 49 de la Ley 4/2017, de 28 de marzo, de presupuestos de la Generalitat de Catalunya para el 2017, que establece que el Gobierno debe recuperar la corresponsabilidad en la financiación del servicio público de las guarderías municipales y garantizar una financiación de las guarderías que cubra, como mínimo, un módulo económico de 1.600 euros por plaza y año, y debe comprometerse a aumentar progresivamente hasta los 1.800 euros por plaza y año, acordados con los ayuntamientos. c) Restituir las partidas destinadas al fomento y al funcionamiento de las guarderías municipales no devueltas a los ayuntamientos desde 2012 que no hayan sido sustituidas por las subvenciones de las diputaciones provinciales, y actuar con lealtad institucional y transparencia. d) Impulsar el aumento del número de plazas públicas en educación infantil para niños de entre cero y tres años, para facilitar y garantizar la conciliación de la vida laboral y familiar. e) Establecer un plan para aumentar sustancialmente la proporción de niños de familias menos favorecidas socioeconómicamente que tienen acceso a la educación antes de los tres años. f) Garantizar las parejas educativas en las aulas con niños de entre cero y tres años. g) Prever los recursos necesarios para impulsar y garantizar un modelo de guardería inclusiva, basado en el principio de inclusión y de igualdad de oportunidades, asegurando una dotación adecuada para personal especializado de apoyo, que sea suficiente para satisfacer las necesidades educativas especiales de los alumnos y, en concreto, para aumentar el número de auxiliares y cuidadores; y, asimismo, garantizar los recursos necesarios para abrir aulas en guarderías ordinarias de atención especializada de estos niños, y bajar las ratios en estas unidades de apoyo.

Moción 8/XII del Parlament de Catalunya sobre los servicios de atención a la primera infancia presentada por CeCP y aprobada por unanimidad. (1) Insta al Gobierno a elaborar un plan de desarrollo infantil centrado en la primera infancia, en la que estén implicados los departamentos de Enseñanza, Trabajo, Asuntos Sociales y Familias, Salud y otros departamentos del Gobierno, en su caso, y los ayuntamientos y la comunidad educativa, con liderazgo pedagógico y relacional de la Generalitat, con respeto a la autonomía municipal y de centro, que trabaje conjuntamente las políticas públicas de apoyo a las familias y a los niños y que establezca un calendario y propuestas concretas con los objetivos de: a) Coordinar todas las políticas de apoyo a la primera infancia que lleven a cabo las diferentes administraciones. b) Trabajar en red entre las guarderías, los espacios familiares y las acciones de apoyo y empoderamiento parental para garantizar un correcto desarrollo de los niños, el apoyo adecuado a cada familia, pensando en la igualdad de oportunidades de los niños, y también entre mujeres y hombres, la lucha contra la segregación educativa y la cohesión social. c) Fomentar la conexión entre las guarderías y los centros de educación infantil y primaria, para garantizar la coherencia pedagógica y la equidad educativa para la etapa completa de infantil, de cero a seis años, a corto, medio y largo plazo, y recuperar el valor de esta etapa educativa de cero a tres años. (2) En relación a las guarderías, insta al Gobierno a: a) Elaborar un plan de formación del profesorado, tanto teórico como práctico, para proporcionar coherencia pedagógica en la etapa, y ofrecer formación a servicios territoriales del Departamento de enseñanza, para que cuenten con especialistas que puedan hacer red en todo el país. b) Establecer la coeducación como eje central de las líneas de trabajo, para acompañar a los equipos de las guarderías en el proceso de descubrir los estereotipos de género y las discriminaciones que se derivan, ayudarles a generar estrategias para transformar las escuelas en espacios libres de sexismo y ofrecer unos modelos no estereotipados niños y niñas. c) Dar cumplimiento al apartado 40.e de la Resolución 17 / XI del Parlament de Catalunya, sobre la situación de emergencia social, la reactivación económica, la gestión pública y la necesidad de una respuesta institucional y, especialmente, a la medida de impulsar un programa de becas de comedor en las guarderías, incluir el servicio de comedor como parte del proyecto educativo de la escuela y favorecer en la contratación los criterios de proximidad y certificación ecológica. d) Revisar el proceso de autorización e inspección de centros de cero a tres años privados y públicos para que cumplan las condiciones que marca la normativa actual.

4.2.4 La Formación Profesional debe responder a las necesidades de formación, cualificación y recalificación de las personas a lo largo de la vida y también a las demandas económicas de cada sector productivo. Desarrollaremos la Ley de formación profesional, poniendo en marcha la Agencia Pública de Cualificación y Formación Profesional.

PR del Grupo PSC-Units (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. UNA EDUCACIÓN PÚBLICA DE CALIDAD PARA TODOS. (6) El Parlament, ante el incumplimiento en el calendario de despliegue de la Ley 10/201 5, del 19 de junio, de formación y cualificación profesionales, reitera la importancia de su desarrollo y exige la actualización y el cumplimiento del calendario con transparencia, diálogo y la participación de todos agentes implicados, y asegurando la financiación necesaria para hacer posible su impulso y para garantizar verdadera integración de los subsistemas actuales. (7) El Parlament insta al Gobierno de la Generalitat a convocar, en el plazo de un mes, la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals para presentar el calendario de despliegue de la Ley 10/201 5, su actualización y la financiación prevista. (8) El Parlament manifiesta el incumplimiento del punto 6 de la Moción 42 / XI, y le exige aprobar antes de finales de 2018, los Estatutos de la Agencia Pública de Formación y Cualificación Profesional de Cataluña, con la participación de los diferentes agentes sociales implicados. (9) El Parlament insta al Gobierno de la Generalitat a incrementar los recursos destinados a la FP para ampliar la oferta pública, garantizando la gratuidad, así como para incrementar la dotación de profesionales para de reducir las ratios y mejorar la atención educativa, combatir el abandono prematuro y mejorar las tasas de graduación, así como reforzar la formación de profesorado.

4.3 Una sociedad inclusiva, más justa y cohesionada

4.3.1 Haremos un Plan de Choque de tiempos máximos de espera garantizado en la sanidad, asegurando que los tiempos de espera serán iguales para toda la población, independientemente del lugar de residencia. Porque una buena atención sanitaria debe ser a tiempo.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP y PP. POR UN SISTEMA DE SALUD PÚBLICA CENTRADO EN LAS PERSONAS Y SUS NECESIDADES. Insta al Gobierno a (4) elaborar un verdadero plan de choque para reducir las listas de espera quirúrgicas, diagnósticas y de visitas al especialista.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. MEJORES SERVICIOS SANITARIOS Y MENOS DESIGUALDADES TERRITORIALES. Insta al Gobierno a (1) implementar un Plan para disminuir las desigualdades territoriales en las visitas médicas, pruebas y atención quirúrgica y presentarlo antes de seis meses en la Comisión de Salud.

PR del Grupo C’s aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. PARA EL IMPULSO URGENTE DE MEJORAS PARA EL SISTEMA SANITARIO CATALÁN Y SUS PROFESIONALES. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a (1) no cerrar las camas hospitalarias previstos ni en verano ni en invierno, y presentar un mapa de la situación real de la lista de espera en Cataluña.

Moción 7/XII del Parlament de Catalunya sobre la política sanitaria presentada por PSC-Units y aprobada por PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP (en algunos puntos a favor ERC y JxCat). El Parlament de Catalunya insta al Gobierno a c) Llevar a cabo una coordinación interdepartamental del Gobierno para abordar integralmente los determinantes sociales, para luchar contra las desigualdades en salud, y con perspectiva de género, y dotar de las partidas presupuestarias necesarias para lograrlo. (F) Cumplir de manera inmediata la Moción 2/XI del Parlament de Catalunya, sobre la política sanitaria: 1º. Garantizando el cumplimiento de los tiempos de referencia en todo el territorio a que se refiere la Orden SLT 102/2015, del 21 de abril, por la que se establecen los plazos de referencia para la accesibilidad a las prestaciones sanitarias que son a cargo del Servei Català de la Salut, mientras esta orden no sea modificada. 2º. Elaborando una nueva disposición reglamentaria de accesibilidad del sistema de salud, de manera que: los plazos de referencia establecidos pasen a ser plazos máximos de garantía; establezca un plazo máximo garantizado de cuarenta y ocho horas para la atención en las consultas programadas de atención primaria; establezca un plazo máximo garantizado de cuarenta y ocho horas para que toda persona atendida en un servicio de urgencias hospitalarias haya completado todo el proceso diagnóstico que conduce a la determinación de la actuación pertinente, ya sea alta, hospitalización, derivación o intervención quirúrgica; establezca el mecanismo de reclamación y la obligación del Servei Català de la Salut de dar una alternativa en caso de incumplimiento del plazo máximo garantizado. En este supuesto, se propondrá otro centro donde sí se pueda cumplir, priorizando siempre los centros de gestión pública; establezca un plazo máximo de un mes, desde la fecha en que hayan producido, en el caso de los ingresos y las intervenciones cancelados y las visitas desprogramada. 3º. Garantizando, en el plazo de un mes, la implantación de las medidas necesarias para hacer efectivo el artículo 3 de la Orden SLT 102/2015, por lo que la lista de espera sea contabilizada desde el momento en que el médico toma la decisión clínica de derivar al paciente y emite una orden clínica de derivación, no desde el día en que se ha programado efectivamente.

Moción 1/XII del Parlament de Catalunya sobre el modelo sanitario presentada por C’s y
aprobada por PSC, Ciutadans, CeCP y PP. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno a c)
Publicar, de manera más transparente y mensualmente, la información de las listas de espera del sistema sanitario público desagregada por centro, tipo de intervención, prueba o especialidad, y sexo. d) Elaborar una nueva disposición reglamentaria de accesibilidad al sistema de salud que derogue la Orden SLT / 102/2015, de 21 de abril, por la que se establecen los plazos de referencia para la accesibilidad a las prestaciones sanitarias que son a cargo del Servei Català de la Salut, y que establezca plazos de acceso garantizado para las prestaciones sanitarias que son a cargo del Servei Català de la Salut. e) Garantizar inmediatamente, mientras no sea modificada la Orden SLT / 102/2015, el cumplimiento de los tiempos de referencia en todo el territorio.

4.3.2 La prevención es la mejor opción para hacer frente a las enfermedades y por ello
aproximaremos el sistema sanitario en la vida de las personas reforzando y reformando la Atención Primaria, dotándola de más capacidad y autonomía de gestión.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP y PP. POR UN NUEVO SISTEMA SOCIOSANITARIO. Insta al Gobierno a (3)
reforzar las capacidades de la Atención Primaria y dotarla de cartera de servicios que incluya la prescripción de ingreso en centro sociosanitario, hospital de día y hospitalización domiciliaria.

PR del Grupo CeCP aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, C ‘s PP y CeCP. SOBRE LA ATENCIÓN PRIMARIA EN LA SALUD. Insta al Gobierno a (1) incrementar el peso relativo del presupuesto de atención primaria sobre el total del presupuesto en salud hasta llegar al nivel del 2010 en un máximo de dos años, y con el objetivo de llegar a medio plazo a destinar a la atención primaria un 25% del presupuesto global de salud. (2) Destinar prioritariamente el incremento presupuestario en Atención Primaria a revertir los recortes hechos en condiciones laborales de los y las profesionales de estos servicios, cubrir al 100% las plazas de los y las profesionales que se jubilan y las bajas laborales, y reabrir horarios o puntos de atención continuada cerrados los últimos años a partir de una planificación que priorice revertir el efecto que han tenido estas recortes del servicio en el incremento de inequidades territoriales o sociales. (3) Racionalizar la gestión y garantizar la coordinación de los procesos asistenciales con base en la Atención Primaria, potenciando el liderazgo de la Atención Primaria en el sistema y en el cuidado del paciente, y mejorando la capacidad de gestión de sus profesionales en los procesos asistenciales tanto del propio ámbito como en la coordinación con otros ámbitos.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. MEJORES SERVICIOS SANITARIOS Y MENOS DESIGUALDADES TERRITORIALES. Insta al Gobierno a (3) reforzar los equipos de atención primaria implementando la rendición pública de cuentas de forma periódica de acuerdo con indicadores objetivos de resultados en salud, calidad científicotécnica y percibida, docencia e investigación, gasto y rendimiento asistencial. (4) Asegurar la asistencia sanitaria en los puntos alejados de los centros hospitalarios mediante el establecimiento de consultes de alta resolución para aquellos pacientes cuya residencia esté a más de 50 Km de distancia del centro hospitalario y ampliar de forma progresiva los servicios de telemedicina para evitar desplazamientos innecesarios a la población que vive en el medio rural, sobre todo en nuestras personas mayores.(5) Dotar de los recursos necesarios a la Atención Primaria con el objetivo de incrementar su capacidad resolutiva.

PR del Grupo C’s aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos de PSC, Ciutadans, CeCP y PP. PARA EL IMPULSO URGENTE DE MEJORAS PARA EL SISTEMA SANITARIO CATALÁN Y SUS PROFESIONALES. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a (3) confeccionar un mapa de las necesidades de profesionales en Atención Primaria sin cubrir, junto con un plan para favorecer la contratación a las plazas de difícil cobertura.

Moción 1/XII del Parlament de Catalunya sobre el modelo sanitario presentada por C’s y
probada por PSC, Ciutadans, CeCP y PP. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno a: a)
Desarrollar el dispositivo de verano del sistema sanitario de Cataluña para reforzar la
dotación de profesionales de la atención primaria y hospitalaria, así como los dispositivos del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), especialmente en las zonas costeras.

4.3.3 Para garantizar la calidad de vida a los años y responder a las necesidades de las personas y las familias, priorizaremos la atención domiciliaria en la atención a la dependencia y reduciremos la lista de espera de entrada en residencias de tercera edad y personas con discapacidad.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP y PP. POR UN SISTEMA DE SALUD PÚBLICA CENTRADO EN LAS PERSONAS Y SUS NECESIDADES. Insta al Gobierno a (5) elaborar un nuevo mapa sanitario, contando con la participación de los ayuntamientos, para dimensionar la distribución de recursos con criterios de equidad, de accesibilidad y de calidad para adecuarlo a: a) el envejecimiento progresivo de la población catalana orientando los servicios a la cronificación y a la dependencia.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP y PP. SERVICIOS SOCIALES DE ACCESO UNIVERSAL PARA AFRONTAR LAS VIEJAS Y LAS NUEVAS DESIGUALDADES. Insta al Gobierno a (1) hacer público el tiempo de espera orientativo para acceder a una residencia de la Tercera Edad, mediante la web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; (2) revertir los recortes de prestaciones de cuidadores no profesionales en el ámbito de la Dependencia.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP y PP. POR UN NUEVO SISTEMA SOCIOSANITARIO. Insta al Gobierno a (4)
llevar a cabo un Plan de Choque para reducir la lista de espera para recibir una prestación en Dependencia y Discapacidad, simplificando el trámite administrativo y aumentando los recursos humanos, tanto de la administración local como de la Generalitat de Catalunya.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y CUP. POR LA PRIORIZACIÓN DE LA AGENDA SOCIAL. Insta al Gobierno a (2) priorizar en los presupuestos de la Generalitat las partidas destinadas a la atención a la dependencia, garantizando la financiación necesaria para dar cobertura a aquellas personas que necesitan estos servicios y prestaciones.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. Protección de las personas MÁS VULNERABLES. Insta al Gobierno a (4) aumentar el número de plazas residenciales públicas o en régimen de concierto para la tercera edad, centros de día, viviendas tuteladas, el número y cantidad de las Prestaciones Económicas Vinculadas (PEV), a actualizar los ratios de personal y mejora de los módulos económicos, a eliminar las desigualdades territoriales existentes en la prestación de servicios de atención a la dependencia y a garantizar las mejoras laborales de los profesionales del sector. (5) Reducir los plazos de valoración de la dependencia, redacción del Plan Individual de Atención, el cobro de la prestación y/o acceso a servicios de atención a la dependencia, garantizando un plazo máximo de tres meses de espera.

PR los Grupos CeCP, ERC y JxCat (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, JxCat, ERC y CeCP. ASUNTOS SOCIALES Y FAMILIAS (Título PR JxCat y ERC). Insta al Gobierno a (3) elaborar el proyecto de Ley de autonomía personal reformando el sistema de atención y promoción para la autonomía personal y la mejora de la capacidad de las personas a vivir dignamente, priorizando la atención en la entorno familiar y descronificando las situaciones de vulnerabilidad.

PR del Grupo C’s aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. PACTO TRANSVERSAL POR LAS POLÍTICAS SOCIALES. Insta al Gobierno a (1) establecer un pacto transversal, que incluya todas las fuerzas políticas con representación en el Parlament, con el objetivo de generar el consenso y el acuerdo necesarios para impulsar las políticas sociales. Este pacto debe incluir, como mínimo, los siguientes acuerdos: (a) Dependencia y servicios sociales: Actualización de la Cartera de Servicios Sociales prevista en la Ley 12/2007 de servicios sociales.

PR del Grupo PP aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. SERVICIOS SOCIALES. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a (1) acelerar los PIA (Plan Individual de Atención) ya que es el instrumento que utilizan los servicios sociales para determinar las modalidades de intervención más adecuadas a las necesidades de las personas de entre los servicios y las prestaciones económicas previstas por su grado de dependencia, incorporando la participación de la persona beneficiaria y / o la familia o las entidades tutelares que la represente. (2) Llevar a cabo, con carácter de urgencia, las medidas necesarias para reducir el número de personas pendientes de recibir la prestación por dependencia de grados II y III.

Moción 7/XII del Parlament de Catalunya sobre la política sanitaria presentada por PSC-Units y aprobada por PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP (en algunos puntos a favor ERC y JxCat). El Parlament de Catalunya insta al Gobierno a e) Elaborar un nuevo mapa sanitario, contando con la participación de los ayuntamientos y las entidades locales, los colegios profesionales de las profesiones sanitarias, las asociaciones, los sindicatos y los representantes de los enfermos, para dimensionar la distribución de recursos asistenciales dotándolos de las plantillas de profesionales adecuadas, con criterios de equidad, de accesibilidad y de calidad y de género, para adecuarlo a: 1º. El envejecimiento progresivo de la población catalana, orientando los servicios a la cronificación y la dependencia.

4.3.4 Queremos avanzar hacia la garantía de rentas para combatir la pobreza y la desigualdad. Desarrollaremos la Ley 14/2017 de Renta Garantizada a partir de la evaluación de su puesta en marcha.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP y PP. SERVICIOS SOCIALES DE ACCESO UNIVERSAL PARA AFRONTAR LAS VIEJAS Y LAS NUEVAS DESIGUALDADES. Insta al Gobierno a (3) incrementar la dotación de profesionales que valoran las solicitudes de la Renta Garantizada de Ciudadanía, para reducir en un 50% los 19.500 expedientes que quedan pendientes de valoración, en un plazo de 3 meses; (4) hacer efectivo el pago automático de la Renta Garantizada de Ciudadanía a todos aquellos expedientes que han superado los cuatro meses de tramitación sin que se haya producido ninguna respuesta por parte de la administración, tal como marca la Ley.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y CUP. POR LA PRIORIZACIÓN DE LA AGENDA SOCIAL. Insta al Gobierno a (8) hacer efectivo el silencio administrativo positivo recogido en la Ley 14/2017 de la Renta Garantizada de Ciudadanía, para que la falta de respuesta por parte de la Administración no suponga la denegación de la prestación y la pérdida de sus derechos para el ciudadano. PR los Grupos CeCP, ERC y JxCat (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, JxCat, ERC y CeCP. ASUNTOS SOCIALES Y FAMILIAS (título PR JxCat y ERC). Insta al Gobierno a (2) seguir desplegando la Renta Garantizada de Ciudadanía como instrumento para revertir las situaciones de vulnerabilidad y garantizar la igualdad de oportunidades. Y en este sentido: aprobar el reglamento estableciendo los mecanismos necesarios para que los colectivos especialmente vulnerables que habían detectado que quedaban fuera del universo tengan cabida, facilitando la lectura amplia en el margen de lo que establece la ley; reconocer las prestaciones y hacer efectivo los pagos en los plazos y en los efectos previstos en la ley; Incrementar la dotación de profesionales que valoran las solicitudes de la Renta Garantizada de Ciudadanía para reducir en un 50% en un plazo de los expedientes de pensiones complementarias, que quedan pendientes de valoración, en un plazo de tres meses y a partir del primer trimestre de 2019, tener todos los expedientes dentro del plazo de valoración.

PR del Grupo C’s aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. PACTO TRANSVERSAL PARA LAS POLÍTICAS SOCIALES. Insta al Gobierno a (1) establecer un pacto transversal, que incluya todas las fuerzas políticas con representación en el Parlament, con el objetivo de generar el consenso y el acuerdo necesarios para impulsar las políticas sociales. Este pacto debe incluir, como mínimo, los siguientes acuerdos: (e) Exclusión social. Despliegue total de la Ley 14/2017 de la Renta Garantizada de Ciudadanía.

4.3.5 Impulsaremos una estrategia de actuación integral contra la pobreza infantil que aborde el fenómeno en todos sus aspectos: educativo, de ocio, social, de salud, relacional, emocional y psicológico.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP y CUP. GARANTIZAR LA IGUALDAD Y LA ATENCIÓN a las necesidades cambiantes a lo largo de la vida. Insta al Gobierno a (8) poner la lucha contra la pobreza infantil como una prioridad del Gobierno y crear una figura en Cataluña equivalente a la del Alto Comisionado para la lucha contra la pobreza infantil que haga posible el incremento de los recursos económicos destinados a políticas de infancia hasta alcanzar como mínimo en el 2,4% del PIB en los próximos 2 años.

PR los Grupos CeCP, ERC y JxCat (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, JxCat, ERC y CeCP. ASUNTOS SOCIALES Y FAMILIAS (título PR JxCat y ERC). Insta al Gobierno a (4) desarrollar la Ley 14/2010 de derechos y oportunidades en la infancia y la adolescencia en toda su totalidad, revisando, así, el sistema de protección.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos de PSC, Ciutadans, CeCP y CUP. POR LA PRIORIZACIÓN DE LA AGENDA SOCIAL. Insta al Gobierno a (3) desarrollar reglamentariamente la Ley 14/2010, de derechos y oportunidades en la infancia y la adolescencia y elaborar un informe de cumplimiento del Pacto por la Infancia firmado el 19 de julio de 2013.

PR del Grupo C’s aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. PACTO TRANSVERSAL PARA LAS POLÍTICAS SOCIALES. Insta al Gobierno a (1) establecer un pacto transversal, que incluya todas las fuerzas políticas con representación en el Parlament, con el objetivo de generar el consenso y el acuerdo necesarios para impulsar las políticas sociales. Este pacto debe incluir, como mínimo, los siguientes acuerdos: (e) Infancia: despliegue total de la Ley 14/2010 de derechos y oportunidades en la infancia y la adolescencia, y del Pacto por la Infancia.

PR del Grupo PP aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. SERVICIOS SOCIALES. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a (5) garantizar que las becas comedor lleguen a todos los niños que la necesiten, así como su pago a los Consells comarcals con puntualidad con el objetivo de que ningún niño pase hambre. (6) Buscar fórmulas para que los niños en situación de vulnerabilidad que participan en los Centros Abiertos extraescolares puedan disfrutar de las instalaciones deportivas de espacios públicos como escuelas o polideportivos.

4.3.6 Aprobaremos la Ley de barrios 2.0 para luchar contra la segregación urbana y la ineficiencia energética, con el objetivo de conseguir grandes Áreas de Rehabilitación de viviendas en barrios con más necesidades.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC,
Ciutadans, CeCP, CUP y PP. POR LA COHESIÓN TERRITORIAL Y EL MUNDO LOCAL. Insta al Gobierno a (5) Mantener el acuerdo de ampliación del plazo del Plan de Barrios en 2019 y puesta en marcha urgente de un plan de inversión local, con una nueva Ley de barrios, y aumentar la financiación del Fons de Cooperació Local de Catalunya a partir de los ingresos tributarios de la Generalitat, que tenga en cuenta la capacidad fiscal y las necesidades de gasto de los gobiernos locales, así como las singularidades de los territorios. (6) Nuevos fondos para activar los instrumentos de cooperación local, como la Ley 2/2004, de 4 de junio, de mejora de barrios, áreas urbanas y villas que requieren una atención especial, y la Ley 3/2009, de 10 de marzo, de regularización y mejora de urbanizaciones con déficits urbanísticos. (10) Recuperar la dotación presupuestaria de 100 M € para actuaciones integrales en barrios, introduciendo factores complementarios (empleo, eficiencia energética, etc.). (14) Crear un Fondo de Ayuda a la Rehabilitación de Viviendas, con una dotación mínima del Gobierno de la Generalitat de 50 millones de euros.

PR del Grupo PSC-Units (transaccionada) aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, JxCat, ERC y CeCP. SECTORES DE ACTIVIDAD ECONÓMICA Y TRANSICIÓN ENERGÉTICA. Insta al Gobierno a (21) impulsar la Estrategia Catalana para la Renovación Energética de los Edificios, priorizando la accesibilidad y la eficiencia energética de edificios y viviendas con aprovechamiento de energía renovable y que cubra la necesidad de actuación sobre un mínimo de 50.000 viviendas anuales, incorporando partidas presupuestarias explícitas en el presupuesto del año 2019. (22) Presentar, en un plazo de 3 meses, un Plan de desarrollo, con las propuestas legislativas adecuadas, del autoconsumo eléctrico solar fotovoltaico que favorezca la implantación de las tecnologías de generación eléctrica distribuida en los edificios, con una gestión activa de su demanda y producción de energía eléctrica con el apoyo de las tecnologías de almacenamiento de energía, que permita reducir los consumos energéticos, maximizar las capacidades del sistema eléctrico y mejorar su sostenibilidad ambiental y económico global.

PR del Grupo CeCP aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, JxCat,
ERC, CUP y CeCP. SOBRE EL CUMPLIMIENTO DE LA LEY 24/2015, DE MEDIDAS URGENTES PARA AFRONTAR LA EMERGENCIA EN EL ÁMBITO DE LA VIVIENDA Y LA POBREZA ENERGÉTICA. Insta al Gobierno a (1) manifestar su compromiso público e inequívoco con la Ley 24/201 5 y su cumplimiento. (2) Priorizar y pedir de manera clara y urgente la retirada del recurso de inconstitucionalidad contra la Ley 24/201 5, en el marco de su agenda de diálogo bilateral con el Gobierno del Estado. (3) Aplicar con firmeza las medidas contra la pobreza energética contenidas en la Ley 24/201 5, especialmente la firma de los convenios con las suministradoras para que asuman la deuda de las familias vulnerables evitando el acoso a las familias vulnerables.

PR del Grupo CeCP aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. POR EL RECONOCIMIENTO DEL MUNDO LOCAL COMO GARANTES DE LA COHESIÓN SOCIAL. Insta al Gobierno a recuperar herramientas para facilitar el papel del mundo local en la aplicación de políticas de progreso social: a. Incrementando, en el presupuesto para el 2019, las dotaciones del Fons de Cooperació Local (tanto para ayuntamientos como para Consells Comarcals y EMDs) b. Reactivando, con recursos suficientes, los instrumentos de cooperación local como la Ley 2/2004, de 4 de junio, de mejora de barrios, áreas urbanas y villas que requieren una atención especial, y la Ley 3/2009, de 10 de marzo, de regularización y mejora de urbanizaciones con déficits urbanísticos. c. Crear un Plan Extraordinario de inversiones de Sostenibilidad y Cohesión Social y Urbana que sustituya el PUOSC para suplementar la ejecución de obras, servicios e infraestructuras locales y la mejora del espacio público, potenciando las prácticas comunitarias llevadas a cabo por el tejido asociativo del barrio o municipio.

Moción 6/XII del Parlament de Catalunya sobre la transición energética presentada por PSC-Units y aprobada sin ningún voto en contra. Insta al Gobierno a (c.) Presentar, en el plazo de seis meses, un plan de rehabilitación de viviendas que priorice la accesibilidad y la eficiencia energética de edificios y viviendas con aprovechamiento de energía renovable y que cubra la necesidad de actuación sobre un mínimo de cincuenta mil viviendas anuales. (e.) Presentar, en el plazo de seis meses, la normativa que debe regir la construcción con criterios bioclimáticos, con el objetivo de que los nuevos edificios construidos sean de consumo energético casi nulo a partir del año 2020. (h) Impulsar y simplificar, en el marco de las competencias propias de la Generalitat, la tramitación administrativa de las instalaciones de energía fotovoltaica de baja potencia, con incidencia especial en el autoconsumo, incluido el autoconsumo compartido, el almacenamiento y las microrredes cerradas e inteligentes. (n) Garantizar la aplicación de la Ley 24/2015, del 29 de julio, de medidas urgentes para afrontar la emergencia en el ámbito de la vivienda y la pobreza energética, a las grandes compañías comercializadoras, con el impedimento del corte de suministro a las personas en situación de vulnerabilidad económica.

4.3.7 La vivienda tiene que dejar de ser un problema. Hay que recuperar la iniciativa pública en su promoción. Aumentaremos el parque público de vivienda de alquiler, en colaboración con las administraciones locales y entidades de iniciativa social, a precios asequibles y estables, pensando en las familias con pocos recursos y los y las jóvenes que se quieren emancipar.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, JxCat, ERC, CeCP y PP. VIVIENDA. Ante el hecho de que Cataluña es la Comunidad Autónoma donde más aumentaron los desahucios por impago del alquiler, y ante la constatación de la falta de vivienda de alquiler que ayude a regular los precios del mismo, el Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a: a) Incrementar las ayudas al alquiler, incidiendo en la mediación extrajudicial por los casos de impago, a fin de reducir a la mínima expresión los desahucios por esta causa. b) Promover campañas intensivas de comunicación, destinadas a personas propietarias de vivienda vacía, para que los cedan a precio tasado, y con garantía de cobro de renta. c) Orientar que toda ayuda pública a la rehabilitación recibida por propietarios de viviendas vacías implique, a cambio, la puesta a disposición de esta vivienda a través de las Bolsas de Alquiler Asequibles y las Bolsas de Alquiler Municipales. d) Incidir en la cesión por parte de los grandes tenedores de las viviendas vacías para destinarlos a alquiler social, poniendo en funcionamiento, con colaboración con los Ayuntamientos, un servicio eficaz de detección de casos de mal uso de la vivienda : pisos vacíos, pisos turísticos no autorizados, etc. e) Promover la legislación necesaria para garantizar la producción de alquiler social y asequible, buscando las fórmulas económicas para hacer esta producción posible.

Moción 4/XII del Parlament de Catalunya sobre las políticas de vivienda presentada por CeCP y aprobada por el PSC, Ciutadans, JxCat, ERC, CeCP y CUP. (1) El Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a a) Promover un nuevo Pacto Nacional por el Derecho a la Vivienda que convoque a los actores sociales y políticos a trabajar conjuntamente para afrontar la emergencia de vivienda que vive Cataluña y hacer conjuntamente una modificación estructural de las políticas públicas de vivienda de la Generalitat y del resto de administraciones públicas, con el objetivo de mejorar el acceso de la ciudadanía a la vivienda, aumentar el parque público y privado de alquiler social y asequible, reducir los casos de exclusión residencial y potenciar el alquiler como opción de acceso a la vivienda. El nuevo pacto nacional tiene que trabajar a partir de la aprobación del Plan territorial sectorial de vivienda, como hoja de ruta de la política de vivienda para los próximos quince años, y de las conclusiones de un informe de evaluación de los objetivos conseguidos por el pacto nacional vigente. b) Presentar, en el marco del proceso de trabajo para la definición del nuevo Pacto Nacional por el Derecho a la Vivienda, el informe de evaluación y consecución de objetivos del Plan para el derecho a la vivienda 2013-2016, y también del período 2016- 2017, en el que consten el nivel de ejecución presupuestaria, las medidas aplicadas, los resultados obtenidos y el impacto que ha tenido en la situación de emergencia de vivienda que vive Cataluña. c) Aprobar inicialmente, en el plazo de tres meses, el Plan territorial sectorial de vivienda, como herramienta de planificación territorial de las políticas de vivienda pública, con el fin de que se apliquen, y dotándolo de una memoria económica. d) Elaborar el Plan por el derecho a la vivienda 2018-2021, que fije las prioridades sociales y territoriales en materia de vivienda pública de alquiler social y que garantice protección y alternativas de vivienda a las familias que necesitan una vivienda social. Este plan debe desplegar las medidas del Plan territorial sectorial de vivienda necesarias para alcanzar el objetivo legal de solidaridad urbana, que fija que el 15% del parque de viviendas se destinará de manera permanente a vivienda social, tal como establece el artículo 73 de la Ley 18/2007, de 28 de diciembre, del derecho a la vivienda, y a otras medidas y programas de actuación del Gobierno y de lo que disponen los artículos vigentes de la Ley 4/2016, del 23 de diciembre, de medidas de protección del derecho a la vivienda de las personas en riesgo de exclusión social, o de las normas de nueva creación. e) Dotar presupuestariamente la creación de un fondo de solidaridad urbana derivada de la aplicación del Plan territorial sectorial de vivienda, cuando éste se apruebe definitivamente, que permita financiar la provisión de vivienda social y demás modalidades residenciales destinadas a alcanzar el objetivo de solidaridad urbana. En este sentido, y mientras no se aprueben los presupuestos para el ejercicio posterior a la entrada en vigor del Plan territorial sectorial de vivienda, el Gobierno adoptará las medidas presupuestarias necesarias para incrementar el parque público de vivienda social y el privado asequible. f) Destinar recursos y ejecutar programas para garantizar la máxima disponibilidad inmediata de vivienda para situaciones de emergencia social, en los términos siguientes: Primero. Continuar ampliando el presupuesto para ejercer directamente el derecho de tanteo y retracto para aumentar de manera inmediata la disponibilidad de pisos de alquiler para emergencia social. Asimismo, el Gobierno debe impulsar medidas que faciliten el acceso al derecho de tanteo y retracto a municipios y entidades del tercer sector. Segundo. Dedicar todos los recursos y viviendas necesarias en las mesas de emergencia social, con el objetivo de dar salida a las listas de espera que llevan a las personas a situaciones de gran vulnerabilidad. g) En cuanto a la movilización por el alquiler social de pisos vacíos en manos de grandes tenedores y entidades financieras, adoptar las siguientes medidas: Primero. Dar cumplimiento a la normativa vigente y ejecutar los mecanismos sancionadores y las multas coercitivas previstas para los casos de entidades financieras y grandes tenedores que no cumplan la Ley 18/2007 y las partes vigentes y no suspendidas por el Tribunal Constitucional de la Ley 24/2015 , del 29 de julio, de medidas urgentes para afrontar la emergencia en el ámbito de la vivienda y la pobreza energética, y de la Ley 4/2016, y que no pongan a disposición de alquiler social las viviendas vacías de más de dos años. Segundo. Continuar aplicando el impuesto sobre las viviendas vacías a las entidades financieras y grandes tenedores que no cumplan su función, de acuerdo con lo establecido en la ley que regula este impuesto, y atendiendo a los principios generales de la normativa marco catalana en materia de vivienda, y también iniciar, una vez levantada la suspensión por el Tribunal Constitucional, la aplicación de la expropiación temporal de viviendas vacías que establece la Ley 4/2016, tanto por parte de la Generalitat como por parte de los ayuntamientos, que pueden ejercerla, y que pueden ejercer también las competencias sancionadoras que les otorga el marco jurídico vigente. (2) El Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a pedir al Gobierno del Estado que: a) Modifique la Ley del Estado 29/1994, de 24 de noviembre, de arrendamientos urbanos, para incluirla hay, como mínimo, las siguientes medidas: Primero. Limitar los pactos de revisión de los precios de arrendamiento hasta el importe equivalente a las variaciones de los índices de precios de consumo. Segundo: revisar la fiscalidad y las condiciones fiscales de las sociedades anónimas cotizadas de inversión en el mercado inmobiliario con el objetivo de vincularlas a la promoción de viviendas de alquiler asequible, de manera que se preserve la función social de la vivienda. b) Adopte urgentemente las modificaciones legislativas, reglamentarias y presupuestarias necesarias que permitan: Primero. Dotar a las comunidades autónomas y los ayuntamientos de más competencias, de manera que dispongan de más instrumentos para desplegar políticas de garantía de acceso y
estabilidad del mercado de alquiler. Segundo. Revisar las medidas e incrementar los recursos previstos en el Plan Estatal de Vivienda 2018-2012 hasta llegar a cuatrocientos millones de euros para el conjunto del periodo, y garantizar que el Gobierno de la Generalitat hará la aportación del 30% establecido como cofinanciación catalán para poder acceder a la cuantía máxima que se alcance para Cataluña en el marco del Plan, y demás medidas instadas por las administraciones locales, en el plazo de audiencia del Plan. c) Reconozca al Gobierno de la Generalitat, en el caso de que el Gobierno del Estado no considere necesario u oportuno modificar la legislación vigente en materia de arrendamientos urbanos, el derecho a legislar sobre este ámbito, en ejercicio de sus competencias plenas en materia de vivienda, y a presentar en el Parlament de Catalunya, para que la considere, una propuesta de nueva ley de arrendamientos urbanos para Cataluña que incluya medidas de estímulo del alquiler.
4.3.8 Para garantizar el rol de las familias, como primer entorno de desarrollo y como espacio de seguridad vital, trabajaremos para la conciliación de la vida profesional y personal y mejoraremos las ayudas a la diversidad de familias, especialmente las numerosas y las monoparentales, garantizando el respeto y evitando su discriminación.

Moción 8/XII del Parlament de Catalunya sobre los servicios de atención a la primera infancia presentada por CeCP y aprobada por unanimidad. (3) En relación a los ESPACIOS FAMILIARES, insta al Gobierno a: a) Elaborar un programa marco y una regulación propia para los espacios familiares que fije condiciones de apertura, criterios de acceso, objetivos de funcionamiento y un plan formativo para los profesionales, en corresponsabilidad con los ayuntamientos. b) Colaborar con los ayuntamientos y apoyarlos en la planificación de los espacios familiares, teniendo presente el trabajo en red con el resto de servicios básicos destinados a la primera infancia. c) Corresponsabilizarse en la financiación de los espacios familiares, de acuerdo con el modelo que se acuerde en la Comisión Mixta.

4.3.9 Aprobaremos una Ley de las Personas Mayores para garantizar sus derechos y atender las situaciones de vulnerabilidad, porque el envejecimiento es una etapa de la vida que no debe conllevar ninguna disminución de derechos ni de reconocimiento.

4.3.10 Tolerancia cero hacia la violencia contra las mujeres. Lideraremos un Pacto catalán para garantizar que desde la Generalitat se desarrollen las diversas leyes existentes de lucha contra la lacra machista: aplicación Ley de igualdad efectiva entre mujeres y hombres, la Ley contra la violencia machista y la ley de igualdad estatal. La sensibilización, detección y atención de las mujeres víctimas de violencia machista, y sus familias, será un objetivo de país.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y CUP. GARANTIZAR LA IGUALDAD Y LA ATENCIÓN a las necesidades cambiantes LO LARGO DE LA VIDA. Insta al Gobierno a (1) convocar, con urgencia, la Comisión Nacional para una Intervención Coordinada contra la Violencia Machista para crear, antes de seis meses, el Pacto Catalán contra la Violencia Machista en Cataluña; (2) destinar la dotación presupuestaria adecuada para desplegar el Pacto Catalán contra la Violencia Machista; (3) destinar los recursos necesarios para luchar contra la feminización de la pobreza y la brecha salarial existente entre mujeres y hombres, elaborando políticas transversales para b) elaborar medidas que favorezcan e incentiven a las empresas catalanas a aplicar planes de igualdad. c) mejorar el empleo de calidad, poniendo en valor a las mujeres en el ámbito de la empresa y de su carrera profesional. d) impulsar planes de empleo en el sector público y las empresas que garanticen el acceso igualitario de hombres y mujeres a los puestos de trabajo. e) impulsar políticas de empleo para garantizar la inserción de las mujeres; (4) presentar, anualmente, ante la Comisión de Igualdad de las Personas un informe sobre la evolución de la brecha salarial entre mujeres y hombres en las empresas de Cataluña y las acciones llevadas a cabo para revertir esta situación.

PR del Grupo CeCP aprobada por unanimidad en el debate de Política General. SOBRE LAS VIOLENCIAS MACHISTAS. Insta al Gobierno a (1) incrementar un 35% la partida específica para el abordaje de las violencias machistas en los presupuestos del año 2019. (2) Promover las condiciones necesarias para elaborar e implementar un modelo integral de abordaje de las violencias sexuales, siguiendo criterios de equidad territorial y destinando los recursos necesarios. (3) Incrementar la dotación presupuestaria de los SlAD, hacer efectiva la reglamentación sobre sus servicios y aumentar las figuras profesionales que forman parte para dar una atención adecuada a todas las mujeres, así como incrementar la red de atención de violencias machistas.

PR del Grupo C’s aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, PP y CUP. IGUALDAD DE OPORTUNIDADES ENTRE MUJERES Y HOMBRES. Insta al Gobierno a (1) combatir la feminización de la pobreza, avanzando en políticas de conciliación del tiempo social y el tiempo laboral, de corresponsabilidad entre hombres y mujeres, de reducción de la brecha salarial, el desempleo femenino y la precariedad laboral de las mujeres. (4) Desplegar totalmente la Ley 5/2008 del derecho de las mujeres a erradicar la violencia machista y dotarla de un presupuesto suficiente para combatir las agresiones sexuales, el tráfico y explotación sexual de mujeres y niñas, la mutilación genital femenina y el riesgo de padecerla, los matrimonios forzados, la violencia derivada de los conflictos armados y la violencia contra los derechos sexuales y reproductivos. (5) Reforzar la formación especializada a los profesionales y funcionarios afectados por la Ley 5/2008 del derecho de las mujeres a erradicar la violencia machista. (6) Revertir los recortes en la lucha contra la violencia machista y garantizar la dotación presupuestaria necesaria para combatirla a todos los niveles institucionales, que cubra el aumento de plazas en centros de acogida con una atención integral a las víctimas y sus hijos de asistencia sanitaria, terapéutica, psicológica y de inserción sociolaboral. (7) Desarrollar campañas publicitarias destinadas principalmente a niños, adolescentes y jóvenes que potencien el rechazo al lenguaje sexista y los comportamientos de desigualdad o desconsideración hacia los otros, con el objetivo de prevenir el acoso y la estigmatización por motivos de raza, sexo, religión, orientación sexual, identidad de género o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

PR de los Grupos JxCat y ERC aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP, JxCat, ERC y PP. VIOLENCIA MACHISTA. Insta al Gobierno a (1) impulsar y aprobar el Pacto Nacional contra la Violencia Machista. (2) Crear un Protocolo de intervención para abordar los casos de violencia sexual en Cataluña estableciendo un modelo de intervención coordinado con todos los operadores de la red pública de recursos y la Comisión Nacional para una Intervención Coordinada contra la Violencia Machista. (3) Finalizar los trabajos iniciados del Plan Integral contra las agresiones sexuales en los que impulsa el Protocolo de actuación contra las agresiones sexuales especialmente aplicable a los espacios de ocio. (4) Mejorar e incrementar la red de servicios de atención y recuperación para las mujeres que han sufrido o sufren violencias machistas para acompañarlas en el proceso para alcanzar su plena autonomía personal. (5) Garantizar la atención y acompañamiento a los y las menores víctimas de violencia machista en los servicios de la red. (6) Llevar a cabo formación en materia de violencia machista y agresiones sexuales dirigida a todas las policías locales de Cataluña y así como jornadas de sensibilización, y elaborar material audiovisual y de apoyo para que el cuerpo de Mossos disponga de material adecuado para la formación dirigida a jóvenes en esta materia. (7) Reforzar el cuerpo de Mossos para mejorar la prevención y atención a las víctimas de violencia machista. (8) Explicitar el espacio simbólico en el que se muestra esta voluntad política y establecer un protocolo de duelo ante cualquier acto de violencia machista producido en Cataluña, para que instituciones, autoridades y Gobierno visualicen siempre su condena.

PR los Grupos JxCat y ERC aprobada en el debate de Política General con los votos del PSC, CeCP, JxCat, ERC y PP. IGUALDAD ENTRE HOMBRES Y MUJERES. Insta al Gobierno a (1) aprobar el Plan estratégico de políticas de equidad de género 2018-2021 para impulsar políticas activas en materia de equidad de género para superar las discriminaciones estructurales. (2) Desplegar los artículos de la Ley 17/2015, de igualdad de mujeres y hombres, a fin de garantizar la paridad en todos los ámbitos y cargos de decisión política. (3) Elaborar un reglamento para sancionar las infracciones administrativas en materia de igualdad de mujeres y hombres, de acuerdo con los artículos 59 y 60 de la ley 17/2015, del 21 de julio. (4) Proseguir las tareas emprendidas para elaborar un Plan de Equidad de género en salud para tener un sistema de salud sensible al género. (5) Desplegar la Guía para la introducción de la perspectiva de género en la planificación en salud. (6) Hacer efectivo el derecho a la igualdad y a la no discriminación por razón de sexo en el ámbito laboral, impulsando el Plan para la integración laboral y la calidad del trabajo de las mujeres, y la introducción de cláusulas sociales de género en la contratación pública, subvenciones y convenios. Así como desarrollar el registro de planes de igualdad. (9) Garantizar que la igualdad entre mujeres y hombres sea el eje vertebrador en que se fundamente cualquier acción de Gobierno, así como que la perspectiva de género se convierta transversal.

PR del Grupo C’s aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. PACTO TRANSVERSAL PARA LAS POLÍTICAS SOCIALES. Insta al Gobierno a (1) establecer un pacto transversal, que incluya todas las fuerzas políticas con representación en el Parlament, con el objetivo de generar el consenso y el acuerdo necesarios para impulsar las políticas sociales. Este pacto debe incluir, como mínimo, los siguientes acuerdos: (d) Violencia machista: Despliegue total de la Ley 5/2008 del derecho de las mujeres a erradicar la violencia machista y dotarla del presupuesto necesario para combatir, entre otras, las agresiones sexuales, el tráfico y explotación sexual de mujeres y niñas, la mutilación genital femenina y el riesgo de padecerla, los matrimonios forzados y la violencia contra los derechos sexuales y reproductivos.

PR del Grupo PP aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, Ciutadans, CeCP y PP. POLÍTICAS DE IGUALDAD Y MUJER. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a (1) impulsar el crecimiento de la red de casas y pisos-puente para mujeres que hayan sido víctimas de la violencia doméstica y machista. (2) Mejorar actuaciones en contra de la discriminación salarial, invitando a los agentes sociales a incluir cláusulas contra la discriminación salarial en los convenios colectivos. (3) Impulsar nuevas líneas de microcréditos dirigidas a las mujeres emprendedoras que quieran iniciar un nuevo negocio.

PR de los Grupos JxCat y ERC aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos de Ciutadans, JxCat, ERC, CeCP y PP. MUJERES, Perspectiva de género. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno de la Generalitat a (1) adoptar medidas que garanticen la igualdad salarial en Cataluña y realizar campañas de sensibilización que contribuyan a erradicar la discriminación salarial de las mujeres. (2) Crear, mediante decreto, un Registro Público obligatorio de Planes de Igualdad, como único instrumento que permite a la Administración establecer un sistema de seguimiento y evaluación de planes de igualdad, tal como establece la Ley 17/2015. (3) Crear un sistema de ayudas, de carácter técnico y económico, para impulsar la implantación de medidas y planes de igualdad en las pequeñas y medianas empresas. (4) Impulsar la realización de campañas y actuaciones que fomenten la corresponsabilidad y permitan armonizar los diferentes tiempos de vida de las personas; consolidar el focus group para la igualdad de género en salud para que vele por la incorporación de la mirada de género e impulse nuevas acciones que permitan su plena inclusión. (5) En el marco de las convocatorias de ayudas a proyectos de investigación en salud, de acuerdo con el Plan Estratégico de Investigación e Innovación en Salud desde 2016 hasta 2020 (PERIS), adjudicar solo estas ayudas a proyectos que incorporen una representación equilibrada de mujeres y hombres en sus muestras.

5. ABRIR EL DEBATE SOBRE LA MEJOR MANERA DE FORTALECER EL AUTOGOBIERNO Y MEJORAR LA FINANCIACIÓN, Y SOBRE LOS PROCEDIMIENTOS PARA ACREDITAR UN APOYO CIUDADANO MAYORITARIO AL ACUERDO AL QUE SE LLEGUE

5.1 Un acuerdo para recuperar el consenso y la confianza. Las elecciones pondrán fin al periodo de excepcionalidad y transitoriedad que conlleva la aplicación del artículo 155 de la Constitución española y de inmediato se constituirá un gobierno que comience un diálogo sin vetos ni exclusiones, con todas las fuerzas políticas y sociales, y con todas las instituciones, para rehacer el consenso democrático y desbloquear la situación política.

PR del Grupo PSC-Units aprobada en el pleno sobre la convivencia y la agenda social con los votos del PSC, JxCat, ERC, CeCP y PP. DIÁLOGO PARA RESTABLECER UN AMPLIO CONSENSO POLÍTICO Y SOCIAL EN CATALUÑA. El Parlament de Catalunya reitera la necesidad de que el presidente de la Generalitat convoque A todas las presidencias de los grupos y subgrupos parlamentarios con el objetivo de constituir un espacio de diálogo para facilitar acuerdos sobre los grandes temas de país, de acuerdo con la Moción 3 / XII aprobada el 5 de julio de 2018, e insta a hacerlo en el plazo máximo de 30 días.

Moción 3/XII del Parlament de Catalunya sobre el consenso político y social en torno a los
grandes temas de país, presentada por PSC-Units, y aprobada con los votos del PSC, JxCat,
ERC y CeCP. El Parlament de Catalunya insta al Gobierno a: a) Convocar, por parte del
presidente de la Generalitat, A todas las presidencias de los grupos y subgrupos parlamentarios con el objetivo de constituir un espacio de diálogo para facilitar acuerdos sobre todos los grandes temas de país . b) Abrir una etapa de diálogo con el Gobierno de España para alcanzar pactos y acuerdos que den salida a las necesidades políticas, económicas y sociales de la población de Cataluña.

5.2 Un nuevo modelo de financiación: la hacienda federal. Proponemos un Pacto Fiscal Federal que incremente los recursos para afrontar las competencias que nos son propias; garantice el mismo trato ante esfuerzos fiscales similares; garantice los principios de ordinalidad, suficiencia, justicia, solidaridad, convergencia territorial, corresponsabilidad fiscal y lealtad institucional; y cree el Consorci Tributari de Catalunya previsto en el artículo 2.4.2 del Estatuto de autonomía, entre la AEAT y la Generalitat, para compartir la gestión, recaudación, liquidación e inspección de todos los impuestos que pagamos.

5.3 Una reforma constitucional federal que conduzca a un Estado plenamente federal,
democrático y social, garantizando mecanismos de participación de los entes federados en la formación de la voluntad común del Estado; garantizando la solidaridad y la lealtad
institucional y la igualdad entre ciudadanos; reconociendo la identidad nacional catalana; delimitando con precisión los espacios competenciales; reformando profundamente las instituciones, incluyendo la creación de un Senado federal con competencia exclusiva sobre las leyes de cooperación horizontal; garantizando los recursos necesarios para la prestación de los servicios públicos y el desarrollo de las políticas públicas (Pacto Fiscal Federal); consolidando y ampliando las conquistas sociales en la Constitución federal, para garantizar el carácter social del Estado, así como profundizando en su carácter democrático.

5.4 Una reforma estatutaria para reforzar y fortalecer nuestro autogobierno, que debería incluir el reconocimiento de la realidad nacional catalana y los derechos históricos, como se reparten las competencias y cómo las puede desplegar la Generalitat, un sistema de financiación equitativo y de qué manera participa Cataluña en el diseño de las políticas estatales.

5.5 Sancionar los acuerdos votando de nuevo. No habrá solución legítima ni estable que no sea sometida al voto de toda la ciudadanía. Defendemos una doble votación: primero, la nueva Constitución federal acordada deberá ser votada por todos los ciudadanos y las ciudadanas de España; y segundo, los catalanes y las catalanas votaremos sobre el nuevo Estatuto federal, que mejorará y ampliará nuestro autogobierno dentro de un nuevo marco constitucional federal.

ANEXO 3

Declaración de Barcelona

ANEXO 4

En estos primeros meses de Gobierno socialista en España ha quedado demostrado que, a pesar de las profundas diferencias y enormes dificultades, hay margen para llegar a acuerdos en muchos temas de país y dar salida así a las necesidades políticas, económicas y sociales de los catalanes y las catalanas.

6.1 Diálogo entre Gobiernos: se han sucedido más de una veintena de reuniones entre
ministerios y conselleries. Entre Otros, entre los vicepresidentas, el conseller de Economía y la ministra de Hacienda, el conseller de Relaciones Institucionales y la ministra de Política Territorial y Función Pública, la ministra y la consellera de Industria, la consellera de la Presidencia y la ministra de Política Territorial, el conseller de Acción Exterior y el ministro de Asuntos Exteriores, la ministra y la consellera de Justicia, la consellera y el ministro de Agricultura, el ministro de Fomento y el conseller de Territorio y Sostenibilidad, y la consellera y el ministro de Cultura.

6.2 Reactivación de Órganos bilaterales previstos en el Estatuto de Autonomía: se han reactivadolo sÓrganos de colaboración entre Gobiernos, que hacía años que no se reunían, como la Comisión Bilateral, la Junta de Seguretat de Catalunya, la Comisión Mixta de Seguridad, la Comisión Mixta de Vivienda y la Comisión Mixta de Asuntos Económicos.

6.3 Acuerdos y avances en beneficio de la ciudadanía
 Retirar el recurso de inconstitucionalidad de la ley catalana que devolvía en la universalización de la sanidad pública y de las leyes 24/2015 y 4/2016 sobre emergencia habitacional. El Gobierno del Estado ha anunciado también su voluntad de retirar los recursos de inconstitucionalidad de toda aquellas leyes sociales consensuadas por el Parlament, en el marco de las negociaciones con la Generalitat.
 Más de 1,6 millones de catalanes y catalanas se benefician de la revalorización de las pensiones. 59.000 catalanes más se benefician de la mejora de las pensiones de viudedad.
 Este año se duplicará la oferta de plazas para las oficinas de extranjería.
 Se han empezado a implantar las bonificaciones del transporte pesado en la AP7 y la AP2 para reducir la siniestralidad y mejorar el tráfico en las carreteras nacionales N-340 y la N-240.
 Se ha llegado a un primer acuerdo económico: la Generalitat recibirá 1.459 M€ acumulados, entre ellos 759 M€ para infraestructuras (déficit inversor) y 700 M€ más para integrar los costes de los Mossos en el modelo de financiación. También se ha autorizado a Cataluña a emitir deuda de corto plazo para refinanciar vencimientos (refinanciación de 2.773 M€).
 Después años de incumplimientos de los compromisos por parte del anterior Gobierno del Partido Popular, los Mossos han entrado en el CITCO. También se han logrado una decena de acuerdos de cooperación en materia de seguridad gracias a la Junta de Seguretat y a la Comisión Mixta.
 En materia de vivienda, Cataluña recibirá 272 M€, de los cuales 21 M€ ya están transferidos.
 Cataluña es la CA que más fondos del FLA recibirá este año.
 El Gobierno donará 40 M€ a las Comunidades Autónomas que lo soliciten para atender a los menores extranjeros no acompañados que llegan a nuestro país.
 Los ayuntamientos recibirán extraordinariamente 40 M€ en conceptos de ayudas para luchar contra la violencia machista.
 Se ha mejorado la atención y la gestión del Aeropuerto de Barcelona-El Prat y se han hecho reuniones para garantizar un verano sin incidencias, evitando también que se llevara a cabo una huelga anunciada.
 Se ha dado un impulso a Cercanías (se ha nombrado un coordinador con Renfe y Adif) y se ha llevado a cabo una reunión estratégica sobre el Corredor Mediterráneo en Barcelona con territorios implicados, con el año 2021 como horizonte.
 En el ámbito de la Seguridad, se ha comenzado una nueva etapa con el nombramiento de nuevos jefes en Cataluña de la Policía Nacional y de la Guardia Civil, y se ha reforzado elpersonal de las comisarias que atiende los ciudadanos para agilizar trámites como el DNI
 Se ha trabajado para trasladar las necesidades de los ayuntamientos a los departamentos y ministerios correspondientes.

6.4 Un Gobierno de España presente en el día a día

La Presidencia y los ministerios han realizado más de una veintena de visitas a Cataluña:
 Presidente Pedro Sánchez (Inauguración de los Juegos del Mediterráneo en Tarragona, acto de conmemoración del atentado en Barcelona).
 Ministra de Política Territorial. Meritxell Batet (reunión de la Comisión Bilateral, acto de conmemoración del atentado en Cambrils, Liceo, Fiestas de la Mercè).
 Ministro del Interior. Fernando Grande-Marlaska (Junta de Seguridad de Cataluña, acto de conmemoración del atentado en Barcelona).
 Ministra de Justicia. Dolores Delgado (acto de conmemoración del atentado en Barcelona).
 Ministra de Industria. Reyes Maroto (jornadas de visitas a empresas y reuniones con el sector, acto de conmemoración del atentado en Cambrils).
 Ministra de Trabajo. Magdalena Valerio (acto del 130 aniversario de UGT).
 Ministro de Cultura. José Guirao (visita al MNAC y al Archivo de la Corona de Aragón, Liceo, Centro Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet, visita a la Semana del Libro en Catalán y al CCCB, Feria Liber).
 Ministra de Transición Ecológica. Teresa Ribera (inauguración de la feria Gastech).
 Ministro Agricultura. Luís Planas (clausura de la Feria de Sant Miquel).
 Ministro de Fomento. José Luís Ábalos (reunión por el Corredor Mediterráneo).
 Ministro de Ciencia. Pedro Duque (visita a los barcos del CSIC, el BSC-CNS y el Sincrotrón Alba).

La delegada del Gobierno se ha reunido con los principales representantes institucionales de Cataluña, como son el presidente de la Generalitat, el presidente del Parlament y los alcaldes y las alcaldesas de Barcelona, ​​Girona, Lleida y Tarragona, y con los agentes políticos, económicos y sociales, como CCOO, UGT, la Cambra de Comerç, PIMEC, AENA, RENFE, ADIF, el Puerto de Barcelona, ​​el Consorcio de la Zona franca, UME, el IACB, el Liceo, el Alto Comisionado para la Pobreza Infantil, Unió de Pagesos, Asaja, FECAC, JARC, SCC, Cruz Roja, el Consejo Superior de Deportes, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, Enegás, Portes Obertes al Catalanisme, las Secretarías de Estado de Industria, Inmigración, Seguridad e Infraestructuras, el Col·lectiu Ciutadella y Acció
Cultural.

Barcelona, 15 de noviembre del 2018